Els Jocs Olímpics de París 2024 engeguen marcats per una cerimònia deslluïda per la pluja, controls policials i caos ferroviari

París ja té en marxa els tercers Jocs Olímpics que acull a la història després de la cerimònia d'aquest divendres que va transcórrer excepcionalment pel riu Sena. Es tracta de la primera ocasió en què l'obertura es fa fora d'un estadi. Al llarg d'aquesta inauguració, hi han participat 86 vaixells que han conduït els esportistes de les 205 delegacions participants, que reuneix uns 10.000 esportistes, un centenar de catalans.

El president francès, Emmanuel Macron, ha rebut un centenar de caps d'Estat i dirigents d'organitzacions internacionals a Trocadero. En el plànol internacional, els Jocs de París estan marcats per la inestabilitat geopolítica i la doble vara de mesurar entre el cas rus i l'israelià.

En un primer moment es va poder veure, mitjançant un vídeo, l'exfutbolista Zinedine Zidane recorrent la capital francesa amb una torxa, que va rebre de la mà de l'humorista Jamel Debbouze. Zidane va baixar amb la flama al metro, fins que li va donar el relleu a uns nens que van sortir en una barca pels canals subterranis de París. Després van aparèixer al pont d'Austerlitz on va començar la comitiva de la flota de vaixells amb els atletes.

L'únic que no podia controlar-se, la pluja, es va presentar sense permís i va xopar de manera inclement esportistes, artistes, públic i autoritats i va deslluir l'espectacle preparat al llarg del Sena. Sense solució per part dels organitzadors per a aquest imprevist, els esportistes que van arribar a l'estadi després de recórrer amb vaixell 6 quilòmetres del riu Sena aguantaven drets, mullant-se, que acabessin d'arribar al Trocadero la resta de delegacions, almenys una hora després.

Les embarcacions que els van transportar, que van sortir a 9 km per hora, van accelerar visiblement la velocitat per arribar com més aviat millor al seu destí. Les gorres del seu uniforme van ser durant bona part de la tarda l'única protecció de molts esportistes que avançaven pel Sena pujats en tota mena d'embarcacions, totes descobertes. Els voluntaris van repartir, ja al Trocadero, ponxos de plàstic entre els esportistes per protegir-los en la mesura del possible. La cerimònia va concloure amb l'actuació sorpresa de la cantant Céline Dion i l'encesa amb la flama olímpica d'un globus aerostàtic que es va enlairar per sobre de París.

D'altra banda, els nombrosos controls policials a les zones limítrofes al Sena, els carrers deserts a l'entorn de l'anomenada "zona reservada" i els impermeables van marcar la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de París. Els sis quilòmetres del riu que ha servit d'escenari pel tret de sortida dels Jocs han aparegut com una zona acordonada, amb un important desplegament de seguretat de 45.000 agents, a més de 15.000 militars i 650 membres dels cossos especials.

Sabotatge ferroviari

El que no va poder evitar aquest desplegament de seguretat és un sabotatge múltiple a les línies d'alta velocitat ferroviària de França. La xarxa ferroviària va patir un atac "massiu i simultani" que va obligar a cancel·lar o desviar trens quan falten unes poques hores per a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de París.

En un missatge a X, l'operador SNCF va indicar que els atacs -que han consistit en incendis provocats en les proximitats que les vies- van afectar a les línies que surten de la capital francesa en direcció a l'Atlàntic, al Nord i a l'Est. La línia del sud-est no s'ha vist perjudicada, tot i que les autoritats també informen d'un intent de sabotatge. Aquest dissabte bona part del servei ferroviari s'ha restablert després de la intensa tasca de reparació dels operaris, mentre la policia francesa investiga l'autoria de l'acció.

Rússia i Israel, doble vara de mesurar

D'altra banda, tot això no servirà per eclipsar una realitat evident: aquesta cita olímpica té lloc al bell mig d'un món convuls, marcat per les guerres a Gaza i Ucraïna.

Els conflictes a l'est d'Europa i l'Orient Mitjà seran presents durant aquest gran esdeveniment esportiu, que conclou l'11 d'agost. En una cimera a París amb el seu homòleg xinès, Xi Jinping, Macron va demanar al maig una treva olímpica durant aquest estiu. Una resolució en el mateix sentit ja s'havia votat a l'Assemblea General de les Nacions Unides a finals de novembre de l'any passat, seguint la tradició.

Cap d'aquestes peticions no va tenir efecte. I el macabre recompte de morts continuarà a Ucraïna i Palestina mentre els millors esportistes del món s'emporten els aplaudiments i les medalles. L'ombra d'aquests conflictes també serà present a causa de la doble vara evident de mesurar aplicada pel Comitè Olímpic Internacional (COI).

D'una banda, la delegació d'Israel participarà com la d'un país qualsevol, amb bandera, himne i assistint a la cerimònia inaugural. Això suposa un blanqueig evident de les atrocitats de l'exèrcit israelià a l'enclavament palestí, amb fins a 38.000 morts, segons les autoritats gazatíes —i fins a 186.000 potencials víctimes mortals, segons la revista britànica The Lancet—.

De l'altra, només 15 atletes russos competiran en proves individuals i sota bandera i himne neutrals, a causa de les sancions per la invasió d'Ucraïna.