La proposta de la Generalitat per fomentar el teletreball a l'estiu reobre el debat sobre com garantir els drets laborals

Amb la tornada de les vacances escolars d'estiu, s'ha recuperat el debat sobre la conveniència de què les empreses i l'Administració apostin per la modalitat de teletreball per afavorir la conciliació de la vida laboral i familiar. Així ho ha fet el Govern català després de presentar l'Agenda Catalana de Conciliació i Corresponsabilitat, un document elaborat pel Departament d'Igualtat i Feminisme, amb el suport del d'Empresa i Treball.

Aquesta agenda té com a mesures estel·lars la introducció del treball a distància durant determinades èpoques de l'any, com els mesos estiuencs o alguns períodes de vacances, o la creació de llars d'infants a les empreses per fer un pas més en l'equilibri entre feina i cures. 

L'anunci ha sigut rebut amb certs recels, tant per part dels sindicats i les patronals, com dels experts del món jurídic i laboral. Els primers reclamen que el plantejament es tingui en compte en els processos de negociació col·lectiva i diàleg social. Mentre les patronals volen que els canvis en l'estructura estiguin emparats per la flexibilitat en funció de les necessitats productives.

L'Agenda Catalana de Conciliació i Corresponsabilitat, presentada recentment pels consellers d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, i d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, recull 55 propostes destinades a afavorir l'equilibri entre la vida personal, laboral i familiar. Les  iniciatives inclouen flexibilitat horària, ampliació de permisos de conciliació, normes de desconnexió digital, borses de treball per cobrir baixes i excedències, i teletreball total durant les vacances escolars.

Segons Menor, l'estratègia busca generar "canvis reals" en l'organització del temps, avançar cap a la igualtat efectiva entre homes i dones i, alhora, contribuir a més competitivitat empresarial. El projecte té en compte la dimensió de les empreses, les particularitats sectorials i les diferències territorials i respon a dades que mostren que les dones dediquen una hora i 17 minuts més al dia a les tasques domèstiques i tripliquen el temps per la planificació de la llar i la cura dels infants.

Alhora que promou incrementar el teletreball, el Govern ha plantejat als sindicats la creació d'un complement salarial destinat als empleats públics que decideixin no fer ús dels dos dies de treball a distància que tenen reconeguts. Aquesta iniciativa es va presentar durant la reunió del grup de treball encarregat d'implementar la jornada laboral de 35 hores. Després de conèixer les intencions de la Generalitat, el sindicat CCOO Catalunya ha demanat més concreció sobre els empleats que quedarien exclosos i una definició sobre l'import de l'incentiu, que se situaria entre els 90 i els 200 euros mensuals.

Canvi a través de la negociació col·lectiva

Sota el pretext que si es produeix la presencialitat al lloc de feina existeix més capacitat d'atendre el ciutadà, es podria articular un complement específic per aquest àmbit. Així ho constata l'advocat del Col·lectiu Ronda especialitzat en funció pública Martí Surís. "La normativa del teletreball només es pot modificar a través de la negociació col·lectiva i aquest canvi hauria d'anar acompanyat d'una reflexió sobre a quins llocs de treball cal que hi hagi presencialitat. S'hauria de negociar en el mar del diàleg social", apunta.

Segons Suris, la iniciativa planteja interrogants jurídics importants: "Si es vol retribuir la presencialitat, probablement no es podria articular com un incentiu puntual, sinó com un complement vinculat a les característiques del lloc de treball".

En una de les entrades al seu blog, el Col·lectiu Ronda determina que "els convenis o acords col·lectius poden establir els mecanismes i criteris pels quals la persona que desenvolupa treball presencial pot passar  a distància o viceversa, així com preferències vinculades a determinades circumstàncies. En el disseny d'aquests mecanismes s'ha d'evitar la perpetuació de rols i estereotips de gènere i s'ha de tenir en compte el foment de la corresponsabilitat entre dones i homes".

Respecte a la  prioritat dels llocs presencials, el text indica que "les persones que fan treball a distància des de l'inici de la relació laboral durant la totalitat de la seva jornada, tenen prioritat per ocupar llocs que es realitzen totalment o parcialment de manera presencial. L'empresa ha d'informar a aquestes persones i a la representació legal dels treballadors dels llocs de treball vacants de caràcter presencial que es produeixin".

Mesures complementàries

La patronal Pimec opta perquè la implantació de la iniciativa sigui de manera flexible. Així, sol·licita que "les empreses disposin de marge per instaurar el teletreball, que es pugui pactar i no sigui una acció imposada". Per la seva banda, el sindicat UGT Catalunya, a més d'exigir que es negociï en el context dels convenis col·lectius, reivindica la importància de dur a terme un pla, que eviti la desaparició del teletreball després de períodes de crisi sanitària o energètica on s'ha utilitzat més aquesta fórmula. 

El secretari de Política Sindical d'UGT Catalunya, Òscar Riu, creu que "el teletreball ha d'anar acompanyat d'altres mesures que no retallin els drets laborals dels empleats i els que no puguin fer-ne, haurien de ser compensats amb altres incentius".

La millora de Rodalies o un redisseny de la xarxa de transport públic també són mesures que defensen les patronals i els sindicats per abordar un tema que la pandèmia de la Covid-19 fa posar sobre la taula de forma abrupta i sobre el qual encara no s'ha resolt l'interrogant. Com conciliar el temps de treball i el familiar i que aquesta situació estigui recollida al dret laboral, respecti la diversitat del mercat del treball i no perjudiqui  determinats col·lectius?