Per què la vaga d'Airbus trenca els motllos sindicals: "Són els treballadors els que tiren del carro"

La vaga indefinida que milers de treballadors d'Airbus España estan duent a terme des del passat 1 de juliol —i només interrompuda per les forçades vacances d'agost— està trencant els motlles habituals d'un conflicte laboral. Els treballadors reivindiquen millores salarials i protesten contra unes retallades laborals que qualifiquen d'"inexplicables" en una empresa que té beneficis i cartera de treball assegurada per als pròxims set anys. Per això, es mobilitzen contra la reducció del teletreball, l'eliminació del complement del 100% per Incapacitat Temporal, la retirada de les rutes de transport col·lectiu, la retirada del menjador de l'empresa, així com de les ajudes a estudis per a fills d'empleats i del pla de pensions entre unes altres. Els sindicats juguen un paper secundari en aquest conflicte. Ells mateixos ho reconeixen. "El més ressenyable és que aquest és un moviment que ens ha passat per sobre a tots els sindicats", assegurava en aquest sentit Juan Pedro Torres, delegat sindical de CGT (Confederació General del Treball) a Airbus fa un mes a Público.

La millor prova d'aquestes paraules és que aquest passat dilluns, 31 d'agost, la suspensió de la vaga va ser rebutjada en una assemblea per un 81,2% dels vots dels treballadors fins i tot en contra del criteri d'algunes organitzacions sindicals amb representació en el comitè d'empresa.

"Aquesta vaga té una força sense precedents a Airbus. En l'empresa hi ha hagut abans altres vagues, però no s'han secundat d'aquesta manera. Són els empleats els que tiren del carro, no els sindicats. Això suposa un canvi clar de paradigma", apunta una enginyera d'Airbus.

Les decisions sobre la vaga es prenen en grans assemblees en les quals participa la pràctica totalitat de la plantilla. De fet, l'escena es repeteix des del passat 1 de juliol: com també explicava fa un mes a Público Israel Paredes, president del comitè d'empresa Airbus Defence and Space, portaveu del comitè de vaga i representant de SIPA (Sindicat Independent de Professionals Aeronàutics), a les 10.00 hores del matí "milers de persones" es concentren en els accessos de les plantes d'Airbus per defensar els seus drets laborals. Els treballadors s'organitzen en grups de treball. "És molt espectacular veure una assemblea de milers de persones participant i proposant accions", explica un treballador Airbus que participa en aquestes concentracions.

"L'únic que hem fet les organitzacions sindicals és donar eines a la plantilla. Aquest és un moviment dels treballadors, totalment", sentenciava Paredes a finals de juliol a tall de colofó.

Amb 14.000 treballadors a tot Espanya, 9.000 només a la factoria de Getafe (Madrid), la plantilla d'Airbus España ha anat secundant en massa les aturades i empenyent els sindicats, sentencien tant treballadors com representants sindicals. Els sindicats es feliciten per la unió que estan demostrant els treballadors d'una empresa amb una marcada fragmentació d'oficis i en la qual conviuen operaris, enginyers, tècnics i administratius amb interessos diferents. Aquestes mateixes fonts sindicals també asseguren que aquesta unió mai havia estat tan intensa, sobretot entre els treballadors del taller i els de les oficines.

Aquests últims, on abunden molts enginyers i enginyeres, és el que està impulsant la vaga, afirmen aquestes mateixes fonts. "Les reivindicacions sempre han vingut més per la part de taller i no obstant això la part d'oficina sempre hem estat una mica més complaents, però ara això ha canviat", confirma l'enginyera abans esmentada.

És la vaga d'Airbus l'avançament d'una nova cultura sindical, menys jeràrquica, més assembleària i protagonitzada per treballadors joves que també incorporen noves prioritats —conciliació, teletreball, temps de treball, promoció— a les reivindicacions salarials tradicionals?

David Luque, professor de Sociologia a la Universitat d'Oviedo i autor d'una reconeguda tesi doctoral sobre les vagues (Las huelgas en España. Intensidad, formas y determinantes) respon a aquesta pregunta. La seva resposta conté diversos matisos. Per començar, Luque recorda que "la pràctica habitual en aquest tipus de vagues és sotmetre els acords a les assemblees de treballadors. Això tampoc és cap novetat".

