Els atemptats de les rambles i cambrilsL'Audiència no interrogarà els agents del CNI que van visitar a presó l'iman de Ripoll

La resolució de l'Audiència Nacional "és ferma, perquè contra ella no cal interposar cap recurs", subratlla la Sala penal (Secció Segona) en el seu últim acte denegant la sol·licitud del pare d'una de les víctimes –el menor Xavier Martínez– que es prengui declaració als agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i de la Guàrdia Civil que van visitar a la presó al cervell dels sagnants atemptats del 17A a Les Rambles i Cambrils.

Amb aquesta interlocutòria (612/2019), el tribunal desestima de pla l'apel·lació de l'advocat de Javi Martínez, en rebutjar també que declarin altres testimonis com Javier Nistral Burón, Subdirector General d'Institucions Penitenciàries, signant i redactor de l'informe penitenciari d'Abdelbaki És Satty, que constatava el seu extremisme jihadista, fins i tot talibà, malgrat la qual cosa no sols no va ser expulsat d'Espanya, sinó que fins i tot va aconseguir recomanacions després de sortir de presó per exercir com a iman d'oratoris a Ripoll. Igual que refusa deduir testimoni d'Hamid Barbach i Minhaj Hammou, Secretaris de la Comunitat Islàmica Annour, que davant la Policia es van acollir al seu dret a no declarar.

Igualment, l'Audiència rebutja sol·licitar els informes interns del CNI sobre És Satty i els altres integrants de la cèl·lula jihadista autora de la massacre, molts fragments dels quals van ser reproduïts en exclusiva per Públic entre el 16 i el 30 de juliol passats.

La Fiscalia al·lega que investigar les visites del CNI a Es Satty "excedeix l'àmbit d'investigació del procediment"

Anteriorment, el jutge del Central 4 de l'Audiència, José Luis Calama Teixeira, que porta la causa, havia assumit la tesi de la Fiscalia que investigar els contactes entre el CNI i És Satty "excedeix de l'àmbit de recerca del present procediment". El magistrat va arribar a argumentar que com l'ordre de processament no inclou a És Satty com a processament, en raó de la seva mort, les seves relacions amb els serveis secrets "no són connexos" amb el procediment i "extravasan l'objecte de la instrucció de la present causa".

Ara, el nou acte de la Sala penal –al qual ha tingut accés Públic– al·lega que no és procedent "el testimoniatge dels agents de la Guàrdia Civil i CNI que van cursar aquestes visites [quatre, al llarg de dos anys] en el Centre Penitenciari Castelló 2 a fi de que prestin declaració sobre extrems de la informació obtinguda" perquè "se situen en un període temporal anterior a la formació del grup terrorista a què es refereixen les actuacions".

La Sala afirma que "no li correspon qüestionar l'actuació de les forces de seguretat ni comprovar el coneixement del CNI sobre la radicalització de l'iman de Ripoll"

"Acceptar aquesta diligència veritablement comportaria un acte prospectiu deslligat de l'objecte sumarial, relatiu a les circumstàncies i naturalesa del fet, persones participants i actes d'assegurament en punt a fets concrets depurats en aquesta causa. En qualsevol cas no correspon aquí qüestionar l'actuació de les Forces i Cossos de Seguretat o comprovar el grau de coneixement que els serveis d'intel·ligència de l'Estat poguessin tenir sobre la radicalització d'És Satty, ni compleix fiscalitzar aquesta actuació en el si d'aquest procediment, l'objecte del qual ja va quedar determinat en l'ordre de processament atribuint amb caràcter de presumpció delictes de terrorisme a Mohamed Houli Chemlal, Driss Oukabir i Said Ben Iazza, de manera que es va limitar la imputació subjectiva dels fets". [la negreta és nostra]

Ara bé, fonts lletrades consultades per aquest diari estimen que aquest mateix paràgraf de denegació de les diligències sol·licitades deixa una porta oberta a sol·licitar l'obertura d'una nova peça sobre l'actuació de les Forces i Cossos de Seguretat i el coneixement que els serveis d'intel·ligència de l'Estat tenien sobre la radicalització d'És Satty, així com les seves possibles relacions posteriors a la seva estada a la presó. Ja que si només estima que "no correspon aquí" indagar-ho, no descarta per complet que pogués ser pertinent fer-ho en una altra recerca judicial paral·lela.

No obstant això, de moment l'Audiència Nacional resol inapel·lablement que "les diligències interessades són en la seva major part inútils, perquè pretenen investigar fets que desborden l'objecte del sumari, i per tant impertinents per innecessàries".