Els litigis climàtics, l'eina legal que podria salvar el planeta

La lluita ecologista sembla haver trobat una eina eficaç per obligar els governs a actuar davant la crisi climàtica: els litigis climàtics. Els tractats internacionals s'han convertit en aliats poderosos per a l'activisme verd que, en els últims anys, ha fet ús d'ells per portar els estats davant els tribunals. L'últim cas va succeir la setmana passada, quan un Tribunal Administratiu de França va sentenciar que l'Executiu gal era culpable d'un "delicte ecològic" per no complir amb els objectius de reducció d'emissions de CO₂ marcats per l'Acord de París. Una decisió amb precedents als Països Baixos, on la Justícia va condemnar a l'Administració holandesa i va obligar a reduir la contaminació vinculada a la crema de combustibles fòssils.

Els litigis climàtics s'han multiplicat a tot el món més d'un 70%, segons les xifres del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). En 2017 es comptaven 884 casos (oberts i tancats) en 24 països del món i, el 2020, la xifra va ascendir fins a les 1.550 demandes ecologistes en 38 països diferents. Espanya és una de les últimes regions on els grups conservacionistes han decidit acudir als Tribunals, després que Ecologistes en Acció, Oxfam Intermón i Greenpeace presentessin una demanda contra el Govern estatal per "inacció" davant la situació d'emergència climàtica.

"Aquest tipus de litigis s'ha convertit en el terreny de batalla final. Els grups ecologistes s'han cansat de veure com les pressions polítiques, l'activisme ciutadà o les al·legacions a través de mecanismes participatius no es tradueixen en un increment de l'ambició", explica a Público Jaime Doreste, un dels advocats ecologistes que treballa en el litigi contra el Govern espanyol. "Malgrat totes les crítiques que es poden fer a l'Acord de París, al final es tracta d'un compromís que els estats van assumir i que té una traducció molt concreta i clara, ja que és una font de dret i obligació", agrega.

El text d'aquest tractat, sostingut pels governs de les Nacions Unides, fixa l'objectiu d'evitar que l'escalfament del planeta superi el grau i mig respecte als nivells preindustrials. Per això, els països es van posar d'acord amb els experts de l'IPCC (panell científic de l'ONU) que clamava reduir les emissions un 55% de cara al 2030 i aconseguir la neutralitat climàtica per a mitjans de segle. "Les organitzacions ecologistes estem acudint a la Justícia perquè obligui els governs a complir amb aquests acords", assenyala Lorena Ruiz-Huerta, advocada de Greenpeace. "El problema que tenen la majoria dels tractats internacionals és que són compromisos no vinculants, per la qual cosa al final tot depèn de la interpretació del dret internacional i de la mateixa legalitat de cada Estat", reflexiona la lletrada.

No obstant això, els litigis climàtics tenen una gran capacitat d'eludir les barreres jurídiques que suposen les rúbriques no vinculants. Tant és així, que els casos europeus es basen en la jurisprudència del Tribunal de Drets Humans, que estableix que quan els governs no actuen davant del canvi climàtic estan desprotegint alguns drets fonamentals de les persones, com el dret a la vida, a la salut o fins i tot a la propietat privada. "Aquest és un argument molt potent", diu Ruiz-Huerta, que esmenta com les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, a més d'accelerar l'escalfament del planeta, suposen una amenaça per a la salut pública. Aquesta mateixa setmana, la Universitat Harvard assenyalava que una de cada cinc morts en el món tenen a veure amb la contaminació dels combustibles fòssils.

No en va, el fet que hi hagi sentències favorables a l'activisme ecologista comporta uns certs problemes que tenen a veure amb la forma en la qual els tribunals poden fer que les administracions compleixin. "El jutge pot obligar al fet que el Govern redueixi les emissions d'una forma progressiva, però no pot dir com ha de fer-ho", adverteix Doreste. Això no significa, tanmateix, que es tracti de casos jurídics que únicament persegueixin victòries morals i simbòliques: "A l'ordenament jurídic espanyol, si finalment es digués que cal elevar l'ambició per mitigar el canvi climàtic i l'Executiu no l'acatés, estaríem parlant de delictes de desobediència".

El dret ambiental es reinventa a l'Estat espanyol

El cas del litigi climàtic obert per Ecologistes en Acció, Oxfam Intermón i Greenpeace és el primer que es dona a l'Estat espanyol, la qual cosa obre una porta a perquè aquest tipus d'accions puguin traslladar-se a una escala administrativa inferior i la societat civil reclami als poders autonòmics mesures ambicioses per reduir les emissions i descarbonitzar l'economia. No obstant això, a l'Estat el moviment conservacionista ha tendit a reinventar-se als tribunals.

De fet, no és la primera vegada que les organitzacions verdes es recolzen en un tractat internacional. El cas de la pròrroga de la central nuclear d'Almaraz, la més vella en actiu de l'Estat, guarda unes certes relacions, ja que els grups que s'oposaven a l'allargament de la seva vida es van acollir al conveni internacional d'Espoo. Aquest tractat internacional, grosso modo, conclou que qualsevol projecte industrial que pugui tenir efectes transfronterers ha d'anar acompanyat per un estudi de qualitat ambiental, la qual cosa no es compleix en el cas d'Almaraz si es tenen en compte els precedents de catàstrofes nuclears i la proximitat de la central amb la frontera portuguesa.

La protecció del Mar Menor és un altre dels grans maldecaps del moviment ecologista espanyol. La situació crítica en la qual es troba aquesta llacuna ha portat al fet que una comissió formada per ciutadans, científics, ecologistes i juristes presentés en el Congrés dels Diputats una Proposició de Llei perquè l'ecosistema de Cartagena tingués el reconeixement de personalitat jurídica. D'aquesta manera, es reconeixeria legalment el "dret a existir" del Mar Menor, entenent-se la seva protecció des de la idea d'ecosistema i no des de la idea de benefici humà.