Els informes de Ceuta revelen una crida prèvia per a un "assalt" a la frontera i alerten de l'"efecte crida" de la sentència del Suprem

El dijous 3 de setembre, el president del Govern, Pedro Sánchez, va aprofitar la seva compareixença al Congrés per fer un anunci sobre la crisi de Ceuta. Tots els informes de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat (FCSE) es farien públics després de la seva desclassificació pel Consell de Ministres.

"El Govern no té res a amagar", va reiterar el mateix Sánchez aquest mateix dimecres en l'entrevista realitzada a TVE. La web oficial de Moncloa va publicar hores després els informes, alertes i comunicacions emesos entre l'1 i el 31 de juliol relatius a la situació a Ceuta. "La seva publicació permet reconstruir la seqüència d'informació disponible abans i durant la crisi, conèixer les valoracions realitzades per cada organisme i comprovar a qui es van traslladar i en quin moment", van destacar des de Moncloa.

El dossier inclou 40 documents i comunicacions. Són de la Policia Nacional, a través del Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (CENIF); la Guàrdia Civil, a través del Centre de Coordinació de l'Estret (CCOE), la Prefectura d'Informació de la Guàrdia Civil (JIGC), el Centre de Coordinació per a la Vigilància Marítima de Costes i Fronteres (CECORVIGMAR) i l'Estat Major; del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI); i del Centre d'Intel·ligència de les Forces Armades (CIFAS).

Els documents, incideixen en la Moncloa, es van publicar amb mesures d'anonimització i protecció necessàries per preservar dades personals. Cada document s'acompanya de la seva data i hora d'enviament, el seu àmbit i canal de difusió i els destinataris institucionals als quals va ser remès. "L'objectiu és oferir una seqüència verificable de quina informació existia en cada moment", van apuntar fonts del Govern.

Des de l'Executiu de Sánchez han defensat en tot moment que els avisos rebuts no van alertar prou de la magnitud del que finalment va succeir a la frontera de la ciutat autònoma. També que no hi ha proves concloents de la implicació del Marroc en l'entrada massiva de persones. I a més, que la sentència del Tribunal Supremo (TS) del 8 de juliol i la seva instrumentalització en xarxes socials va afavorir l'entrada. Aquestes són les claus de cadascun d'aquests assumptes segons els documents publicats.

Quins avisos previs hi havia?

De la lectura dels documents es pot concloure que sí que hi va haver diferents avisos però només el dia abans. En ells no es quantifica exactament quantes persones podrien entrar. Aquest ha estat un dels principals cavalls de batalla entre el Govern espanyol i l'oposició. A més, els ministres d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i de Defensa, Margarita Robles, van oferir versions contradictòries durant el mes d'agost sobre la rellevància de Interior alertes. El primer va assenyalar que no van tenir cap avís "de res semblant" al que va esdevenir, ni tan sols al que va passar el 2021 quan es va produir l'entrada de 10.000 persones. "Van realitzar la tasca que els era i és exigible", va defensar la segona sobre els serveis d'intel·ligència sota el seu control.

Un dels missatges més rellevants que s'han publicat al web de Moncloa és del Centre Nacional d'Intel·ligència. Precisament Robles va defensar que sí que hi va haver avisos que no tenien per què ser escrits. El CNI va alertar el 29 de juliol a la Delegació del Govern a la ciutat autònoma que en xarxes socials hi havia "una crida per a assalt per tanca i mar" previst per al dia 30.

A les 13.52 hores es va produir un enviament de missatges per WhatsApp des del personal del CNI a una persona del gabinet de la Delegació del Govern de Ceuta. "Hi ha dos grups diferents amb un total de 180.000 seguidors. Perquè et facis a la idea de l'abast de la difusió", es va alertar. A la nit, a les 21.34 hores, es va produir una trucada telefònica entre aquests mateixos números d'11 minuts de durada sense que se'n conegui el contingut.

El mateix 29 de juliol, el CNI va compartir el seu avís amb la unitat d'intel·ligència del servei d'informació de la Guàrdia Civil. "Et truco per la situació de Ceuta. Tenim informació d'un intent d'entrades nedant i salt a la tanca per demà, dia de la Festa del Tron. Tenim diversos grups a Facebook i WhatsApp incentivant aquestes entrades", indica un missatge enviat a les 13.53 hores.

Fonts de Moncloa van destacar en la tarda d'aquest dimecres que les comunicacions del CNI "mai van alertar d'una arribada massiva" sinó que es van limitar a informar de les convocatòries en xarxes socials. "El propi CNI no va emetre cap alerta formal i es va limitar a traslladar aquesta informació per missatge i breu trucada telefònica al Gabinet de la Delegació del Govern de Ceuta i a la UCE-3 de la Guàrdia Civil", afegeixen en l'equip de Sánchez.

Aquestes fonts indiquen que "en cap moment" el CNI va enviar un "avís o alerta formal a la seva cadena de comandament ni a cap membre de l'Executiu per cap via". "Un organisme que creu que l'endemà es produirà una entrada massiva no es limita a enviar un WhatsApp ambigu a un càrrec menor: l'eleva. Aquesta és la seva responsabilitat i la seva competència".

