Entrevista a Francesc Castillo, portaveu de Bombers Precaris en Lluita"Els bombers 'voluntaris' en realitat som bombers 'low cost', i estem en frau de llei"

En Francesc Castillo és policia local d’un poble de l’Anoia i al mateix temps també fa tasques com el que es coneix com a "bomber voluntari”, tot i que aquesta és una etiqueta que rebutja. Està ubicat al Parc de Bombers de Piera, a la zona metropolitana Sud i ja fa quinze anys va començar a ser bomber “voluntari”. Feia molt de temps que volia apuntar-s’hi i finalment va decidir adherir-se al cos de bombers, ja que era una tasca “gratificant i d’ajuda als veïns”. 

Per accedir-hi, va haver de passar un procés selectiu: proves físiques, teòriques, mèdiques, psicotècniques… I, després, formació a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, amb els mateixos formadors que els bombers funcionaris. És a dir, les proves “són gairebé les mateixes”. Segons explica Castillo, el “voluntari” opta a una plaça concreta d’un parc, mentre que el funcionari opta a escala de Catalunya. Hi ha dues convocatòries diferents i tothom pot presentar-s’hi.

A Catalunya, hi ha uns 4.000 bombers de camp, i 1.400 d’aquests són dels anomenats voluntaris. És a dir, una tercera part del total de bombers de camp són considerats voluntaris. El sistema es divideix en 7 regions d’emergència. Normalment, primer actua el parc més proper, però en les grans emergències hi participa tothom. La formació és la mateixa, encara que els funcionaris tenen més reciclatge i són agents de l’autoritat. Fa més d’un any, va néixer l’associació Bombers Precaris en Lluita, més de 450 bombers “voluntaris” associats per denunciar les seves condicions de "desprotecció i precarietat", i portar la seva situació als jutjats. Reclamen tenir una relació laboral normalitzada que els permeti estar donats d'alta a la Seguretat Social.

Vostè és bomber voluntari. Què significa això?

Bomber voluntari, des del nostre punt de vista, és una expressió que ja queda antiquada. A Catalunya hi ha un model mixt amb uns 150 parcs: la meitat parcs de funcionaris i l’altra meitat de “voluntaris”. Ho diem entre cometes perquè, tot i el nom, no som realment “voluntaris”, ja que tenim moltes obligacions. Fem la mateixa feina i passem pràcticament les mateixes proves que els bombers funcionaris, hem de fer un mínim de 650 hores l’any, estem controlats per una aplicació, i cobrem 10 euros bruts l’hora per fer exactament la mateixa feina que la resta de bombers. A més, paguem impostos i això ens afecta fins i tot a la declaració de la renda. En realitat, som bombers "low cost", i estem en frau de llei.

En realitat, som bombers "low cost", i estem en frau de llei

Aleshores quines diferències hi ha entre un bomber “voluntari” i un de funcionari?

Tot i passar proves molt similars, hi ha una diferència clau; no estem reconeguts legalment com a treballadors. Tenim condicions laborals molt diferents, i per això exigim un canvi. A més, els funcionaris són agents de l’autoritat; les seves ordres tenen força legal i la seva paraula té presumpció de veracitat, és a dir, tenen més protecció legal. En canvi, els bombers voluntaris no tenim aquesta consideració perquè la legislació espanyola només atorga la categoria d’agent de l’autoritat als funcionaris. Això ens deixa en inferioritat en actuacions complexes, sobretot quan hem de donar ordres a ciutadans o gestionar situacions de conflicte.

D’on neix l’associació Bombers Precaris en Lluita?

Vam néixer a mitjans de 2024 perquè les associacions anteriors, ASBOVOCA (Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya) i la FBVCat (Federació de Bombers Voluntaris de Catalunya) fa molts anys que reclamen millores, però sempre topaven amb un mur. Som tres entitats diferents, però tenim el suport total de les dues anteriors, i molts bombers estan a més d’una associació. Fa 30 anys el model mixt funcionava, però avui dia les emergències són més complexes i ens exigeixen més professionalització sense donar-nos cap avantatge. Molta gent acaba deixant-ho i això no pot ser. Ens hem associat per denunciar la desprotecció que patim.

 Fa 30 anys el model mixt funcionava, però avui dia les emergències són més complexes i ens exigeixen més professionalització sense donar-nos cap avantatge

Quan parla de desprotecció i precarització, a què es refereix concretament?

No tenim reconeixement de riscos laborals, malalties professionals ni coeficient reductor de jubilació. La cobertura sanitària només cobreix l’accident inicial; després, tot el procés de recuperació queda a càrrec del bomber. Els nostres parcs no es consideren llocs de treball i sovint no compleixen la normativa. Tampoc som agents de l’autoritat, a diferència dels funcionaris. Demanem vinculació laboral per tenir seguretat i drets bàsics.

En quin punt es troben actualment?

La campanya forestal dura de l'1 de juny al 30 de setembre. El que no volíem era fer un boicot en campanya forestal, perquè al final el que no volem és fer cap mal a la població ni al territori. Els voluntaris, si una cosa tenim, és que ens estimem el territori. Ara que ja ha acabat la temporada sí que tirarem endavant accions legals. L’associació es va presentar el 16 de setembre, i ja hem iniciat la visibilització amb actes i xerrades. El procés de demanda ja comença a estar en marxa, però encara no ho podem concretar en dates públicament.

Farem demandes individuals de cada bomber (més sòlides i adaptades a cada individu), però presentades de forma col·lectiva arreu del territori

És a dir, volen fer una demanda legal?

Sí, contra la Generalitat de Catalunya. Seran demandes individuals de cada bomber (més sòlides i adaptades a cada individu), però presentades de forma col·lectiva arreu del territori i a diferents jutjats (per tenir més impacte i visibilitat). A més, Hem consultat diversos bufets i tots coincideixen que hi ha prou indicis d’una relació laboral encoberta. Després, ja serà el jutge qui haurà de decidir quin encaix té.

Aleshores, quina relació tenen amb el Departament d’Interior?

Ja hem parlat amb el Departament i no hi ha hagut cap canvi. Però, tot i això, no ens tanquem a continuar parlant. Ara bé, tot i tenir aquesta porta oberta, tenim clar que la demanda legal seguirà el seu curs igualment.  Només un acord satisfactori pels associats podria aturar-la.