Els incendis de la Patagònia i la venda de terres de Milei reaviven una antiga conspiració antisemita

La imatge és la següent: un home jove, amb roba d'estiu i aire hippie, fuig de la persona que grava l'escena. L'autor del vídeo, un ciutadà argentí anomenat Martín Morales, explica entre llàgrimes que va veure "un núvol de fum" i que es va adonar que uns estrangers "estaven calant foc". El vídeo va ser gravat a principis de gener al sud de l'Argentina i es va fer viral a les xarxes socials sota diferents títols, alguns dels quals feien referència a una relació causa-efecte que sembla innegable: els turistes israelians feien foc i la Patagònia crema. 

El problema d'aquesta correlació és que no està provada. El vídeo de Martín Morales va ser gravat a la província de Santa Cruz, a 1.400 quilòmetres d'on va començar el foc. Així ho han confirmat els periodistes del mitjà de verificació argentí Chequeado. A més, tampoc no s'ha pogut demostrar que l'estranger que fuig al vídeo sigui un "soldat israelià", tal com asseguren molts usuaris a les xarxes.

Per entendre com i per què s'ha produït aquesta confusió cal una mica de context. Els incendis a la Patagònia van començar a finals de desembre de 2025. A 13 de gener, ja s'havien carbonitzat al voltant de 52.000 hectàrees. Una superfície que, segons el càlcul d'Euronews, supera la de Washington DC. Com a mínim 21.000 d'aquestes hectàrees van cremar a la província de Chubut, la més afectada pel foc. Les investigacions preliminars de la fiscalia de la regió apunten a la hipòtesi que els incendis van ser intencionats.

L'ecocidi es produeix enmig de l'espoli dels recursos públics de l'Estat per part de l'Administració de l'ultraliberal Javier Milei, i de l'arribada massiva d'inversors estrangers que compren territoris argentins per als seus projectes urbanístics. L'afluència de turistes israelians a la regió, les pràctiques dels quals no respecten l'entorn local ni la seva població, aviva encara més la tensió social. Alguns d'ells, explica l'activista propalestí argentí Héctor Grad Fuchsel, són joves que "es prenen un any sabàtic després de fer el servei militar a Israel" i, potser, de participar en el genocidi gazià.

L'abandonament, la impotència i les sospites sobre la identitat i els objectius de qui va iniciar el foc són el brou de cultiu perfecte per al ressorgiment d'una vella conspiració antisemita: el Pla Andínia. Així ho constaten els nombrosos missatges a les xarxes socials que culpen els jueus dels incendis i que acompanyen aquestes acusacions amb vídeos que mostren el mal comportament d'alguns turistes israelians, que fumen o encenen petites fogueres en zones boscoses del sud de l'Argentina. També són objecte de sospites les comunitats maputxes de la regió, que sense cap base probatòria són responsabilitzades dels incendis.

A això s'hi afegeix una successió constant de notícies alarmants, algunes de les quals han resultat ser falses. Per exemple, que el diputat llibertari Matías Báez havia confirmat la venda de terres a Israel, o que la granada explosiva trobada en un dels focus de l'incendi era de fabricació israeliana. De fet, va ser creada per una empresa argentina. Tot això ha estat desmentit per Chequeado.

Tampoc no ha resultat cert que Milei hagi derogat la Llei de Gestió del Foc, permetent així alienar i vendre terres incendiades i impulsant la crema dels boscos per part d'Israel. Sí que és cert, però, que aquesta proposta de reforma és sobre la taula del mandatari argentí, tal com va explicar EFE Verifica. 

L'origen del Pla Andínia  

L'origen de la llegenda antisemita que torna a circular actualment per les xarxes es remunta, com a mínim, a 1960. Aquell any, el servei d'intel·ligència d'Israel (Mossad) va segrestar a Buenos Aires el tinent coronel de les SS Adolf Eichmann. Com tants altres alts càrrecs militars, polítics i administratius de l'Alemanya nazi, Eichmann va fugir a l'Amèrica Llatina després de la derrota del Tercer Reich a mans de la Unió Soviètica. Es va instal·lar a l'Argentina el 1950, on ell i la seva esposa, Verónika Lieblová, van passar una etapa plàcida amb els seus quatre fills.