Sobre el paper dels sindicats, Luque sosté que l'actual context econòmic no els afavoreix i minva la seva influència en gran part dels sectors productius, però no tant en aquells que precisen alta tecnologia."Els sindicats davant un context cada vegada més advers, porten dècades a la defensiva; encara els queden alguns àmbits en els quals donar la batalla; però molt poc en el sector privat. El sector industrial d'alta tecnologia és un d'ells. No és tan senzill moure la producció que requereix d'un ecosistema de proveïdors i mà d'obra amb unes qualificacions molt específiques", assenyala el sociòleg.

En aquest sentit, Luque cita el paradigmàtic cas de l'empresa nord-americana Boeing, que el 2009 va decidir traslladar una segona línia de muntatge del model 787 Dreamliner. Aquest cas evidencia la fortalesa dels sindicats i les plantilles de treball en aquest tipus d'empreses aeronàutiques: després del trasllat, dos avions fabricats en aquesta línia de muntatge van patir dos accidents en sis mesos.

"Boeing va tenir molts problemes en la seva nova planta de Carolina del Sud oberta per esquivar el centre de producció original, altament sindicalitzat, de Seattle. En obrir en un Estat sense tradició industrial, l'empresa s'emporta les instal·lacions; però deixa enrere allò que les feia funcionar: una força de treball amb qualificació i coneixement tàcit acumulat durant dècades, una xarxa densa de proveïdors especialitzats de proximitat, i una cultura d'enginyeria i seguretat que es transmet persona a persona i no figura en cap manual. Tot això cal reconstruir-ho des de zero amb plantilla nova, formació accelerada i cadenes de subministrament llargues i fràgils, la qual cosa es tradueix en corbes d'aprenentatge lentes, defectes de qualitat i sobrecostos ocults que erosionen —o fins i tot anul·len— l'estalvi salarial que va motivar el trasllat. La paradoxa és que, buscant abaratir costos i esquivar al sindicat fort, l'empresa sacrifica precisament la capacitat organitzativa que era la font real del seu avantatge competitiu: estalvia en l'input equivocat", resumeix Luque.

El que l'expert veu més nou és la reivindicació de noves realitats com el teletreball, la reducció del qual de dos dies a un ha estat un dels principals detonants del conflicte laboral en Airbus i que ha arrossegat als empleats de les oficines a mobilitzar-se.

"La qüestió del teletreball és una qüestió que sorgeix dels nous contextos tecnològics i és lògic que s'incorporin a l'agenda de negociació. D'altra banda, en el cas concret del teletreball, afecta principalment els treballadors més qualificats que tradicionalment han tingut més poder de negociació (enginyers, per exemple), no els operaris de producció (que no poden teletreballar per definició). Altres qüestions relativament noves, com la flexibilitat horària, també són noves demandes que s'adapten més al personal no vinculat directament a la producció. Les cadenes de muntatge permeten poca flexibilitat en els torns", conclou Luque.

La posició dels sindicats Airbus

A Airbus hi ha sis sindicats amb representació entre la plantilla —CGT, UGT, ÚTIL, CCOO, ATP i SIPA— però no tots mantenen la mateixa postura respecte a la vaga. "Hi ha sindicats que advoquen pel diàleg, per paralitzar temporalment la vaga i negociar amb l'empresa. Altres mantenen la postura contrària i consideren que la vaga fa que se'ns escolti", explica una treballadora de l'empresa a tall de resum.

La situació, però, sembla enquistar-se cada vegada més. El Servei Interconfederal de Mediació i Arbitratge (SIMA) va convocar aquest dimarts a totes les parts a negociar. En la reunió entre el comitè de vaga format pels sindicats CGT, UGT i UTIL, la direcció d'Airbus i els sindicats majoritaris no convocants (CCOO, ATP i SIPA), es va tancar el procediment de mediació sense acord.

En aquest context, els sindicats que donen suport a la continuïtat de les aturades sospiten que l'empresa ha tancat unilateralment la negociació amb el comitè de vaga que representen els treballadors "per obrir el seu propi fòrum" i previsiblement acordar amb les forces sindicals que plantegen paralitzar la protesta en contra del criteri de la plantilla.

Totes les parts mantenen la seva disposició a negociar, però per si de cas, el secretari d'Estat d'Indústria, Jordi García Brustenga, ha assenyalat que el Govern estatal "segurament" haurà d'"entrar" en el conflicte laboral Airbus si l'empresa i els sindicats no arriben a un acord.