Les pensions canvien de tendència: cada vegada hi ha menys jubilacions anticipades i més demorades

Treballar més anys és un dels eixos principals de qualsevol reforma de pensions portada a terme en els últims temps. Aquest és el sentit en el qual han avançat la majoria dels països europeus. També a Espanya es va apostar per allargar la vida laboral i retardar l'edat de retir després de les reformes de 2011, impulsada pel PSOE, i la de 2013, afavorida pel PP. Hi ha, però, altres postures que defensen que no cal treballar més del necessari per tenir una pensió digna.

En aquest marc cal inscriure la proposta de Podem de poder jubilar-se anticipadament sense cap tipus de penalització si es tenen almenys 40 anys cotitzats. La mesura inclou tant a aquelles persones treballadores que es veuen abocades a jubilar-se abans d'hora després de ser acomiadades com als qui han decidit anticipar el seu retir de forma voluntària, una fórmula a la qual recorre gairebé un de cada cinc nous pensionistes. Tot i que va ser admesa a tràmit al Congrés el passat 22 de setembre, la iniciativa ha decaigut després de la dissolució de les Corts per la convocatòria electoral del 29 de novembre.

La proposta de Podem buscava evitar situacions injustes, sobretot per a les persones que després de perdre la seva feina fregant els 60 anys es veuen abocades a una jubilació anticipada que a Espanya comporta penalització en una gran majoria dels casos —almenys dos de cada tres—, ja sigui voluntària o no."Et fan fora amb 59 anys i en tres anys només aconsegueixes un contracte de mitja jornada de 50 dies. Decideixes anar a la jubilació anticipada perquè amb 480 euros al mes del subsidi no pots viure. Després de 41 anys cotitzats, retallen un 24% la teva pensió la resta de la teva vida. Aquesta és la meva història", explica a la xarxa social X Elke López Viejo.

El narrat en el paràgraf anterior és una de les moltes casuístiques que hi ha. A partir de 2027 una persona que hagi complert 65 anys amb un mínim de 38 anys i mig cotitzats pot retirar-se sense penalització, però una persona amb més temps cotitzat que hagi estat acomiadada sí que s'enfronta a una penalització. Fonts de Podem expliquen a Públic que la seva proposta vol "acabar amb les retallades en les pensions de 900.000 jubilats". Aquestes mateixes fonts sostenen que resulta "incomprensible" que aquestes persones, que en la majoria de casos van començar a treballar a edats molt primerenques i es van jubilar abans de l'edat ordinària per les raons que siguin —algunes "simplement perquè ja no podien més", assenyalen des de Podem— pateixin retallades de més de 200 o 300 euros al mes en les seves pensions, segons les seves estimacions. "Treballar més de 40 anys hauria de ser més que suficient per jubilar-te amb tranquil·litat i sense retallades", incideixen des de Podem.

"Són dues situacions completament diferents. No és el mateix qui renuncia voluntàriament que algú a qui han fet fora de la feina i es veu obligat a jubilar-se per un problema de renda. El subsidi per a majors de 52 anys té una bona cotització, però són només 480 euros al mes i en molts casos no pot suplir aquest forat", il·lustra Carlos Bravo, secretari de Polítiques Públiques i Protecció Social a Comissions Obreres (CCOO).

Segons els càlculs d'Hisenda, la mesura tindria un cost d'uns 3.358 milions d'euros: 1.345 milions per eliminar els coeficients per als beneficiaris de pensions de jubilació anticipada voluntària i els altres 2.013 milions per als prejubilats de forma involuntària. Podem assumeix aquesta xifra, però també assegura que "és menys que el que dedica el Govern a augmentar la despesa militar".

La jubilació anticipada voluntària permet jubilar-se amb dos anys d'antelació sobre l'edat legal ordinària sempre que es tinguin 35 anys cotitzats Llegeix. No obstant això, comporta una penalització que, segons el temps avançat i cotitzat, oscil·la entre el 21% i el 2,81% del total de la pensió a rebre. L'edat mitjana de retir per a aquesta modalitat se situa en 64 anys.

