L'ofensiva per reconvertir la indústria catalana en armamentística genera crítiques pels seus costos econòmics i socials

Davant de la crisi de l'automoció, marcada pel procés d'electrificació i la competència dels fabricants xinesos, que deixen en l'aire la continuïtat d'alguns llocs de treball, la indústria de l'automòbil es vol refugiar en el sector de la defensa com una via per diversificar el negoci i obrir noves oportunitats productives. En el context d'una aposta en l'esfera europea pel rearmament militar davant la situació geopolítica i la necessitat d'assolir una autonomia estratègica, alguns actors, com el Clúster de la Indústria d'Automoció de Catalunya (CIAC), aposten per transvasar algunes de les activitats de les firmes industrials catalanes cap al desenvolupament de tecnologies duals, vinculades a l'àmbit militar. 

Paral·lelament, un informe de l'Observatori de la Indústria de la Cambra de Comerç de Barcelona, presentat aquesta setmana, calcula que el sector de defensa podria créixer en 1.000 milions d'euros addicionals i generar 10.000 llocs de treball qualificats fins al 2030 si es duplica la seva dimensió. Malgrat aquesta visió economicista, ja han sorgit algunes veus d'entitats pacifistes, com el Centre d'Estudis Delàs, que qüestionen el preu a pagar des del punt de vista econòmic i social amb aquesta elecció. 

Des del CIAC, ja s'han fet els primers moviments. Així, a mitjan  passat mes d'abril va presentar el projecte 'TechDual', un vehicle terrestre autònom amb aplicacions civils i de defensa. Segons el Clúster, moltes de les capacitats tecnològiques ja presents al sector automobilístic —automatització, sensors, electrònica, materials avançats o mobilitat autònoma— són transferibles al camp militar. El seu president, Josep Maria Vall, explica que "el sector de l'automòbil ho ha d'afrontar com una oportunitat per treballar de forma coordinada amb el sector de la defensa". 

En un sector amb plena transformació, Vall vincula l'estratègia a les dificultats i amenaces de la indústria, especialment a les empreses relacionades amb els components mecànics o soldadures que, unida a la competència en preus dels mercats asiàtics en el vehicle elèctric, generarà "una davallada forta en un període d'entre tres i cinc anys". Pel president del CIAC, aquesta elecció implica una diversificació productiva, "no és un canvi radical, sinó la possibilitat d'obrir nous negocis a llarg termini. En un moment, en el qual el sector de la defensa s'està acostant al civil, ja que fins ara hi estaven molt allunyats". 

'Corredors industrials'

L'estudi de la Cambra de Comerç  identifica fins a 812 empreses potencialment aptes per incorporar-se al negoci de les tecnologies duals. Entre els sectors més ben posicionats, hi ha precisament el de vehicles terrestres, amb 166 firmes susceptibles de fer el salt cap a contractes militars. Des del Govern de la Generalitat, es defensa aquesta visió. Els consellers d'Acció Exterior, Jaume Duch, i d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, han defensat una aposta "clara i contundent" per la indústria de defensa com a eina de transformació industrial i laboral, en un moment de desacceleració en sectors tradicionals.

En una situació d'incertesa geopolítica i de dubtes sobre el futur de determinats àmbits industrials, Sàmper i Duch assenyalen que el sector de la defensa suposa "una oportunitat de creixement per a la indústria catalana que actualment no forma part dels corredors industrials del sector". 

Des del Centre Delàs, una entitat independent d'anàlisi de pau, seguretat, defensa i armamentisme, rebaixen aquest optimisme, argumentant els efectes sobre l'economia catalana. L'investigador de l'entitat, Pere Ortega, assenyala l'existència d'estudis internacionals que qüestionen el mantra sobre els beneficis del desplegament de la indústria militar en l'ocupació. Els informes indiquen que per cada milió d'euros invertit en indústria armamentística es generen menys llocs de treball que en sectors civils: aproximadament tres, davant nou en educació, 16 en sanitat o 19 en àmbits vinculats al medi ambient. 

Inflació i endeutament

Ortega rebutja el suposat aprofitament relacionat amb el transvasament de les tecnologies d'R+D del sector militar a la indústria civil. "Ens diuen que la recerca militar acaba beneficiant la societat, però moltes innovacions queden bloquejades o retardades per patents i usos estratègics". Sobre les bondats del negoci de comercialitzar amb armes, afegeix que "no hi ha un mercat d'armes, ja que no es tracta d'una compra dels Estats i és una decisió que provoca inflació i endeutament per fer les inversions. Les armes són béns improductius, que no generen riquesa". 

A Catalunya, existeixen companyies amb activitat vinculada a la defensa com Indra, que té presència destacada a Barcelona i ha anunciat plans de creixement al territori, així com altres firmes com Cimsa, especialitzades en sistemes de paracaigudes dels avions de combat de l'Exèrcit espanyol o Gutmar, que fabrica components aeronàutics o peces blindats. El model que es dibuixa amb aquestes empreses, que ha rebut el suport de les patronals i la Generalitat, rau a integrar-se com a proveïdores de grans contractistes estatals i europeus com Airbus o Navantia.

Aprofitant la base industrial existent, el debat polític que resta obert és si resulta adient que la reconversió del sector ha de trobar la seva sortida en l'expansió del negoci militar. En plena cursa armamentista europea, la reflexió ha de basar-se en si el futur econòmic de Catalunya ha de basar part de la seva estratègia en una oportunitat de negoci construïda sobre la normalització de la militarització econòmica.