Els Eichmann, com altres alemanys que havien estat al servei d'Adolf Hitler, van portar a l'Amèrica Llatina la seva ideologia supremacista. Per això, quan els serveis secrets israelians van arrestar il·legalment l'exfuncionari nazi i el van portar al recentment fundat Estat d'Israel per jutjar-lo pels seus crims, alguns dels seus hereus a l'Argentina van respondre seguint el guió antisemita que havien après del seu pare. Segons una de les moltes investigacions sobre el tema, van ser els fills grans d'Eichmann, Klaus i Horst Adolf, els qui van treure del traster de la història el Pla Andínia.

Aquest no era més que una de les opcions descartades que el fundador del sionisme, Theodor Herzl, havia considerat per a la creació d'un Estat jueu. Entre finals del segle XIX i finals del XX, Herzl va negociar amb la Gran Bretanya sobre els possibles territoris on fer realitat el seu projecte: una nació per als jueus. El Govern britànic, com a potència colonial, va oferir a Herzl diverses opcions, com Uganda o l'Argentina.

Totes aquelles opcions van quedar finalment descartades en favor de la Palestina històrica, molt més rica en termes històrics i religiosos per a la comunitat jueva. Les conseqüències d'aquella decisió continuen aixafant les vides dels palestins en l'actualitat. Tanmateix, els precursors de la conspiració antisemita defensaven que, malgrat la fundació d'Israel, alguns líders jueus continuaven promovent, secretament, la creació d'un segon estat hebreu.

El segrest d'Eichmann a l'Argentina va crear un conflicte diplomàtic, en què alguns neonazis van incloure la narrativa antisemita

La base probatòria d'aquesta teoria de la conspiració es trobaria en un projecte migratori impulsat per l'Argentina el 1890 i que va comptar amb el finançament de l'Associació de Colonització Jueva. El pla consistia a treure de Rússia i de l'Europa de l'Est milers de jueus perseguits pels seus dirigents i portar-los a diferents punts de l'Argentina —no únicament a la Patagònia—, on van crear petites comunitats sota l'autoritat del Govern de Buenos Aires.

Aquest assumpte no va ser considerat rellevant fins que, el 1960, Eichmann va ser segrestat. L'operació del Mossad va desencadenar un conflicte diplomàtic entre Israel i l'Argentina. Una part important de la societat argentina va repudiar que Tel-Aviv tingués espies al territori llatinoamericà i que aquests, a més, actuessin ignorant la legalitat internacional.

Alguns dels que s'oposaven al segrest d'Eichmann eren també seguidors del nazisme. A les crítiques per l'operació de Tel-Aviv hi van afegir l'odi antisemita envers les comunitats jueves d'ascendència europea que habitaven l'Argentina. És en aquest context que els fills grans de l'exfuncionari nazi van utilitzar en benefici propi el Pla Andínia. 

La conspiració que torna  

Des dels anys seixanta, la teoria ha ressorgit una vegada i una altra en contextos de crisi social, com va passar una dècada més tard, durant la dictadura de Jorge Rafael Videla, quan diversos militants d'esquerres jueus van ser torturats i interrogats sobre el Pla Andínia. La conspiració va tenir un lleu repunt durant la crisi econòmica de 2003, tal com va informar aleshores Página 12, i torna a fer-ho ara, quan l'espoli dels recursos naturals i socials porta al límit una població castigada pel foc.

Actualment, "es barregen diverses coses", reflexiona Héctor Grad. D'una banda, els turistes israelians "que visiten llocs on poden viure amb poc pressupost" i que "pots trobar des de la Patagònia fins a Mèxic, o venent artesania a Mèxic". Des del punt de vista polític, "hi ha poc a dir respecte d'això, excepte quan algun ha participat en crims de guerra".

L'activista i sociòleg considera que aquest perfil d'israelià té poc a veure amb aquells que treballen com a "consultors militars a Colòmbia, Chiapas o altres llocs on hi ha hagut molta repressió i on solen estar vinculats amb els serveis d'intel·ligència". Finalment, Grad assenyala que també existeixen algunes "ONG que fan campanyes de publicitat prosionista que s'emmascaren com a projectes d'educació o cooperació".

Res d'això nega l'existència d'inversors israelians a la Patagònia. Però "que hi hagi inversors no vol dir que al darrere hi hagi un pla estratègic d'un país per apoderar-se d'un territori", evidencia. Per a l'activista, és una idea absurda. Més o menys, "com dir que Alemanya té un pla per quedar-se Mallorca". Una de les conseqüències del ressorgiment d'aquesta conspiració és que desvia "el focus d'atenció" del "veritable objectiu colonitzador" d'Israel, que és la Cisjordània palestina i la Franja de Gaza.