En el cas de la jubilació involuntària, la persona treballadora pot optar pel retir amb quatre anys d'antelació. Però aquí també hi ha penalització. El coeficient reductor que s'aplica varia, segons les circumstàncies, entre un màxim del 30% i un mínim del 0,5%. Per a la involuntària, l'edat de retir real és 63 anys.

"Ja sigui per necessitat o per conveniència, en tots dos casos el saldo és favorable, diguem-ho així, a la Seguretat Social. Quan dic que és favorable cal posar-ho sempre entre cometes, perquè això depèn d'un factor desconegut que és l'esperança de vida. Si la persona que es jubila viu molt, doncs el saldo final pot no ser tan favorable per a la Seguretat Social. Si la persona viu poc, serà molt favorable per a l'Estat", postil·la Bravo.

No obstant això, hi ha casos de jubilació anticipada per a determinats col·lectius professionals que no comporten penalització per tractar-se de treballs penosos, tòxics o perillosos. Tampoc els treballadors amb una discapacitat reconeguda sofreixen la penalització, ni aquells que recorren a la jubilació parcial. Trobem també la jubilació als 64 anys, una modalitat històrica i ja en retrocés que permetia jubilar-se a aquesta edat cobrant el 100% de la pensió, sense coeficients reductors, a canvi que l'empresa contractés simultàniament a un treballador aturat per substituir el jubilat. En total, totes aquestes jubilacions representen al voltant del 10% de les anticipades.

En qualsevol cas, les jubilacions anticipades han disminuït en els últims anys de forma notable al mateix temps que augmenta el nombre de persones que demoren el seu retir professional. Són les anomenades pensions demorades.

Canvi de tendència

Les dades mostren que aquest canvi de tendència s'està consolidant. Entre gener i desembre de 2025, últim any complet disponible, es van registrar 375.324 noves altes en pensions de jubilació. La xifra de les anticipades va ser de 117.445, un 31,29% del total, el que va suposar gairebé nou punts menys que el 2019, quan les jubilacions abans d'hora representaven el 40% del total, i 12 menys que el 2017, quan aquest percentatge arribava al 43,4%. A més, en aquest mateix 2025, el 10,9% de les altes van correspondre a la modalitat de jubilació demorada —els treballadors que retarden el retir—, enfront del 4,8% que suposaven en 2019, o el 4,3% de 2017.

Des del començament del 2026 —hi ha dades disponibles fins al juliol— les xifres reforcen la tendència. En els set primers mesos d'aquest any, es van incorporar 218.356 persones al sistema de pensions de jubilació, de les quals 68.462 ho van fer de manera anticipada, el 31,4%. D'elles, 47.748 van haver d'assumir una penalització per retirar-se abans d'hora.

Bravo també certifica aquesta sostinguda transformació en el paisatge de les pensions; sobretot pel que fa a la jubilació anticipada involuntària, ha patit "una ensulsiada", segons les seves pròpies paraules."Hem arribat a tenir un 20% de jubilacions involuntàries i ara estem en poc més del 3%. Una de les raons va ser l'escut social que es va activar per la pandèmia", explica el representant de CCOO. Mentrestant, les jubilacions anticipades voluntàries van aconseguir al juliol de 2026 el 18,4% del total.

Antonio González: "L'augment de l'edat real de jubilació tendirà a estabilitzar-se entre els 65 i els 66 anys"

Al mateix temps, les jubilacions que es retarden segueixen creixent i ja suposen un 11,8% del total. És a dir, cada vegada més treballadors es jubilen després del que els permet la llei. Antonio González, economista especialitzat en el mercat de treball i pensions, i membre d'Economistes Enfront de la Crisi, apunta que l'evolució d'aquesta dada s'explica en bona mesura per l'última reforma de les pensions aprovada en 2021 per l'actual Govern. González destaca que, al contrari de les dues anteriors, "la reforma de 2021 va voler substituir les retallades que havia fet el PP per reforçar els ingressos del sistema i una de les mesures va ser incentivar encara més a aquelles persones que volguessin seguir treballant i potenciar la jubilació demorada", afegeix González.

