"Pot ser l'estocada final per a la taronja": el camp valencià s'organitza per fer front al tractat amb Mercosur

La taronja s'ha convertit de tal manera en un sinònim del paisatge valencià que és impossible imaginar el país sense ella. I, no obstant això, el sector passa pel que és probablement el moment més crític de la seva història per l'acord entre la UE i Mercosur. Daniel Carbonell, agricultor de la Ribera i membre de l'executiva de la Unió Llauradora i Ramadera, sindicat agrícola valencià, és clar sobre aquest tema: “Pot ser l'estocada final ”.

El motiu és el nou acord de lliure comerç entre la Unión Europea i el Mercosur, l'organisme del mercat comú d'Amèrica del Sud, integrat pel Brasil, l'Argentina, l'Uruguai, Paraguay i Bolívia, al qual va donar llum verda el Consell d'Europa fa un parell de setmanes i que es va signar a Asunción, capital de Paraguai, en una cimera entre la Unió Europea i els Estats llatinoamericans membres del Mercosur. Poc després, però, el Parlament Europeu va votar una resolució que envia el text del tractat per a la seva avaluació per la Justícia europea i que paralitza la seva posada en marxa efectiva.

Ara bé, això no significa que hagi decaigut el tractat, sinó que s'entra en un context inèdit en el qual hi ha diversos escenaris oberts. La resolució de la Justícia europea pot demorar-se un parell d'anys, però la Comissió pot sancionar la seva entrada en vigor provisional durant aquest període. En tot cas, les organitzacions agràries valencianes, com les de la resta del continent, no han abaixat la guàrdia i fa uns dies es van manifestar pels carrers de València.

Tot el sector primari valencià es pot veure afectat per les conseqüències que podria tindre l'entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç amb el Mercosur, però destaca especialment el sector dels cítrics, ja que el nou tractat es vindria a sumar a anteriors com el de Sud-àfrica, les conseqüències de la qual Carbonell també defineix com a "nefastes".

De la mateixa manera, Carles Peris , secretari general de la Unió, ha valorat el tractat amb Mercosur: "Si no es modifica, no tenim futur". Així mateix, el sindicat ha qualificat de "hipòcrita" la postura del Govern espanyol en la matèria i ha criticat amb duresa el seu vot a favor d'un tractat que "deixa el camp valencià en una clara situació de vulnerabilitat".

Des de la Unió es lamenta que "una vegada més, el camp valencià ha tornat a ser la moneda de canvi de la política comercial de la UE ", ja que l'acord amb Mercosur "posa en risc milers d'explotacions sense assegurar condicions de competència justa". I conclouen: "Tot açò amb la complicitat del Govern d'Espanya, que ha perdut definitivament l'oportunitat de posar-se de costat del sector agrícola".

"Ni podem ni volem competir"

Les raons per les quals el sector diu que aquests acords de lliure comerç són tan nocius per al camp valencià se centren en tres àmbits: els drets laborals, la salut agroalimentària i la lluita contra el canvi climàtic. Alerten que productes fitosanitaris prohibits en la UE podrien entrar ara importats de tercers països, com de fet ja passa amb tractats anteriors, com el ja citat de Sud-àfrica o el d'Egipte.

Nando Durà, membre de l'executiva de la Unió i també de la Unió d'Unions, sindicat confederal que agrupa diverses organitzacions agràries, explica que en aquestes circumstàncies no poden competir, però afegeix un matís més important encara: "Però és que tampoc volem: no volem competir a base de precarietat, baixos salaris, vulneració de drets laborals o garanties sanitàries".

Dani Carbonell, per la seva banda, posa unes xifres d'exemple: "Recentment es pagava a 50 cèntims el quilo de taronges d'Egipte, mentre que, per a nosaltres, només el preu de cost ja es pot trobar entre els 70 i els 90 cèntims per quilo".

Problemes de seguretat alimentària

Des de l'entrada en vigor del tractat de lliure comerç amb Sud-àfrica el 2019, segons dades de la Unió, les importacions de mandarines i altres xicotets cítrics —cultius principals en aqueixa zona— s'han incrementat un 531% al setembre i un 4.590% a l'octubre . A pesar que es tracta de països de l'hemisferi sud, de manera que la temporada està invertida, la realitat és que al voltant de dos terços de les importacions dels cítrics sud-africans entren en el mercat europeu en competència amb la campanya en l'hemisferi nord, és a dir, amb els cítrics valencians.

Així mateix, segons el mateix sindicat -que realitza periòdicament anàlisis de productes importats amb presència en els supermercats valencians- no compleixen els estàndards exigits per als productors en la Unió Europea, ni ambientalment ni pel que fa referència a la seguretat alimentària.

