Entrevista a Salvador Pueyo, investigador"El nostre model de creixement econòmic ha de deixar d'estar vinculat al consum energètic"

És viable una Catalunya sense creixement econòmic? Aquest és el dubte que intenta respondre l'estudi Pla B. Per una Catalunya resilient en un escenari postcreixement, elaborat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB). I la resposta no només és afirmativa, sinó que el text, per primera vegada en un treball d'aquestes característiques, intenta enumerar les polítiques i mesures per fer possible aquest escenari de decreixement. 

En aquest context, marcat per la crisi ambiental i la inestabilitat geopolítica, apareix la veu esperançada de Salvador Pueyo, investigador i autor de l'estudi, que admet les dificultats del moment actual, però instà a trobar solucions en forma d'acció política per tirar endavant. Més enllà de la diagnosi, Pueyo planteja alternatives viables i verificables per avançar cap a un model de decreixement, basat en un canvi inevitable davant els desastres que estan posant el planeta contra les cordes, però també situant el focus en la necessitat de modificar els hàbits de consum.

Aterrant la teoria en propostes concretes, l'investigador advoca per incrementar determinats impostos, sempre que la seva recaptació respongui a un interès públic, reduir el consum energètic, gravar amb una taxa la propietat del sòl o articular una renda coixí per garantir el dret a una vida digna.

Existeix un pla B? Resulta viable una Catalunya sense un creixement econòmic com el que hem conegut fins ara?

Hem de cercar fórmules per assolir una certa autosuficiència productiva

Sí, ja que la veritable dificultat que tenim és continuar amb aquesta espiral. El que realment no és viable és continuar amb aquest rumb i no fer res per canviar-ho. Bàsicament, hem de cercar fórmules per assolir una certa autosuficiència productiva, de forma que no depenguem en excés de les cadenes de subministrament. Aquest propòsit implica deixar-nos de guiar per la tendència globalitzadora dominant. Almenys, intentar separar-nos. A hores d'ara, estem a expenses de l'exterior per alimentar-nos i per rebre el subministrament energètic. Només amb aquest pas, aconseguiríem un doble benefici: guanyar seguretat i avançar en sobirania productiva.

El repte de l'autosuficiència productiva i energètica ja va aparèixer amb la Covid i l'inici de la guerra a Ucraïna. S'han fet passos en aquest àmbit?

No s'ha avançat gens. Hauríem de ser capaços d'aprofitar el context per apostar per una producció més sostenible tenint en compte les qüestions distributives. Així, en l'horitzó hauria d'estar, com a principi bàsic de l'equitat fiscal, articular una renda coixí. Aquesta, que estaria a mig camí entre la renda bàsica i la Renda Garantida Universal (RGU), generaria una seguretat en el col·lectiu de persones més vulnerables.

Sembla que el context geopolític empeny a buscar solucions davant el col·lapse del sistema actual...

Les crisis climàtiques i de les matèries primeres ens forcen a pensar en la importància de dissenyar un sistema energètic més sostenible

En aquest cas, l'estudi Pla B. Per una Catalunya resilient en un escenari postcreixement es va iniciar l'any 2024, quan a la Generalitat hi governava Pere Aragonès. La realitat i les dades ens estan donant la raó respecte a la necessitat d'actuar. Les successives crisis climàtiques i de les matèries primeres ens forcen a pensar en la importància de dissenyar un sistema energètic més sostenible, que no tindrem només amb el desplegament de les renovables. No n'hi ha prou. Necessitem inexorablement una reducció dels consums energètics, especialment del sector del transport aeri i terrestre. Paral·lelament, hem d'orientar una sèrie de mesures fiscals que afavoreixen la disminució en l'ús d'aquests mitjans de transport.

Quina valoració fa sobre el Pla Territorial Sectorial per a la Generació Elèctrica Eòlica i Fotovoltaica (Plater) que ha presentat la Generalitat de Catalunya?

Considero que hem d'iniciar un desplegament amb un projecte que, inicialment, faci les actuacions en espais que pateixen menys l'impacte d'aquestes instal·lacions. D'aquí, ho traslladaríem a indrets amb un impacte més gran. Tot i això, l'objectiu seria no arribar a aquesta fase si som capaços de generar oportunitats en espais degradats i aprofitem les possibilitats que ens atorga la tecnologia. Les renovables ens donen una lliçó que va més enllà del seu desenvolupament. El nostre model de creixement econòmic ha de deixar d'estar vinculat al consum energètic.

Com afrontem amb determinació l'àmbit de l'emergència climàtica, que tant està impactant en la nostra quotidianitat?

Un desplegament irracional de les renovables també seria perjudicial perquè acabaria incrementant la factura energètica

Tenint en compte que a la realitat climàtica estem a la frontera de superar l'increment d'1,5 graus que es va acordar a París l'any 2015, atès que les accions globals no han estat prou ràpides, hem de pensar que un desplegament irracional de les renovables també seria perjudicial perquè acabaria incrementant la factura energètica. Abans de res, tal com defensen moltes entitats del territori, l'aprofitament de les teulades i els espais degradats ens permetria cobrir gairebé tota la demanda elèctrica d'una zona com Catalunya. Però això només seria una part petita, ja que la nostra ambició implica traslladar altres consums, com els dels cotxes de combustió, a una mobilitat elèctrica.

