Què significa realment la sentència favorable a Shakira i per què no tanca la seva guerra amb Hisenda

"Les dones no ploren, les dones facturen". Convertida amb el pas del temps en un poderós missatge a favor de l'apoderament femení, aquesta frase es va popularitzar al gener de 2023 quan Shakira va estrenar amb so de bombo i platerets una cançó en la qual explicava la seva tempestuosa separació de l'exfutbolista Gerard Piqué i els seus problemes amb Hisenda. La frase, no obstant això, també té un sentit més literal que es va manifestar en tota la seva extensió aquest dilluns quan la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Nacional va ordenar a Hisenda retornar prop de 60 milions d'euros a la cantant colombiana.

L'Audiència Nacional ha estimat el recurs de l'artista contra l'Agència Tributària i conclou que Shakira no era resident fiscal a Espanya l'any 2011. Per això anul·la les liquidacions i sancions que li va imposar Hisenda per aquell exercici fiscal. D'acord amb les informacions, l'Agència Tributària haurà de tornar 27,4 milions d'euros de la liquidació de l'impost de l'IRPF i de l'Impost sobre el Patrimoni, més la multa de 30 milions que va imposar a Shakira per "infracció molt greu".

Aquest podria ser el final de la història. Però és només el principi. L'Agència Tributària va confirmar a Público que abans de 30 dies presentarà un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, però també va assenyalar a aquest mitjà que les informacions sobre aquest cas no són, al seu judici, precises. Molts mitjans informen que la cantant "ha guanyat la batalla" a l'Agència Tributària. Però no: la batalla continua més oberta que mai. A més d'una batalla fiscal, també hi ha una batalla pel relat.

Què ha passat ara entre Hisenda i Shakira? Es podria haver evitat aquesta situació? Es va precipitar Hisenda? Afecta la imatge i el prestigi de l'Agència Tributària aquesta decisió judicial?

La clau de tot gira entorn de la residència fiscal de Shakira l'any 2011. La llei espanyola estableix que una persona física serà considerada resident fiscal si roman més de 183 dies durant l'any natural en territori espanyol o quan a Espanya es trobi la base de les seves activitats i interessos econòmics. L'Audiència Nacional considera que l'Agència Tributària no ha pogut acreditar que la cantant colombiana romangués el 2011 a Espanya més de 183 dies. És més, la sentència diu que només es van poder acreditar 163 dies d'estada a Espanya aquell any.

En el seu recurs, Shakira va adduir que el 2011 va realitzar una gira per tot el món en la qual va donar 120 concerts en 37 països diferents i que, per tant, no va estar a Espanya aquests 183 dies aquell any. Coneixent aquestes dades, sorgeix una altra pregunta: on va residir llavors a efectes fiscals Shakira el 2011? L'Agència Tributària afirma, per la seva banda, que aquests continus viatges pel món per donar concerts no alteren el fet que ja el 2011 Shakira s'havia instal·lat a Barcelona al costat de Piqué.

"La sentència de l'Audiència Nacional és contradictòria. És cert que diu que no es pot demostrar que Shakira residís a Espanya, però tampoc s'ha demostrat que residís fora", il·lustra en aquest sentit Carlos Cruzado, portaveu del Sindicat dels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha).

La sentència de l'Audiència Nacional esmenta com a "indici probatori" que Shakira va presentar un certificat de residència fiscal des de l'any 2007 al paradís fiscal de les Bahames. L'article 9 de la llei de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques estableix que en el cas dels paradisos fiscals, Hisenda també pot demanar al contribuent que hagi passat 183 dies en aquest país. Cruzado també indica que en el seu moment Hisenda ja va demostrar que Shakira no va estar aquest temps a les Bahames, tot i ser propietària d'una casa allà. No obstant això, just a l'agost de 2011 les Bahames van deixar de ser considerades paradís fiscal, la qual cosa complica una mica més aquest cas.