És més, la Moncloa va difondre hores després de fer-se públics els documents i citant fonts del propi CNI que la desclassificació evidencia que aquest organisme "va emetre informació sobre una campanya en xarxes socials que cridava a l'assalt a la tanca de Ceuta". Però reconeix que "no va anticipar la magnitud i naturalesa del que va acabar passant el dia 30, en ser un fenomen inusual que no es correspon amb les crisis migratòries conegudes fins ara".

Els serveis d'intel·ligència van avisar fins i tot el Marroc, segons els informes publicats. Concretament a través d'una nota urgent del CNI als Serveis d'intel·ligència marroquins DGST i DGED emesa també el 29 de juliol. "En dies recents s'ha tingut coneixement de la planificació de diverses convocatòries per dur a terme entrades a Ceuta, tant nedant com a través de la tanca, aprofitant la celebració de la Festa del Tron", es van limitar a assenyalar, al mateix temps que van demanar col·laboració.

Finalment, també el Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (CENIF), dependent de la Policia, va difondre una nota informativa del 29 de juliol. En ella van alertar d'"indicadors primerencs d'interès operatiu, entre ells l'oferta de vestits de neoprè i aletes, la difusió d'experiències personals i l'aparició de convocatòries aïllades en grups de missatgeria".

Quina influència va tenir la decisió del Tribunal Suprem?

El Tribunal Suprem (TS) va emetre el 8 de juliol una sentència que és clau també per entendre el succeït segons ressalten també els documents policials. El Govern espanyol sempre ha posat de manifest aquest factor en les seves diferents intervencions durant el mes d'agost.

Segons va dictaminar el TS, Espanya no podrà aplicar el rebuig en frontera -la figura jurídica que permet retornar de manera immediata als qui són interceptats intentant creuar Ceuta o Melilla- a les persones que intentin accedir per mar. La sentència destaca que es permet el rebuig en frontera dels que intentin superar els "elements de contenció fronterers".

En la documentació publicada aquest dimecres es pot veure com la Guàrdia Civil va alertar aquest mateix 8 de juliol de l'"efecte crida" que podia suposar per als migrants la sentència. A més aquest organisme va advertir de les "rellevants conseqüències operatives" que podia comportar-li aquesta fallada.

Aquesta visió contrasta amb la postura manifestada per la jutgessa María Tardón, la magistrada de l'Audiència Nacional que assumirà la investigació de la crisi migratòria i humanitària. En el seu acte de dilluns passat, va deixar clar que "no pot considerar-se la sentència en si mateixa, pel seu contingut, com un element narratiu dinamitzador de la convocatòria", sinó que "ho és la seva utilització i manipulació, el contingut de la qual es distorsiona i tradueix a llenguatge 'viral' com: 'Si entres nedant, no poden retornar-te'".

Quina va ser la responsabilitat del Marroc?

Respecte al Marroc, s'han produït una sèrie de confrontacions entre el Govern espanyol i pràcticament tot l'arc parlamentari. El PSOE s'ha quedat sol en defensa de l'exculpació del país veí. Sánchez va assegurar la setmana passada que no hi havia "proves" però que en el cas que n'hi hagués s'actuaria de manera "contundent". A la Moncloa han defensat en tot moment una postura de "prudència i responsabilitat" en les relacions bilaterals amb el país marroquí. Davant d'això, tant l'esquerra com la dreta han donat per fet que el Marroc estava darrere de l'assalt massiu.

En els informes publicats pel Govern espanyol no es troben proves concloents sobre la responsabilitat com a Estat del Marroc. Però sí que hi ha dades reveladores. D'una banda, tant el Centre d'Intel·ligència de les Forces Armades (CINFAS) com la Guàrdia Civil van denunciar en els seus documents del dia 30 la "passivitat" de les "autoritats marroquines" durant l'entrada de persones. Alguna cosa que, a més, contrastava amb la col·laboració que sí va haver-hi el dia anterior en interceptar-se a alguns migrants que volien entrar a Ceuta.

Hi ha altres detalls que impliquen de manera indirecta al Marroc. D'una banda, el CENIF va alertar el 28 de juliol d'un risc "relatiu" d'entrades nedant el dijous 30, coincidint amb la celebració del Dia del Tron al Marroc. La Policia considerava com a factor de risc la "voluntat" de reforçar durant el discurs del rey Mohamed VI "la percepció de dependència d'Espanya i la UE" del control migratori exercit pel Marroc a la seva frontera sud.

No obstant això, altres informes com un elaborat per la Prefectura d'Informació de la Guàrdia Civil a les 13.50 hores del dia 30 assenyalen una conclusió diferent al dels altres. En ell consideren "poc probable" que l'"aproximació en massa" que s'estava produint al Tarajal es degués "a un desistiment evident de funcions de les autoritats marroquines".

Aquest mateix informe inclou un paràgraf final que denota una contradicció en si mateixa. "Finalment, donada la idiosincràsia del Marroc, pot resultar difícil pensar que res succeeixi sense el coneixement l'aprovació o el consentiment del règim, tant per afavorir els seus interessos com perquè un sector social o un problema pugui perjudicar la seva posició o relacions amb tercers", apunten. Però a continuació assenyalen que, "sense descartar cap opció i sent el Marroc la principal amenaça no compartida d'Espanya, no es valora com a probable que en aquest cas concret hagi estat així i que el pas massiu de nedadors sigui consentit o incentivat".