Inventari de la devastació de Mallorca: una piscina nova cada set hores mentre falta aigua a l'illa

Entre 2015 i 2024 s'han construït almenys 10.680 piscines a Mallorca. D'elles, 3.232 (un 30%) es troben en sòl rústic i el 70% restant en zones urbanes. Són xifres que ha pogut comprovar l'associació conservacionista Terraferida a través d'imatges aèries de l'illa. En total, això suposa la construcció de més de 1.000 instal·lacions noves cada any, una nova cada set hores aproximadament. El nombre total de piscines recollit en aquest informe és fins i tot inferior al real, ja que no es tenen en compte ni les que estan cobertes ni les que són desmuntables.

Els activistes destaquen el dany ambiental generat, especialment, en el sòl rústic. Segons explica Mateu Vic, geògraf i un dels autors de la recerca, encara que no són la majoria, aquestes piscines solen acompanyar-se d'edificis, jardins amb gespa o parcs, per la qual cosa precisen un consum d'aigua constant i tenen un impacte major en el territori. Segons els seus càlculs, cada hectàrea de gespa pot arribar a consumir 8.000 metres cúbics anuals d'aigua, molt més que la mateixa piscina.

El geògraf detalla en converses amb Público que, gràcies a l'anàlisi de les imatges, han trobat urbanitzacions en aquests terrenys on la modificació generada al voltant de la piscina implicava rotondes, arbrat i fins i tot algun camp de golf privat. En alguns casos fins i tot es dóna la situació de pomes que compten amb piscina comunitària i privada alhora. "El del sòl rústic a Mallorca és sagnant. És molt bèstia com s'està colonitzant pràcticament tot i segueix estant permès”, lamenta.

Aquest grup conservacionista porta anys donant a conèixer els canvis urbanístics a Mallorca a través de fotos aèries. Creuen que aquesta "proliferació massiva" de piscines està lligada al turisme i al desenvolupament urbanístic descontrolat, per la qual cosa demanen "una moratòria en la seva construcció, juntament amb la dels jardins d'alt consum hídric". Recorden, a més, que aquest tipus de restriccions ja s'apliquen a Menorca, on la situació és similar.

"La planificació de les piscines va lligada a dos factors molt importants: l'especulació immobiliària i el lloguer turístic, que són els dos grans problemes que tenim aquí. Els turistes abans es concentraven en zones molt concretes, però ara els tenim a tot arreu i això té conseqüències perquè cada vegada menys mallorquins poden permetre's un habitatge", subratlla Vic. La relació d'aquesta problemàtica amb les piscines és que aquestes "impulsen la pujada dels preus dels immobles" i les desplacen cap al mercat del lloguer vacacional. "A una caseta li poses una piscina i ja la tens per llogar un cap de setmana o per a segona residència", afegeix.

Quantes piscines hi ha a l'illa?

Terraferida recull dades de l'evolució d'aquests espais d'esbarjo des de 2015, però tenen en compte un estudi previ realitzat de forma conjunta per la Universitat de las Illes Balears i la de Salzburg. Aquells investigadors van comptabilitzar les piscines existents entre 2006 i 2015, advertint que "la construcció massiva de piscines posava en risc els recursos hídrics de les Illes Balears". En aquell moment es van identificar 62.500, amb un consum d'una mica menys de 5.000 milions de litres a l'any, la qual cosa representava el 5% del consum urbà. Entre unes i altres, ara mateix podria haver-hi una mica més de 72.000 piscines al territori.

"Les fotografies aèries ens permeten afirmar que hi ha una acceleració en la construcció d'aquests elements en els últims anys de l'estudi", alerten els activistes. Vic parla d'un efecte similar al "xarampió": cada vegada hi ha més punts al mapa que corresponen amb aquestes piscines. Són especialment habituals a les urbanitzacions de xalets als afores de la capital, tot i que també han notat com cases antigues, fins i tot amb patis petits, s'estan sumant a aquesta tendència. La majoria, a més, estan destinades a ús privat i amb prou feines s'utilitzen uns mesos a l'any.

Segons aquesta anàlisi visual, Palma és la ciutat que més piscines ha creat en els últims nou anys (1.368). Li segueixen altres municipis pròxims, com Marratxí (815), Calvià (725), Llucmajor (668), Santanyí (666) i Manacor (649). Hi ha altres localitats on el que destaca és la relació entre el nombre d'aquestes àrees aquàtiques i el d'habitants. Ariany, amb 626 piscines, en té tot just 1.100 de censats; és a dir, toquen a 5,6 piscines per cada 10 habitants. Santanyí (519) en té 13.000, Campos (485) en té 12.000 i Costitx (402) en té 1.500.

Contrast amb les alertes per sequera

Davant d'aquestes dades, es troba una illa amb mancances en l'accés a l'aigua potable. De fet, els activistes mallorquins destaquen que en els municipis on han registrat major proliferació d'aquest tipus d'obres ja es registren problemes relacionats amb l'accés a l'aigua: pous salinitzats o contaminats per nitrats, sobreexplotats o dependents de futures dessaladores. Recorden, fins i tot, que hi ha ajuntaments que fa mesos que ordenen mesures restrictives davant la falta d'aigua i que prohibeixen regar o omplir piscines, "però no construir-les".

A la recta final d'agost almenys quatre municipis de Mallorca i Menorca han aplicat limitacions al consum d'aigua. Entre ells es troben alguns especialment turistificats com Sóller, Deià o Manacor. "La solució a això sempre són les dessaladores i no es pot recórrer sempre a la màgia de la tecnologia. Hem d'entendre que l'aigua és un factor limitant i que el territori és un factor limitant. Ignorar això és un acte suïcida per a aquesta illa", conclou Vic.

Des de Terraferida aposten perquè es deixin d'oferir llicències per a noves piscines, a excepció de les públiques i les comunitàries. De la mateixa manera, exigeixen que es protegeixi el sòl rústic perquè es destini exclusivament a activitats agràries, naturals o recreatives. També recomanen cobrir aquestes superfícies per evitar l'evaporació quan no s'estiguin utilitzant i implantar tarifes al consum d'aigua abusiu.

L'associació conservacionista s'encarrega anualment d'estudiar el desenvolupament urbanístic de Mallorca sobre la base d'imatges satelitales. Enguany, en el seu "Inventari de la devastació de Mallorca 2015-2024" han posat el focus, especialment, en les zones rústiques, analitzant l'impacte de la proliferació de plantes solars i noves urbanitzacions. Entre altres coses, denuncien la urbanització de 15 quilòmetres quadrats de sòls agraris i forestals. Segons els activistes, entre 2021 i 2024 el ritme de construcció a l'illa s'ha accelerat en un 28% respecte al període 2015-2021.