Els llibres de Ventura Pons

Ventura Pons, entre moltes altres coses, ha estat un caçador de bones històries i un lector molt inquiet. La seva fam lectora i l'amor per la llengua catalana el van portar a celebrar amb entusiasme l'aparició dels segells de narrativa en català que a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta del segle passat, apostaven per autors novells. I la dèria per explicar bones històries, el va empènyer a portar a la gran pantalla els personatges que el perseguien un cop acabada la lectura.

El 1995, va començar a adaptar novel·les, contes i obres de teatre, d'autors catalans contemporanis. Es va estrenar amb Quim Monzó i els imperdibles contes d'El perquè de tot plegat, poc després es va abocar a Josep Maria Benet i Jornet rodant un Amic/Amat basada en l'obra Testament, amb escenes, diguem-ne... vigorosament impactants. També va recollir les Carícies de Sergi Belbel, o els personatges més extrems de Lluís-Anton Baulenas i Ferran Torrent.

Des que va rodar en la clandestinitat el documental Ocaña, retrat intermitent a la Barcelona post franquista de 1978, ja no va abandonar el cinema. Ha mort deixant una producció cinematogràfica que val la pena revisar, no només pels actors que hi desfilen sinó per com va concentrar les petites tragèdies, misèries, desitjos i passions de la condició humana.

Aquest article, però, no és per parlar del seu cinema, sinó per recuperar alguns dels llibres que el van interessar. Ventura Pons va saber trobar en la literatura el filó per nodrir el seu univers creatiu. I com podem veure a les seves pel·lícules el joc de buscar estructures diverses i construccions narratives diferents, no el va cansar mai.

'El Perquè de tot plegat', Quim Monzó (Quaderns Crema)

Quim Monzó va ser el primer d'una llarga llista d'escriptors contemporanis amb qui el cineasta barceloní va mantenir una estreta col·laboració. Monzó va donar llum verda a Ventura Pons, tant per rodar El Perquè de tot plegat (1995) com per fer Mil cretins (2011), no va intervenir llevat d'algun apunt lingüístic.

Per Ventura Pons comptar amb els relats de Monzó va ser tot un privilegi, i si encara no heu llegit mai El perquè de tot plegat, teniu molta sort, perquè gaudireu d'un dels millors llibres de contes de la literatura catalana. La primera edició es va publicar l'any 1993 a Quaderns Crema, el segell fundat per Jaume Vallcorba.

'La vida abismal', Ferran Torrent (Columna)

Quan Ferran Torrent s'hi posa, no s'hi posa per poc, i a La vida en l'abisme, novel·la finalista del premi Planeta l'any 2004, va crear un personatge tan potent, que Ventura Pons (que s'havia quedat amb les ganes de rodar Gràcies per la propina), no va dubtar en agafar la història de El Rubio i triar a l'Óscar Jaenada per recrear la València més canalla dels anys setanta del segle passat.

'Bones obres (La vostra Anita)', Lluís-Anton Baulenas (Bromera)

L'escriptor Lluís-Anton Baulenas sí que va participar directament en el guió d'Anita no perd el tren, creada a partir del relat Bones obres (La vostra Anita), i que és una metàfora sobre la fugacitat de la vida i també, sobre les fugides de l'avorriment. De fet, un dels projectes que el cineasta ja no podrà realitzar és portar l'Anita al teatre. A banda d'aquesta primera experiència, Ventura Pons va tornar a la literatura de Baulenas amb Amor idiota.

'Animals tristos', Jordi Puntí i Garriga (Empúries)

L'equilibri de l'amor és molt fràgil i Jordi Puntí ho explica molt bé als contes d'Animals tristos llibre publicat a Empúries l'any 2002, i que devia fascinar a Ventura Pons perquè va rodar Animals ferits basant-se en tres contes d'aquest llibre de Puntí, ple desenganys, rutines i infidelitats, en resum, un llibre sobre les ferides de l'amor.