Els reptes de la nova campanya d'excavacions de l'Abric Romaní

Des d'aquest dimarts està en marxa la nova campanya d'excavacions arqueològiques a l'Abric Romaní de Capellades (Anoia). L'objectiu principal d'aquesta edició és continuar excavant el nivell R del jaciment, que correspon a un campament neandertal especialitzat en la caça de cérvols.

Va ser aquí on l'any passat es van localitzar fragments dels ossos parietal, temporal i zigomàtic d'un crani de neandertal de 60.000 anys d'antiguitat. Les excavacions al jaciment es faran amb molta cautela perquè no se'ls escapi res que pugui pertànyer al crani.

Era la primera resta humana que es trobava en 40 anys, ubicades a uns 12 metres de profunditat. Va ser una troballa totalment inesperada, ja que amb els anys els investigadors havien perdut esperances. I és que el de Capellades és un jaciment dedicat a un campament de caçadors temporals, i no un lloc d'enterraments.

La codirectora de l'excavació, Palmira Saldié, creu que aquesta campanya serà "clau" per desvetllar algunes de les incògnites que envolten el crani. Els investigadors tenen dues hipòtesis sobre l'orígen: o bé va arribar arrossegat pel corrent de l'aigua, o bé formava part d'un enterrament. Aquesta darrera és una hipòtesi "arriscada", per l'esmentada finalitat de la zona.

Enguany són 27 els investigadors i estudiants que participen en la campanya d'excavacions arqueològiques a l'Abric Romaní de Capellades. Les jornades estan coordinadores per l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Les empremtes de fusta

Saladié ha avançat que un dels camps d'estudi que volen potenciar en els pròxims anys és el de les empremtes de fusta, ja que s'hi han fet troballes excepcionals, arribant-ne a localitzar més de 150. De fet, l'any 2011 es va trobar una peça única de fa 56.000 milions d'anys. "A la prehistòria, en ser un material tan perible, és molt desconeguda, i aquí tenim eines per poder-la estudiar", ha dit la investigadora sobre la "tecnologia de fusta".

El museu del neandertal

L'altre repte pendent del jaciment és la construcció d'un museu on poder explicar qui eren i com vivien els neandertals. "És un jaciment importantíssim a nivell mundial i sempre que li girem una mica l'esquena des del propi territori", ha lamentat la codirectora de les excavacions. Un dels projectes que sí que està previst posar en marxa en els mesos vinents són les visites guiades a la Cinglera del Capelló, on es troben 23 jaciments arqueològics de diferents èpoques.