Oxfam Intermón alerta que l'1% més ric de Catalunya concentra el 23% de la riquesa

El director general d'Oxfam Intermón, Franc Cortada, ha alertat que l'1% més ric de la població catalana té al voltant del 23% de la riquesa del país, mentre que el 50% més pobre en té només entre un 6% i un 7%. En una entrevista amb l'ACN amb motiu dels 70 anys de l'organització, Cortada ha avisat que aquesta acumulació "afecta moltíssim" la democràcia perquè “qui concentra poder econòmic també concentra poder polític i mediàtic”.

El director ha situat aquesta bretxa dins d'una tendència global i ha denunciat l'ús "instrumental" que la dreta i l'extrema dreta fan de la cooperació. L'entitat, nascuda a Barcelona el 1956, celebra l'efemèride dissabte amb una festa d'aniversari al CCCB. L'organització és present en 77 països i l'últim any va donar suport a més de 14 milions de persones.

Cortada admet que l'efemèride té "un punt agredolç". "Ens agradaria desaparèixer, perquè això voldria dir que vivim en un món més just", diu. Reivindica també l'arrelament català de l'entitat assegurant que més de 120.000 socis, donants, activistes, voluntaris i compradors de comerç just són catalans. Destaca també el "tarannà solidari i reivindicatiu" del país i el talent professional de la seu barcelonina.

Segons les dades de l'organització, l'1% més ric del món concentra el 45% de la riquesa, mentre que la meitat més pobra de la població mundial n'acumula el 0,5%. "Imagineu-vos quina barbaritat", diu Cortada. El director general situa la fotografia catalana dins d'una tendència global.

A aquesta bretxa, hi suma el que considera un tracte fiscal desigual. Cortada recorda que el sistema impositiu espanyol s'estructura molt al voltant de l'IVA, un impost regressiu que paga tothom independentment de la renda, i d'un IRPF centrat sobretot en les rendes del treball. Les rendes del capital i dels actius financers, apunta, tributen amb marges més baixos.

Desigualtats que afecten la democràcia

Un dels aspectes que més el preocupa és l'impacte democràtic. Cortada assenyala que els grans patrimonis poden "trucar a la porta" dels governants cada dia i reclamar marcs legals que els beneficiïn, ja sigui en matèria fiscal, de tractament empresarial o de subvencions. "Nosaltres votem cada quatre anys i pensem que tenim la clau sobre el control de les nostres democràcies", adverteix, i sosté que hi ha decisions que acaben responent només a l'interès d'uns pocs.

En aquest context, apunta també a la propietat dels mitjans. Segons el director d'Oxfam Intermón, la meitat dels mitjans de comunicació del món són en mans de milmilionaris, un fet que, a parer seu, dona a aquestes elits el control del relat. Posa els Estats Units com l'exemple més evident d'aquesta capacitat d'influència "desproporcionada" sobre les decisions de govern.

El primer país d'Europa en pobresa infantil

Cortada reconeix que Catalunya i el conjunt de l'Estat han avançat molt en set dècades, però considera que queda "moltíssima feina per fer". Xifra en quatre de cada deu els catalans que diuen que no arriben a final de mes, i en la mateixa proporció els que no podrien afrontar una despesa imprevista com una avaria del cotxe o de l'escalfador. Hi ha, a més, molta gent que necessita dues o tres feines per arribar a final de mes.

Segons el seu diagnòstic, més d'una quarta part de la població està en risc de pobresa o exclusió, i l'Estat és un dels països més desiguals d'Europa i "el primer en pobresa infantil". La precarietat colpeja especialment el jovent, que no es pot emancipar, i la població migrada, amb nivells de pobresa i d'explotació laboral més alts. També posa el focus en les treballadores de la llar i de les cures, majoritàriament dones migrades, i en els temporers al camp, al Maresme o a les terres de Lleida.

Tres grans reptes

De cara al futur, Cortada identifica tres grans reptes per a Catalunya. El primer, adaptar els serveis públics i les infraestructures a una població més nombrosa i més envellida, amb les cures com a qüestió central. El segon, l'emergència climàtica, que travessarà tota l'economia. I el tercer, la intel·ligència artificial, que preveu que generi noves bretxes de desigualtat i pèrdua de llocs de treball.

El director general remarca que el gran repte de país és afrontar tots tres sense generar més desigualtats. "Que d'aquí a deu anys siguem un país més igualitari, on tothom no només tingui els mateixos drets, sinó que els pugui exercir", resumeix.