Mor als 95 anys l'expresident de La Caixa Josep Vilarasau

El financer i economista Josep Vilarasau ha mort als 95 anys. L'històric banquer és sobretot conegut per la seva llarga etapa a La Caixa, on va exercir com a director general (1976-1999) i com a president (1999 i 2003) i és considerat l'artífex de la transformació de l'entitat en un gegant financer internacional.

Durant el seu mandat com a executiu, l'entitat de l'estrella va iniciar la compra de participacions significatives en grans empreses com Telefónica, Gas Natural, Repsol o Aigües de Barcelona, i van construir-se les emblemàtiques torres de la Diagonal de Barcelona, seu operativa del major banc català.

Nascut a Barcelona el 20 de febrer de 1931, era doctor enginyer industrial i llicenciat en Ciències Econòmiques i empresarials, amb estudis de postgrau a la Universitat de Manchester. A nivell professional, va ocupar càrrecs empresarials i econòmics molt influents a Madrid i va participar en les modernitzacions dels governs tecnòcrates del tardofranquisme. 

L'any 1958 ingressa en el Cos d'Enginyers industrials del Ministeri d'Hisenda i l'any següent ascendeix a secretari general tècnic. De seguida descobrirà que l'economia li interessa més que l'enginyeria i comença a treballar en el món de les finances com a director dels serveis tècnics de l'Institut de Crèdit Oficial (1961). El 1964 passa a la banca privada com a director d'Indubán. 

El 1966 fitxa per Telefònica, on serà director general adjunt. El 1969 torna a Hisenda per a ocupar el càrrec de director general del Tresor i, després de la dimissió de Mariano Rubio, accedeix a la direcció general de Política Financera. El 1973 col·labora amb el seu cosí Carlos Ferrer Salat per a crear el Banc d'Europa i entra en el Consell d'Administració d'aquesta entitat. Un any després, el president de CAMPSA, Federico Silva Muñoz, el nomena director general de la petroliera estatal. 

Fitxatge per La Caixa

L'any 1976 va ser clau en la seva trajectòria professional. Vilarasau és nomenat director general de la Caixa de Pensions de Barcelona. Un canvi de rumb que, segons havia explicat el financer algun cop, va ser una mica per casualitat, perquè en aquell moment comptava fer carrera a Madrid. Després de la fusió de la Caixa de Pensions i la Caixa de Barcelona, el novembre del 1989, Vilarasau és confirmat com a director general de la nova entitat, i el gener del 1999, una vegada jubilat Joan Antoni Samaranch, ell passa a ocupar-ne la Presidència. 

Per la seva condició de president de La Caixa, Vilarasau va ocupar diversos càrrecs més, entre els quals president d'Autopistes Concessionària Espanyola (Acesa), de 1989 a 1998. Així mateix, va ser conseller del grup financer belga-holandès Fortis i va formar part de l'equip de direcció de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA). També va ser conseller de Suez (aliat de La Caixa a Gas Natural), del banc brasiler Itaú i de Ferrer Internacional, el grup farmacèutic propietat de Carlos Ferrer Salat. 

La gran expansió de l'entitat

Com a director general, primer de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i després de l'actual La Caixa, Vilarasau va liderar la gran expansió de l'entitat. A mitjans dels anys setanta La Caixa només era líder del sector a Catalunya, i durant el seu mandat es convertirà en una de les més importants d'Espanya. L'entitat passa de les 320 oficines i 3.000 empleats el 1976 a les 4.000 oficines i 17.500 empleats quan deixa el càrrec de director general.

Vilarasau es mostrava partidari de transformar l'entitat catalana en un banc, cosa que succeiria ja amb ell jubilat i amb Isidre Fainé al capdavant. Vilarasau es va veure forçat a plegar el 2003, arran de la nova llei de caixes impulsada per CiU limitava a vint anys la permanència dels alts càrrecs al capdavant de les caixes. Vilarasau va mantenir unes relacions complicades amb el Govern de Jordi Pujol.