I com s'hauria d'articular perquè el cotxe elèctric acabés de desplegar-se amb èxit? Implantar més ajuts, fer avançar la tecnologia...?

Es tractaria de plantejar, no només una estratègia de substitució dels cotxes de combustió pels elèctrics, sinó dibuixar només formes de mobilitat. Una possible acció seria subvencionar els cotxes comunitaris o les fórmules per compartir vehicles, com els car sharing. No cal que en circulin tants. Des del punt de vista polític, s'hauria d'abordar amb un esforç real una millora de les xarxes de transport públic.

Des del punt de vista fiscal, com s'hauria de dissenyar l'esquema impositiu per aconseguir aquest decreixement?

Amb una reducció del transport aeri, no només s'estalviaria energia i impactes ambientals, també disminuiria el preu de l'habitatge

Amb impostos al trànsit aeri, com recàrrecs en el bitllet, es podrien subvencionar les millores en la xarxa ferroviària. Amb una reducció del transport aeri, no només s'estalviaria energia i impactes en el medi ambient, sinó que s'aconseguiria disminuir el preu de l'habitatge. En tots els supòsits, la recaptació hauria d'anar adreçada a reformar les xarxes de transport públic per fer-les més eficients.

Com arribaria aquest descens del preu de l'habitatge?

És evident que l'aviació està molt vinculada a la pressió turística. Per tant, l'arribada de visitants incrementa la demanda de determinats serveis, com els pisos turístics. Tots aquests impostos afavoririen una millora dels recursos ambientals, al mateix temps que faria baixar el preu de l'habitatge i l'excés de turisme.

Recentment, s'ha produït una gran manifestació contra l'ampliació de l'aeroport del Prat. Com s'hauria d'afrontar el projecte?

Si estem d'acord que el turisme es troba en una situació límit, a qui li interessa l'ampliació de l'aeroport del Prat?

L'aviació és un gran problema perquè es un consumidor net de combustibles fòssils. A més, els avions són difícilment electrificables. Tot i que hi ha hagut intents d'apostar per un model d'aviació sostenible, aquest objectiu, que planteja la utilització de combustibles orgànics, xoca amb la necessitat de l'alimentació humana. No ens sobra sòl agrícola per anar-lo regalant si volem assolir una certa autosuficiència alimentària. Si estem d'acord que el turisme es troba en una situació límit, a qui li interessa l'ampliació de l'aeroport del Prat?

Quins altres tributs serien necessaris per revertir aquesta desigualtat creixent a l'economia catalana?

El pastís de la riquesa no creixerà eternament, sinó que s'ha de repartir millor

Sobretot aquells que ajudin a fomentar la redistribució de la renda. La prioritat és millorar la vida de les persones i en aquest objectiu la redistribució i els criteris de progressivitat són bàsics. El pastís de la riquesa no creixerà eternament, sinó que s'ha de repartir millor. Per aquesta raó, una opció serà apujar els impostos sobre el patrimoni per assolir una limitació del creixement. També es podria incidir en taxar la propietat del sòl per evitar l'especulació, ja que és un tipus de capital productiu, però no produït. Aquest impost evita la fuita de capitals, pel fet que es posaria l'èmfasi en el sòl.

Com es conformaria el mercat laboral per oferir, tal com planteja l'estudi, una garantia de treball pels col·lectius més vulnerables?

Amb mesures pensades per millorar les condicions laborals. Acceptant l'evidència que el teixit empresarial en determinades ocasions fa produccions innecessàries, es tractaria de viure millor, treballant menys. En aquest aspecte, ajudaria la reducció de la jornada laboral. D'altra banda, els sistemes d'organització cooperatius haurien de tenir més facilitats i les polítiques públiques l'obligació d'ajudar a estendre'ls. Està demostrat que el cooperativisme dona més estabilitat i autonomia a les persones treballadores i conformen una estructura més justa, que des de l'inici no provoca desigualtats. En relació amb la garantia de treball per trobar feina, una aproximació feta amb l'experiència d'un cas a un entorn local de França, s'ha evidenciat que garantir una ocupació per a tothom només suposaria una despesa del 2,4% del pressupost anual de la Generalitat de Catalunya.

Quina creu que és l'aportació d'altres informes, com el Fènix, que també donen solucions per millorar l'economia catalana?

Tot i que els objectius són totalment diferents, per a mi va ser notícia que coincidíssim en un aspecte, que els sectors carni i turístic estan totalment sobredimensionats. Mentre l'informe Fènix creu que la productivitat milloraria l'evolució econòmica, nosaltres pensem que aquesta genera impactes negatius i més consum o emissions ambientals. Per altra banda, no té cap sentit voler finançar la indústria ramadera, que està al límit de la seva capacitat.