Més de la meitat dels treballadors catalans van anar malalts a la feina durant l'any passat

El globus sonda llençat pel Departament de Salut, en el qual plantejava incentius econòmics als Centres d'Atenció Primària (CAP) que escurcessin les baixes laborals, assegurant que dotaria de més pressupost als centres que evitessin les absències sense diagnòstic, ha revifat el debat sobre l'absentisme, alimentat pel relat majoritari des de l'òptica empresarial, i l'abús de les baixes. 

La reaparició d'aquest discurs té la seva contrapartida en les dades aportades pel darrer estudi de salut laboral del sindicat CCOO Catalunya, en el qual es dibuixa un escenari oposat. El problema no és qui falta al lloc de feina sense motiu aparent, sinó qui hi va estant malalt per pressions o por a perdre'l. Paral·lelament, la cooperativa d'advocats Col·lectiu Ronda adverteix d'un fenomen més ampli i estructural i assegura  que l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM), organisme depenent de l'Institut Català de la Salut (ICS) està aplicant criteris "massa restrictius" a l'hora de concedir les Incapacitats Temporals (IT) o, fins i tot, els processos d'invalidesa.

En aquest escenari, CCOO Catalunya ha presentat l'informe de salut laboral 2025, en què es fa una radiografia de les condicions dels empleats. Una de les conclusions pivota al voltant del concepte de presentisme forçat, que desmunta el protagonisme de l'absentisme. La dada central mostra com el 51,3% de les persones treballadores a Catalunya han anat a treballar malaltes durant l'últim any malgrat necessitar una baixa mèdica. El sindicat qualifica la xifra d'''alarmant". De fet, CCOO precisa que la baixa "constitueix un dret constitucional fonamental per a la recuperació de la salut i el retorn segur a la feina".

L'informe precisa que el relat sobre l'absentisme abusiu no es correspon amb les dades reals i serveix, en bona part, per alimentar un debat esbiaixat. En canvi, el presentisme forçat evidencia una altra cara del sistema: treballadors que, per pressió econòmica, por a represàlies o dificultats en la gestió de les baixes, acaben treballant en condicions de salut precàries. 

Després de presentar l'estudi, la secretària general de CCOO de Catalunya, Belén López, incideix  en els falsos mites de la patronal, que eviten centrar la diagnosi en altres àmbits essencials. Així, recorda que "la inversió empresarial en prevenció de riscos psicosocials i ergonòmics és encara residual i insuficient".

El sindicat demana revertir la situació d'un model productiu que "emmalalteix la classe treballadora". Per això, sol·licita mesures que van en la línia de reduir la jornada, un control exhaustiu del registre horari, reforçar el servei públic de control de baixes, la millora dels salaris o incloure els complements d'IT als convenis col·lectius.

Criteri economicista

En aquest context, organismes d'avaluació mèdica com l'ICAM, que forma part de l'ICS i actua en coordinació amb l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), han rebut crítiques per part de col·lectius de treballadors i entitats. Al respecte, l'advocat del Col·lectiu Ronda i especialista en salut laboral Àlex Tisminetzky alerta que la Generalitat, que és l'única administració autonòmica que té transferida la competència de la gestió de les baixes i les incapacitats, actua amb un excés de zel. "Estem rebent casos, que els revertim per la via judicial, en què les incapacitats s'estan tractant amb un criteri economicista, més que no pas tècnic, en la concessió de les baixes".

Tisminetzky recorda que, fruit d'aquestes actuacions, fa més d'una dècada que han sorgit moviments com la Plataforma d'afectats per l'ICAM (Paicam), que posen el focus en denunciar les altes mèdiques precipitades o insuficientment justificades en casos de malalties cròniques o de difícil diagnòstic com la fibromiàlgia o la fatiga crònica. L'advocat introdueix un altre element derivat d'aquesta tendència: l'ICAM genera conflictivitat laboral, ja que atorga la situació d'alta a un treballador que no està en condicions d'exercir la seva activitat.

Així, al Col·lectiu Ronda es troben, cada vegada més, amb disputes sobre la possibilitat que algunes patologies, com l'exposició a productes químics o l'amiant, la fibromiàlgia o la fatiga crònica, siguin considerades com motiu d'incapacitat laboral permanent.

Des del món empresarial, la patronal Pimec defensa mesures per optimitzar la durada de les baixes i millorar la gestió dels processos d'incapacitat temporal. L'entitat, en la seva anàlisi de la proposta inicial de Salut de proposar incentius als CAP, considera que s'ha d'abordar un dels principals reptes del sistema: agilitzar els processos de diagnòstic i tractament per reduir demores innecessàries i facilitar la recuperació de la salut en el menor temps possible i amb totes les garanties mèdiques. Pimec matisa que "optimitzar la durada de les baixes no significa, en cap cas, forçar reincorporacions prematures, fet que seria perjudicial tant per a les persones com per a les empreses".

En aquest aspecte, el Col·lectiu Ronda planteja un altre repte a millorar: el col·lapse administratiu. Segons indica, els terminis per resoldre processos d'incapacitat permanent poden superar l'any, una demora que afavoreix la incertesa i allarga situacions de vulnerabilitat. El debat sobre els criteris emprats per l'ICAM es remunta a fa una dècada, quan el llavors conseller de Salut, Toni Comín, va reconèixer en seu parlamentària, que aquests eren massa economicistes.