"Nosaltres tenim unes restriccions a l'hora d'aplicar certes matèries actives autoritzades en produccions o moments d'aplicació que pel que sembla no ho compleixen altres països ni supermercats que no són tan exigents ni amb la salut humana ni amb el medi ambient", diu Carles Peris. "No podem consentir que entrin cítrics importats de països tercers amb matèries actives l'ús de les quals tenim prohibit a la Unión Europea", afegeix.

A l'octubre de 2023, per exemple, les anàlisis dutes a terme per la Unió llançaven uns resultats en els quals el 60% dels lots analitzats amb cítrics importats posseïa "més residus de matèries actives de les recomanades per les cadenes de distribució per als cítrics valencians".

En concret, havien detectat fins a nou d'aquestes matèries actives, gairebé el doble del màxim permès a la UE, que és de cinc, i quan, a més, la mitjana sol ser de tres. Algunes d'aquestes matèries, com la piraclostrobina o l'azoxistrobina, estan molt restringides a la UE.

Un altre dels elements prohibits en la legislació europea, però que està permès i s'usen en els països del Mercosur, és el polèmic pesticida glifosat, sospitós de ser el causant fins i tot de càncer. En general, mentre que a la UE, segons expliquen des de la Unió, hi ha unes 300 o 400 matèries permeses per al tractament dels cultius, a Amèrica es pot arribar fàcilment a un miler.

Segons el sindicat, com a norma general les autoritats encarregades només analitzen a l'entrada en els ports entre el 10% i el 30% dels contenidors, i sempre solen detectar-se plagues. Per exemple, la temuda taca negra o Citric Black Espot, produïda pel fong Phyllosticta citricarpa.

Per evitar-ho, fa un parell d'anys els sindicats agraris van aconseguir que s'imposés el tractament en fred per a les clementines (però no per a la resta de cítrics) importades de Sud-àfrica, per tractar les plagues en origen.

Pel que fa al tractat amb Mercosur, segons explica Dani Carbonell, pot suposar també l'arribada de plagues que existeixen a Amèrica, però no aquí. En concret, Carbonell explica que només en el passat octubre van saltar 31 alertes sanitàries en importacions de països del Mercosur, tal com es desprèn de les dades recollides pels sistemes Europhyt i RASFF.

Petits i mitjans productors

Sol vendre's aquest tipus d'acords de lliure comerç com una oportunitat per al desenvolupament dels països amb els quals se subscriuen. Però és difícil valorar els impactes en positiu en aquest àmbit quan a Sud-àfrica, per exemple, el sector agrícola està majoritàriament en mans de grans terratinents blancs.

Ara bé, a més, aquest model neoliberal de tractats comercials té incentius perniciosos: són productors europeus (valencians entre ells, és clar) i fons d'inversió que deslocalitzen la producció a aquests països, per a estalviar-se costos en tot tipus d'àmbits. Grans productors valencians de cítrics, per exemple, han invertit en aquests països per a, posteriorment, importar la seua producció.

És el cas també, per exemple, de marques d'arròs tan assenyalades —i algunes tan identificades amb l'arròs valencià— com La Fallera, Sos, Cigala o Brillante, propietat d'Herba Ricemills, que al seu torn és propietat del gegant Ebro Foods. Ho denunciava l'estiu passat Nando Durà, qui també criticava que aquestes marques "amaguen l'origen de l'arròs" i "juguen a la confusió", de manera que el consumidor pot pensar que està comprant arròs valencià quan, en realitat, ha recorregut milers de quilòmetres fins a arribar als nostres ports.

El camp valencià, en general, és una combinació d'agricultura familiar i petits i mitjans productors agrupats en cooperatives. Aquest model es veu perjudicat enfront del model latifundista de grans terratinents. De fet, les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC) es concentren en uns pocs gegants de l'alimentació.

Per a Dani Carbonell, el model agrícola valencià és un bé a preservar, ja que és "el que ens arrela en el territori i ens permet mantenir vius els nostres pobles", ja que, ja siga com a eixida professional, però també com a complement, "és una garantia de no abandó del camp i del territori que ens faça anar a tots a viure a les ciutats".

Inundar el mercat d'importacions il·limitades

De la mateixa forma que el tractat comercial amb Sud-àfrica (que enguany ja opera sense aranzels), l'acord amb Mercosur preveu una eliminació progressiva dels aranzels. En aquest sentit, el sindicat tem que els pitjors resultats no es veuran quan entri en vigor, sinó als deu anys, quan, tal com reflexiona Carbonell, els inversors hagin augmentat la producció i s'eliminin els aranzels. Seria el mateix procés viscut amb Sud-àfrica, amb el resultat d'una inundació del mercat domèstic.

