ELECCIONS A CATALUNYA EN COMÚLes eleccions internes de Catalunya En Comú: tres candidatures i 12.000 votants

L’òrbita dels Comuns es prepara per a les eleccions internes de Catalunya en Comú, que se celebraran entre el 29 de juny i el 2 de juliol. En aquesta consulta es decidiran els 30 càrrecs que formaran l’executiva nacional, així com els 116 representants per circumscripció única i els 74 electes per territori que formaran el Consell Nacional. Hi concorreran tres candidatures: Construïm en Comú, Desbordem i Comuns Federalistes. La decisió anirà a càrrec d'unes 12.000 persones que, segons fonts del partit, s'han inscrit a la pàgina de Catalunya-En Comú Podem per poder votar en aquest procés obert.

El que es desprengui d'aquestes eleccions marcarà les línies generals del partit al Parlament, amb un nou executiu independentista liderat per Quim Torra, el nou Govern central de Pedro Sánchez a Madrid i l’horitzó de les eleccions municipals del 2019. La línia oficial, liderada per Ada Colau i Xavier Domènech es disputa l’estructura amb una candidatura alternativa, amb un discurs més fort pel que fa a les demandes sobiranistes, i una tercera llista impulsada per part de sectors d'ICV i d'EUiA que aposten pel federalisme com a marc de referència en el debat territorial. Malgrat tenir aquests trets característics respectius, en totes tres candidatures -que poden fer campanya electoral fins al 2 de juliol- hi ha representants de les diferents sensibilitats i orígens polítics que conformen l'espai dels comuns.

Un any després de l'assemblea fundacional que va situar en la direcció ideològica del partit i Domènech al capdavant de l'executiva, el partit es llença a la votació per consolidar el projecte polític amb una direcció que, excepte sorpresa majúscula, quedarà a càrrec, un altre cop, de l'alcaldessa de Barcelona i del líder parlamentari. El que queda per veure és si les altres dues llistes aconsegueixen representació a l'executiva i al Consell Nacional; per fer-ho, necessiten obtenir més d'un 5% i més d'un 10% dels vots totals, respectivament.

Construïm en Comú, sense Alamany

La cúpula de Catalunya en Comú ha presentat una llista tancada on els dos principals dirigents, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el líder de parlamentari dels Comuns, Xavier Domènech, comparteixen la direcció. La llista ha estat pactada per un nucli de Barcelona en Comú -amb Adrià Alemany en un paper protagonista- amb la direcció d'ICV.

Marquen un discurs continuista pel que fa al debat territorial: la defensa d’un procés constituent posant el centre "el dret a l’exercici de l’autodeterminació" i treballant per "un referèndum efectiu", a més de dirigir el discurs per la defensa d'una agenda social forta, basada en una Catalunya "lliure de corrupció, amb igualtat d’oportunitats, democràtica i sobirana". Fonts de Construïm en Comú asseguren que ara és el moment de "consolidar el projecte i arrelar-lo al territori". El principal objectiu, doncs, és demostrar que "el que s'ha fet a Barcelona es pot fer a tot Catalunya", asseguren.

La publicació d’aquesta candidatura va quedar marcada per l’exclusió de la destacada dirigent del sector independentista a la formació Elisenda Alamany, tot i ser una de les persones de màxima confiança de Domènech. Des de la candidatura, es reafirmen en que Alamany "no és aquí perquè no va voler", i destaquen el paper rellevant que encara mantindrà com a portaveu del grup parlamentari. En el moment de l'anunci, es va especular amb la possibilitat que la figura d'Alamany no generava prou consens. Llavors, Domènech va difondre un comunitat publicat a les xarxes socials on assegurava que la llista no pretén "incloure merament les diferències, sinó buscar superar-les en un projecte comú".

Altres noms que figuren en aquesta llista són els de Marc Parés i Xavi Matilla, propers a Alamany, o el del coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet. També s’hi presenten Susanna Segovia, l’acadèmic Vicenç Navarro, Candela López, Xavi Matilla, la colíder d'ICV Marta Ribas, Héctor Sánchez, Conchi Abellan, Llorenç Planagumà, Nati Veragua, Álvaro Muñoz, Agnès Petit, Ramon Arnabat, Núria Lozano, Joan Mena, Núria Buenaventura, Ximo Balaguer, Jessica Albiach, Jaume Durall, Laura Bergés, Marc Verneda i Munsa Mompió, entre d'altres.

Desbordem, la llista sobiranista

Nascuda a partir d’un manifest publicat per les eleccions catalanes del 21 de desembre, la candidatura Desbordem fa una aposta clara pel sobiranisme i per la defensa del "compromís actiu" amb l’1 d’Octubre i la "mobilització ciutadana de base que va tenir lloc". Tot i ser anomenats per alguns sectors com 'els independentistes del partit', des de la candidatura asseguren no sentir-se còmodes amb aquesta menció. Afirmen que l’objectiu de Desbordem és potenciar "el partit-moviment", permetent formes de participació obertes que s’adeqüin al "moment de transició" en el qual es troba la formació.

Encapçalada per l’activista a favor de l’auditoria del deute i diputada al Congrés dels Diputats Sònia Farré i el regidor del Comú de Lleida Sergi Talamonte, la candidatura aposta per noms de l’òrbita municipalista i per l’activisme fora de l’estructura. També en formen part la candidata al Parlament per Catalunya En Comú – Podem Sandra Ezquerra, Sergi Amat, Margarida Fité, Josep Garriga, Pino Delàs, o Quim Pérez. També inclou càrrecs que acompanyen Xavier Domènech a l’actual Consell Ciutadà de Podem com Celeste Valenzuela, Enver Aznar, Irene Blasco, Alba Garcia o Andreu Escobar, així com l’exdiputat de la formació morada Joan Giner.

La fórmula federal agafa forma

La tercera llista, Comuns Federalistes, es vincula estretament als sectors d’ICV més allunyats del sobiranisme, tot i que des de la candidatura reivindiquen els seus orígens al moviment veïnal de Barcelona i la pluralitat de persones que en formen part. L’encapçala l’exregidor i tinent d’alcalde de Viladecans José Luis Atienza, un home fort dels ecologistes al Baix Llobregat, i la coordinadora de l’Assemblea de barri de Les Corts de Barcelona en Comú, Maribel Ibáñez. 

La candidatura abraça la solució federal que, segons afirma Atienza a aquest diari, és l'opció que "representa a la gran majoria de la gent" que els dóna suport: "Sabem que als comuns hi ha federalistes però hi trobem a faltar una veu federal. Hem d'establir una política que ens faci connectar amb el nostre espai polític real". Pel cap de llista, el projecte federal, que afirma que no està representat per cap partit de l'arc parlamentari, podria fer guanyar Catalunya en Comú a les eleccions: "La gent que ens recolza va posar en marxa el nostre projecte polític amb les victòries a les generals, que van estar representades per l'abraçada entre Pablo Iglesias i Colau. Representa una manera de fer política que, més enllà dels gestos, són actes de fraternitat entre Catalunya i Espanya".

De cara a les eleccions municipals, Atienza assegura que la fórmula federal evitaria que els comicis reproduïssin els debats territorials per centrar-se en "la transformació dels pobles i ciutats". En el seu manifest, s’identifiquen com aquells que van defensar "que l’1-O no va ser una mobilització, sinó una fugida cap endavant que ha acabat portant el conflicte nacional a límits impensables i dolorosos" i que està generant "la divisió de Catalunya en dues meitats".