La reforma de 2021 va suposar un canvi de paradigma. Ja no es tractava només d'impedir que els treballadors es jubilessin abans, sinó d'incentivar-los perquè seguissin treballant més. Després de l'última reforma, bàsicament hi ha dos incentius per seguir actiu més enllà de l'edat de retir: un augment del 4% en la pensió per cada any de més treballat, o bé el cobrament d'un xec la quantitat del qual varia en funció del temps treballat de més i del total d'anys cotitzats per la persona treballadora. Aquesta quantitat oscil·la entre els 5.000 i els 13.800 euros.

A més, Bravo també ressalta que en els últims anys s'ha limitat la incidència dels coeficients reductors aplicats a la jubilació anticipada a Espanya en passar de considerar-los anuals a trimestrals. Això atorga als treballadors una capacitat de planificació i elecció molt més gran, ja que retardar la jubilació tan sols un mes es tradueix en una millora directa i proporcional de la seva pensió en cas de retirar-se abans d'hora.

El model europeu enfront de l'espanyol

El descens de les jubilacions anticipades i l'augment de les demorades han conduït, inevitablement, a l'augment de l'edat real de jubilació a Espanya.

Les dades així ho acrediten. A més de l'edat ordinària i legal, l'edat real i efectiva de jubilació a Espanya ha augmentat gairebé dos anys des de 2011. Fa 15 anys l'edat mitjana de retir efectiu se situava en 63,8 anys. Des de llavors no ha parat de pujar: el 2013, només entrar en vigor la reforma, ja va superar els 64 anys de mitjana i una dècada després, el 2023, va superar els 65 fins a arribar als 65,4 anys actuals. Referent a això, s'observa certa bretxa de gènere: mentre els homes es jubilen als 65 anys i un mes; les dones es jubilen amb 66 anys. També s'aprecien diferències en l'edat d'accés a la jubilació dels treballadors autònoms, que al juliol de 2026 estava en 66,6 anys.

Antonio González apunta que amb la culminació el 2027 del període de transició que va plantejar la reforma de 2011 "l'augment de l'edat real de jubilació tendirà a estabilitzar-se entre els 65 i els 66 anys". Segons l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), cada any d'augment de l'edat real de jubilació permet estalviar en pensions el 0,4% del producte interior brut (PIB), uns 6.700 milions d'euros. Per a González, aquesta dada és bona ja que resta arguments a aquells que defensen més retallades en el sistema de pensions.

No obstant això, els defensors d'allargar l'edat de jubilació insisteixen que cal seguir transitant el camí de les reformes. Aposten no només per retardar l'edat ordinària de jubilació, sinó també per endurir la jubilació anticipada. Addueixen que l'envelliment de la població i la massiva jubilació de la generació de baby boomers posaran al límit el sistema públic de pensions en la pròxima dècada. Es parla obertament de recuperar la jubilació als 70 anys. No obstant això, sembla que Espanya ha optat per transitar un camí diferent.

Antonio Bravo: "A tot Europa el que s'està fent és endarrerir l'edat ordinària de jubilació"

"És raonable actuar sobre l'edat, no l'edat ordinària, sinó l'edat efectiva d'accés a la jubilació i afavorir que la gent pugui romandre en l'ocupació més temps? Bé, pot ser raonable si juguem amb mesures voluntàries, d'incentius o desincentius. I això és el que es ve fent", respon Bravo per a defensar el model pel qual ha optat Espanya enfront del qual sembla imposar-se a Europa.

"En tota Europa el que s'està fent és retardar l'edat ordinària de jubilació", confirma a Públic el representant de CCOO. El que està ocorrent a Alemanya resulta molt il·lustratiu sobre aquest tema: allí, el Govern de coalició entre la CDU i els socialdemòcrates està tramitant una reforma de les pensions que indexa l'edat de jubilació amb l'esperança de vida. Entre altres coses, el Govern alemany pretén que a partir de 2031 per cada any que augmenti l'esperança de vida al país l'edat de jubilació obligatòria s'incrementi en vuit mesos.

"A Espanya hem optat per una altra línia. Aquí tenim el Pacte de Toledo i concertació social. Com a fruit del diàleg social, hem configurat un model de jubilació ordinària, anticipada, demorada i d'accés voluntari a l'edat de jubilació que s'assembla molt poc al que es fa en tota Europa. L'hem de preservar i mantenir”, conclou Bravo.