Així, Carbonell considera que les limitacions d'importacions que preveu l'acord, així com les clàusules de salvaguarda, no solucionen el problema. Respecte a les clàusules, perquè -segons assenyala-, d'una banda, quan es detecten els problemes el dany ja s'ha produït i moltes explotacions ja han hagut de tancar. I, per un altre, el procés per a poder activar-la és llarg i complex. En el cas de l'arròs, per exemple, per a les exportacions provinents de Vietnam, es va activar —és a dir, es van tornar a introduir aranzels i un contingent de limitació d'importacions— el 2020 durant tres anys, però per al camp valencià, només va ser un alleujament passatger, segons expliquen des de la Unió.

Si atenem a les limitacions d'importacions, Carbonell raona que, de facto, suposen tot el contrari: una via lliure . Això és literal en el cas dels cítrics, que no té un límit fixat. En el cas de l'arròs, si actualment els països del Mercosur exporten 20.000 tones a la Unió Europea, el tractat estableix un límit de 60.000; és a dir, el triple del volum actual. En la mel, el límit és de 45.000, bastant més que les 30.000 actuals.

Taronges de l'altra punta del món

El cas de Brasil i la producció de suc és simptomàtic per explicar les conseqüències greus que pot tenir el tractat de Mercosur en el sector cítric valencià. El gegant sud-americà és el major productor de taronja i de suc de taronja del món. Teòricament, no competiria amb la taronja fresca i de taula del camp valencià en el mercat domèstic. Ara bé, la mitjana de les explotacions valencianes és que un 20% de la producció es dedica al que anomenen la indústria, és a dir, es ven a un preu molt menor per a productors de suc embotellat. És la part de la collita que, per diverses circumstàncies, no es pot vendre com a taronja de taula.

Si prenem, per exemple, l'explotació de Daniel Carbonell, que és ben representativa d'un agricultor professional de la seva comarca, La Ribera, amb les seves 10 hectàrees produeix entre 200.000 i 250.000 quilos cada any, dels quals aquesta mitjana del 20% es dedica a la indústria del suc. Amb el tractat amb Mercosur, aquesta part de la collita, que és la marginal però que ajuda a quadrar uns comptes sempre complicats, podria passar a no tenir valor, la qual cosa suposaria un problema crític per a Carbonell i per a tantes explotacions com la seva.

D'altra banda, Nando Durà també fa incidència en el context d'emergència climàtica en què ens trobem, i planteja la paradoxa que "mentre al camp ens estem esforçant per ser més sostenibles i ecològics, i ser coherents amb la lluita contra el canvi climàtic, ens trobem que ens portaran taronges des de l'altra punta del món, amb tot l'impacte climàtic que això suposa".

"No s'ha de tirar la tovallola"

Dani Carbonell subratlla amb insistència que "no cal llençar la tovallola". Considera que el fet que el Parlament Europeu hagi enviat l'acord a la Justícia europea és fruit de les pressions que les mobilitzacions del sector han exercit per conscienciar la població sobre la problemàtica.

Cal tenir en compte, no obstant això, que aquesta paralització per part del Parlamento Europeo no implica, ni molt menys, la caiguda del tractat. Perquè el tractat entri en vigor íntegrament es necessita l'aprovació dels Estats membres, de totes dues organitzacions supraestatals, així com la del Parlament Europeu. Ara bé, perquè entri en vigor només la seva part relativa a l'acord comercial (ITA, per les seves sigles en anglès), que és el moll de l'assumpte, no necessita l'aprovació del Parlament, on ara mateix, en vista de la votació de fa uns dies, podria no tenir la majoria necessària, sinó la de la Comissió, on sí que està garantida.

Es preveu que Argentina sigui el primer Estat del Mercosur a aprovar el tractat. Està previst que la decisió es prengui el 27 de febrer i, tenint en compte el posicionament neoliberal del president Javier Milei, no sembla que tingui obstacles insalvables per davant.

És per això que, des de la Unió, fan una crida a no caure en la desmobilització, pensant que, amb el vot del Parlament Europeu per a enviar el tractat a la Justícia està tot fet, ans al contrari: demanen mantindre la tensió de la protesta i, de fet, així està sent, amb mobilitzacions com la tractorada que va prendre recentment els carrers de València. Així, des de la Unió se citen el pròxim 11 de febrer per a una gran protesta a Madrid per a denunciar i reclamar la paralització definitiva d'un acord de lliure comerç que, com s'ha vist, pot resultar letal per al camp valencià.