Hem de considerar llavors Shakira una apàtrida fiscal? Cruzado respon categòric amb una altra pregunta: "Aquest és el gran dubte que deixa la sentència. Em sembla un precedent molt perillós acceptar que existeixen apàtrides fiscals i que no tributin en cap lloc. Fixa't en tots aquests cantants, esportistes i famosos que estan contínuament viatjant d'un lloc a un altre. Què fem amb ells?".

"La sentència de l'Audiència Nacional és molt sòlida des del punt de vista tècnic", assegura Leticia Poole, professora a la Universidad Europea de València i experta en fiscalitat, des de la riba contrària a Cruzado. "La decisió posa en relleu les dificultats d'aplicar conceptes tradicionals a realitats cada vegada més globalitzades. Enfront d'això, el tribunal opta per una interpretació estricta de la norma, prioritzant la seguretat jurídica i evitant extensions que n'alterin el sentit”, abunda la professora.

Poole també creu que pel que fa a aquest cas a Hisenda "se li ha anat una mica la mà" i lamenta el que denomina el seu "modus operandi". La professora sosté que Hisenda sanciona abans d'hora i que després permet al contribuent que hi estigui en desacord recórrer als tribunals. Poole creu que hauria de ser al revés, que haurien de ser els tribunals els que parlessin primer.

Cruzado assenyala a Público que en aquest cas "hi ha molt soroll mediàtic" i que poques coses són el que semblen. Aquest expert en fiscalitat resumeix els fets per separar el gra de la palla: l'Agència Tributària va obrir una inspecció fiscal a Shakira entre els anys 2011 i 2014. Finalment, decideix enviar a la Fiscalia els exercicis fiscals entre 2012 i 2014 perquè veu clar el dol. Respecte a 2011, l'Agència Tributària no veu tan clar aquest dol, però sí la culpa, que és suficient per imposar sancions per via administrativa, que és el que va fer l'Agència Tributària".

L'expert de Gestha també s'afanya a aclarir que la sentència de l'Audiència Nacional "no taca per a res el tema del judici penal sobre els anys 2012-2014". Es refereix Cruzado al fet que Shakira sí que va admetre a finals de 2023 que va defraudar prop de 14,5 milions d'euros a la Hisenda espanyola entre 2012 i 2014. La cantant va acceptar llavors una multa de 7,3 milions d'euros per evitar anar a judici i també un eventual ingrés a la presó per frau fiscal.

No són 60 milions d'euros

L'Agència Tributària presentarà un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem i destaca sobretot que no haurà de tornar gairebé 60 milions a la cantant. El pagament es farà després de la decisió del Suprem —si és que així ho decideix— i en tot cas es retornaran només els 27,4 milions més 6,8 milions d'interessos legals, segons els comptes que fan a Gestha. No s'haurà de tornar l'import de la multa perquè aquesta multa a Shakira no s'ha cobrat mai: la cantant i el seu equip d'assessors legals la van recórrer des d'un principi i mentre una sanció estigui sota recurs no es pot cobrar. "I no es pot tornar el que mai s'ha cobrat", expliquen a Público fonts de l'Agència Tributària.

Després de conèixer la sentència de l’Audiència Nacional, Shakira va reaccionar de forma contundent a través d’una nota remesa als mitjans. La cantant va airejar als quatre vents la seva suposada victòria: “S’ha utilitzat el meu nom i la meva figura pública per enviar un missatge amenaçador a la resta de contribuents. El meu major desig és que aquesta decisió senti un precedent per a Hisenda i serveixi als milers de ciutadans anònims que cada dia són abusats i aixafats per un sistema que presumeix la seva culpabilitat i els obliga a demostrar la seva innocència des de la ruïna econòmica i emocional. A ells va dedicada aquesta victòria”, diu el comunicat de la cantant.

"Shakira intenta confondre la gent”, sentencia Cruzado. El portaveu de Gestha creu que l’Agència fa bé de recórrer davant el Tribunal Suprem, però no per una qüestió d’imatge, sinó per una raó de justícia: l’Agència Tributària està convençuda que Shakira residia a Espanya, però no ho ha pogut demostrar. No crec que la imatge de l’Agència Tributària resulti danyada per això. Veurem què diu el Suprem.