Els consistoris pressionen per utilitzar el superàvit durant la crisi

Abans de la crisi, els ho impedia la regla de despesa, que asfixiava ajuntaments i corporacions locals amb el mantra de l'austeritat i de la Llei d'Estabilitat. Ara que els consistoris recullen els fruits per haver fet els deures, la seva petició al Ministeri d'Hisenda és que alliberi el superàvit acumulat durant els últims vuit anys per a invertir-lo en ajudes per a combatre les dificultats derivades del coronavirus. Alcaldes i alcaldesses de municipis com Barcelona, Tarragona, Girona, Mataró, L'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa, governats per partits de diferent color polític, han fet aquesta demanda per a utilitzar els romanents, reserves de tresoreria de les arques públiques sense una assignació concreta en els pressupostos.

Obrir "l'aixeta" de la despesa

En el cas de la capital catalana, l'any 2019 es va tancar amb un superàvit de 64,7 milions d'euros. En el moment de presentar les dades, el regidor de Pressupostos, Jordi Martí, va admetre: "Teníem diners, però no partides per a gastar-ho". Barcelona encapçala aquest grup de pressió dels ajuntaments de l'àrea metropolitana. El món local reclama al Govern de l'Estat que relaxi les mesures per a contenir el dèficit i s'obri l'aixeta de la despesa. La proposta que han plantejat els consistoris en la seva negociació amb Hisenda és "flexibilitzar la regla de despesa dels ajuntaments". Aquest percentatge, situat en el 2,9%, impedeix als ens locals incrementar anualment el sostre de despesa per sobre d'aquest topall. Es tracta d'una de les herències de la política fiscal de l'exministre d'Hisenda del PP, Cristóbal Montoro.

La reclamació també l'efectuen ajuntaments del cinturó vermell de l'àrea metropolitana de Barcelona, liderats pel PSC. L'Hospitalet de Llobregat –la segona ciutat de Catalunya– i Santa Coloma de Gramenet acumulen 10,3 milions de superàvit entre les dues: 4,2 milions i 6,1 milions, respectivament. Totes les Administracions estan reorientant i adaptant els seus pressupostos a la crisi per la pandèmia de la Covid-19. Per això creuen que l'Estat hauria d'afavorir que els consistoris "ajustin la menor xifra d'ingressos prevista per a 2020 amb els sobrants d'altres exercicis anteriors".

L'excés de burocràcia legislativa dificulta l'adopció d'aquesta iniciativa. "Però per a un moment d'emergència, no crec que siguin necessàries tantes formalitats, sinó que és una qüestió de voluntat política", analitza la professora d'Hisenda Pública i experta en Dret Tributari de la Universitat de Barcelona (UB) Maria Dolors Torregrosa. L'especialista posa com a exemple el mecanisme que utilitzen els ajuntaments per a aprovar els pressupostos participatius, en els quals la ciutadania decideix el destí de les inversions. "Només fa falta transparència per a explicar a què es dedica els diners", afegeix.

Per a necessitats bàsiques

Torregrosa considera que les entitats locals "haurien de disposar lliurement del superàvit sempre que estigui justificat. No comporta dificultats, perquè són partides que encara no estan aprovades per a un destí concret, i no s'ha de canviar l'assignació". En aquest cas, la regulació financera dels consistoris depèn més del Govern de l'Estat que de les comunitats autònomes, ja que així ho estableix la Llei de Bases del Règim Local. "Els romanents dels impostos que paguem haurien d'anar a necessitats bàsiques, com l'educació i la sanitat. Seria l'aportació dels ajuntaments al finançament de les comunitats autònomes", explica Torregrosa. La professora creu que "no és tan complicat que es puguin destinar aquestes partides a pal·liar els efectes de la Covid-19".

Més llibertat impositiva

Els municipis disposen de poc marge per a fixar impostos i taxes. Aquesta és la teoria de la Plataforma per una Fiscalitat Justa. El seu president, Xavier Casanovas, apel·la al principi constitucional de la subsidiarietat, pel qual l'ens que està més prop del ciutadà és el que ha de gestionar un recurs públic. "Els ajuntaments necessiten més capacitat per a establir les seves necessitats financeres", assegura.

L'entitat planteja una bateria de 15 mesures fiscals per a afrontar la pandèmia de la Covid-19. Amb la seva implantació, la Plataforma considera que es recuperarien part dels 5.501 milions d'euros de beneficis fiscals que perden anualment les administracions estatals i autonòmiques. Com a accions immediates, planteja rebaixar fins a 350.000 euros el mínim exempt per a tributar sobre l'Impost del Patrimoni o activar un gravamen als guanys empresarials extraordinaris en temps de crisis. A més, a llarg termini, l'entitat reclama equiparar la tributació de les rendes del capital a les del treball i incrementar tres punts l'IVA dels béns de luxe.

En un context d'augment de la despesa sanitària i social, la Plataforma sol·licita la creació de la taxa Covid, que aplicaria un tipus impositiu d'entre l'1% i el 3% als patrimonis de més d'un milió d'euros. Per a fer-ho possible, Xavier Casanovas demana relaxar les exigències de dèficit i la regla de despesa, que forma part de la Llei d'Estabilitat.

La Federació Espanyola de Municipis i Província (FEMP) calcula que, des de l'any 2012, el superàvit dels ajuntaments de l'Estat supera els 28.000 milions d'euros, dels quals 2.800 corresponen als catalans. La FEMP avala la mesura, sempre que no suposi augmentar el dèficit o convertir la partida en una despesa estructural. Si Hisenda finalment ho aprova, els ajuntaments podran alliberar-se de part de la soga que els estreny el coll des de fa vuit anys.