Els indults dels líders del Procés, a les mans d'un Suprem molest amb el debat sobre l'amnistia

El Tribunal Suprem inicia aquest dijous la deliberació dels recursos presentats pel PP, Vox i Ciutadans contra els indults parcials que el Govern espanyol va concedir als líders del Procés, el juny del 2021. Començarà la Sala Tercera amb els casos de l'expresident de Òmnium Cultural Jordi Cuixart, i de l'exsecretari general de Junts i expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez.

En el cas de Cuixart i Sànchez, coneguts com els Jordis, la seva condemna va ser a nou anys de presó pel delicte de sedició, però en el marc de la revisió de les seves penes després de la reforma dels delictes de sedició i malversació, la Sala Segona del Suprem va englobar els seus actes al nou delicte de desordres públics agreujats, igualment penat amb presó i inhabilitació.

Indultats, com la resta dels nou condemnats del Procés, de les penes de presó però no de les d'inhabilitació, el Suprem va concloure que en el cas dels Jordis ja s'havia extingit aquesta inhabilitació.

Després d'aquesta reforma del delicte de sedició i del de malversació, el Suprem va arxivar els recursos presentats per Vox, el PP i Ciutadans contra els indults atorgats a l'expresidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull en haver "perdut objecte ", ja que tots tres van ser condemnats únicament pel delicte de sedició, derogat el desembre de 2022.

La Secció Cinquena de la Sala Tercera podria determinar que els indults no van ser correctament concedits, que és el que plantegen als recursos el PP, Vox i Cs. És a dir, podria revocar el perdó perquè considera fraudulent l'argument emprat pel Govern sobre la "utilitat pública" d'aquestes mesures de gràcia. Aleshores s'obriria una situació inèdita i complicadíssima, amb el retorn a la presó d'alguns dels líders condemnats, segons expliquen a aquest diari fonts jurídiques.

Canvi de postura del Suprem

El Tribunal Suprem havia inadmès el febrer del 2022 els recursos de la dreta contra aquests indults al·legant que els partits polítics no estaven legitimats per recórrer les mesures de gràcia, però sorprenentment mesos després, al maig, va canviar d'opinió i va ordenar estudiar l'assumpte i incloure-hi a la seva sentència la deliberació sobre la legitimació dels partits.

La resolució dels recursos pels indults del Procés arriba en un moment de màxima tensió pel debat de l'amnistia que exigeixen Junts i també ERC per donar suport a la previsible investidura de Pedro Sánchez.

Tensió per l'amnistia

Va ser després de l'acte d'inauguració de l'any judicial, el 7 de setembre passat, quan alguns membres del Suprem van manifestar en privat el seu "malestar" per un debat que, segons creuen, tensa la corda encara més entre el Govern de Pedro Sánchez, ara a funcions, i l'Alt Tribunal en la qüestió derivada del Procés.

Cal recordar que el Suprem es va oposar, informant negativament, els indults als nou líders independentistes condemnats per la consulta de l'1-O. Amb el seu dur informe, la Sala Penal, encapçalada per Manuel Marchena, va esbroncar l'Executiu de Sánchez per concedir uns indults que deixaven gairebé sense efecte la sentència judicial. Tot i que, en tot cas, van ser indults parcials que van perdonar les penes de presó, però no les d'inhabilitació.

El Suprem sostenia en aquell informe que "la flexibilitat amb què el nostre sistema jurídic permet subscriure la sol·licitud d'indult a favor de qualsevol condemnat ha estat interpretada per alguns dels peticionaris com l'obertura pública d'un tràmit per fer arribar al Govern de la Nació les queixes per la resposta judicial als fets que van ser objecte d'enjudiciament".

Si el Suprem considerava l'indult en el cas del Procés com "una solució inacceptable per a l'extinció anticipada de la responsabilitat penal", una hipotètica amnistia per a tots els acusats que encara no han estat sentenciats, com l'expresident Carles Puigdemont, "seria encara més greu", van esmentar fonts de l'Alt Tribunal després de la inauguració de l'any judicial.

Una de les resolucions més dures del Suprem

L'oposició del Suprem a cadascuna de les iniciatives del Govern de Pedro Sánchez i dels seus socis en la legislatura passada per pacificar la qüestió catalana va quedar meridianament clara en la interlocutòria en què va adaptar la reforma del Codi Penal impulsada per l'Executiu a la sentència del Procés.

El Suprem va fer una interpretació que va deixar pràcticament sense efecte la reforma del delicte de malversació i la derogació de la sedició en el cas d'Oriol Junqueras, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La Sala Penal li va mantenir la pena íntegra d'inhabilitació de 13 anys, fins al 2031, malgrat que ja no podia aplicar-li la sedició. Però l'Alt Tribunal el va condemnar per un delicte de desobediència en concurs real amb malversació, aplicant-hi la pena màxima.

El Suprem va criticar a la seva interlocutòria la reforma del Govern que, segons la seva opinió, "desenfoca el problema" i que pot "deixar impunes" futurs atacs a la Constitució.

Encara no hi ha data per a la deliberació sobre els recursos contra els indults concedits a Oriol Junqueras, exvicepresident de la Generalitat i líder d'ERC, i als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa; tots ells condemnats per sedició i malversació al seu dia.