Els caixers automàtics se’n van dels carrers

Anar al poble del costat o recórrer 20 o 30 quilòmetres per fer una acció tan bàsica com treure diners d’un caixer automàtic. Aquesta és la realitat dels veïns de més de la meitat de municipis de Catalunya, que s’han quedat sense oficines bancàries. Anar a retirar diners s’ha convertit en una aventura. El recent anunci de Caixabank, en el qual desvelava que tancaria 821 de les 4.461 oficines de les que disposa a l’Estat espanyol en els pròxims tres anys, és el darrer exemple d’un procés que ha derivat en la pèrdua de més de 70.000 llocs de feina en l’àmbit estatal. En els 10 anys de crisi, a Catalunya han tancat la meitat de les oficines bancàries.

La concentració del sector financer i l’augment de les operacions de la banca online han fet que els bancs redueixen la seva xarxa d’oficines per estalviar costos. Amb aquesta decisió, els caixers automàtics han desaparegut dels carrers. El portaveu de l’Associació de persones Consumidores de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (AICEC-ADICAE), Enric Vendrell, lamenta que el fet de tenir a mà la possibilitat de treure diners sigui una anomalia. “Un caixer a prop hauria de ser una obligació. A més, per a les persones grans que no tenen cotxe o mobilitat reduïda, es tracta d’un servei bàsic, no d’un luxe”.

Vendrell creu que resulta “inacceptable” que entitats com el Banc Popular hagi revelat que l’any vinent suprimirà totes les seves oficines. A hores d’ara, dels 947 municipis catalans, 467 no disposen d’oficina bancària. Un article del Banc d’Espanya publicat a la Revista d’Estabilitat Financera conclou que a Catalunya, les entitats han retallat un 50% els seus punts d’atenció al públic. Des del 2008, s’ha passat de 8.004 a 4.058 oficines.

Més de 240.000 persones, sense accés a una oficina

El Banc d’Espanya també alerta d’un fenomen preocupant: les persones que no tenen la possibilitat d’obtenir diners en efectiu en el seu municipi. En el cas de Catalunya, la xifra arriba a les 240.982, el que suposa el 3% de la població total. A l’Estat espanyol, el volum de ciutadans sense accés se situa en el 2,68%. Les autores de l’estudi, Concha Jiménez i Helena Tejero, comenten que “en algunes zones geogràfiques amb creixement demogràfic, les entitats financeres s’han reforçat amb algunes obertures”.

A l’hora de pagar una compra, els ciutadans segueixen sent tradicionals. Els diners en efectiu continua sent el mitjà més utilitzat. La darrera enquesta del Banc d’Espanya comprova que en el 53% dels casos, la població empra els bitllets i les monedes per adquirir un producte o servei. Aquestes dades contradiuen la creença de què els mètodes de pagament alternatiu estan substituint els tradicionals.

A l’altre costat d’aquesta tendència es troba l’escletxa digital, que afecta especialment la gent gran. La reducció dels serveis que ofereixen les oficines està forçant aquest col·lectiu a aprendre noves eines i sistemes digitals. D’una relació de proximitat i fidelització s’ha passat a l’autogestió a través de les noves tecnologies

De bancs a cafeteries

"Els bancs dirigeixen els seus recursos als nous clients i als joves, ja no els interessa la gent gran”. La denuncia la fa l'AICEC-ADICAE, que demana “un sistema que no exclogui una part de la clientela i inclogui tota mena de perfils i usuaris”. El sector financer assenyala que “el client el que vol és un entorn digital”. De fet, precisa que un 80% de les operacions es fan via online. Per a AICEC-ADICAE, aquesta estratègia indica que els “bancs no busquen fidelitzar, sinó que han passat a ser cafeteries que cada dos o tres anys canvien el director de la sucursal”.

Els bancs han diversificat la seva activitat. D’una banda, han creat oficines operatives, on els clients poden realitzar les seves gestions diàries, encara que moltes vegades es veuen obligats a fer-les en els caixers. Per l’altra, les oficines comercials, en les quals s’atén les empreses i els clients amb un patrimoni alt. La tecnologia implica que les plataformes online serveixin per gairebé totes les operacions i gestions quotidianes, com els traspassos, les transferències o els pagaments.

Paral·lelament, les entitats financeres també fan de comercials. Venen aparells tecnològics o productes per a la llar per aconseguir els objectius de vendes que els hi marquen des de la direcció de l’empresa. Des de Funcas, la Fundació de les Caixes d’Estalvi, s’adverteix que la digitalització del sector financer encara té recorregut per endavant. La millora de la seguretat serà el factor que més influirà en el seu desenvolupament.

Funcas creu que el model de la banca digital substituirà l’antic, basat en la relació entre el client i l’oficina bancaria física. De moment, els usuaris de les plataformes online no consideren que aquest sistema aporti avantatges econòmics o d’usabilitat. Per ara, veuen més fàcil anar a treure diners al caixer automàtic o pagar amb la targeta de dèbit. La capacitat de seducció que pugui generar entre usuaris la interacció tecnològica és la clau que permetrà la consolidació d’un sistema que està fent desaparèixer les oficines i els caixers dels carrers.