Europa s'afanya a reduir el seu consum energètic després de constatar la seva dependència per la guerra de l'Iran

El conflicte a l'Orient Mitjà continua erigint-se com la gran amenaça sobre l'economia mundial. La incertesa és tal que aquest dimarts l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM) advertien a l'uníson de l'impacte "substancial, global i altament asimètric" de la crisi provocada per la guerra a l'Iran. Les tres institucions van coincidir a assenyalar que el conflicte afecta "de manera desproporcionada" els països importadors d'energia, en particular els països de baixos ingressos.

Davant d'aquest escenari tan inestable, la Unió Europea, molt dependent del petroli i del gas, s'ha proposat reduir el seu consum de combustibles fòssils. No només per una qüestió ambiental, sinó sobretot per una qüestió estratègica, però també econòmica. Aquest passat dijous, es va filtrar a la premsa un document de la Comissió Europea en el qual es recull un conjunt de mesures per estalviar energia davant la crisi de l'Iran i, de passada, rebaixar també la factura que paguen els estats europeus per la seva energia.

Les propostes de Brussel·les, que seran presentades a la resta dels estats membres el proper 22 d'abril, inclouen mesures que afecten directament el dia a dia de la ciutadania. Les principals són establir un dia de teletreball obligatori a la setmana, reduir el nombre de vols d'avió, subvencionar i impulsar el transport públic, abaixar el preu del tren i reduir els impostos a l'electricitat.

"Des d'un punt de vista econòmic, les mesures que es tornen a plantejar ara —més teletreball, menys vols, reforç del transport públic— tenen bastant sentit i, de fet, no són especialment noves", explica a Público José Manuel Corrales, professor d'Economia Aplicada i Relacions Internacionals a la Universitat Europea de Madrid.

Corrales recorda que les propostes de Brussel·les ja van ser formulades "amb claredat després de la invasió russa d'Ucraïna" per l'Agència Internacional de l'Energia. "En aquell moment el problema era la dependència del gas; ara aquestes mesures es reactiven per la inestabilitat a l'Orient Mitjà, que torna a posar en relleu la fragilitat energètica europea".

Marcel Llavero Pasquina, investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i coordinador de l'Atles Global de Justícia Ambiental, apunta en la mateixa direcció que Corrales. "La realitat sempre ens atrapa. Europa és un continent importador d'energia i això li genera unes vulnerabilitats estratègiques. La reducció del consum és el mecanisme més ràpid i més assequible cap a aquesta seguretat i aquesta sobirania energètica", assenyala aquest expert.

Llavero creu que s'obre una finestra d'oportunitat perquè Europa aposti d'una vegada per totes per reduir la seva dependència energètica, encara que ell apunta a una raó d'índole social. "Més que una resposta circumstancial, Europa hauria de tenir una resposta estructural i treballar per reduir el seu consum energètic, sobretot el més superflu. Hi ha grans injustícies i massa desigualtats en el consum. Tots hauríem de tenir accés a les necessitats energètiques bàsiques", apunta l'investigador de l'ICTA-UAB.

"En conjunt, aquestes propostes no s'haurien de llegir només com a respostes conjunturals a una crisi geopolítica, sinó com a part d'una estratègia més estructural: menys dependència energètica, més eficiència i una transició que reparteixi millor els costos", abunda Corrales.

Llavero també apunta que darrere d'aquestes mesures hi ha un clar objectiu econòmic i no només estratègic: "Una baixada del consum a Europa implicarà, per la llei de l'oferta i la demanda, una baixada del preu a nivell global. Però també farà baixar la factura per una reducció del consum. Això és el que busquen aquestes mesures".

Més enllà dels interessos econòmics que mouen Brussel·les en dissenyar aquest pla d'estalvi energètic, tant Llavero com Corrales celebren que des de la UE es vulgui donar un impuls al transport públic al mateix temps que s'aposta per reduir el transport privat.

Transport públic i teletreball

"El reforç del transport públic és probablement la mesura amb més consens social i millors efectes a mitjà termini: estalvia energia, redueix la factura exterior i té un clar component redistributiu. Cada euro invertit en transport col·lectiu sol tenir retorns econòmics i socials superiors als de la mobilitat basada en el cotxe privat, especialment en àrees metropolitanes", sosté Corrales.

"Hi ha una dada clau: el transport representa al voltant del 30% del consum final d'energia a la UE, i depèn gairebé per complet de derivats del petroli. Reduir desplaçaments quotidians innecessaris mitjançant el teletreball pot tenir un impacte immediat", afegeix el professor de la Universitat Europea de Madrid.

La proposta de Brussel·les d'implantar un dia de teletreball ha estat la que més polseguera ha aixecat, almenys a Espanya. Però el seu sentit últim, com apunta Corrales, és reduir els desplaçaments i estalviar energia. "La pròpia Comissió Europea va estimar en el seu moment que un o dos dies de teletreball a la setmana per a una part rellevant dels treballadors assalariats podia reduir diversos punts el consum energètic urbà, a més d'alleujar la congestió i les emissions", recorda aquest economista.

El Govern espanyol, per exemple, ha demanat "cautela" davant aquesta proposta de teletreballar un dia a la setmana. Per la seva banda, el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, va assenyalar aquest dijous que Brussel·les hauria d'haver-se reunit amb la Confederació Europea de Sindicats per elaborar "recomanacions més ajustades". Yolanda Díaz, vicepresidenta segona i ministra de Treball, ha assegurat per la seva banda que la recomanació d'Europa respecte al teletreball "sobretot se la fa als Estats membres que no compten amb cap norma que reguli aquesta matèria", un àmbit en el qual Espanya "afortunadament ha fet els deures".

Llavero també valora les propostes sobre el transport públic —"m'agraden especialment", assegura—, però creu que caldria adoptar "mesures més coercitives per desincentivar el transport privat".

Al mateix temps que planteja aquestes mesures, la Unió Europea també elabora altres plans per fer front a una imminent escassetat de querosè, el combustible per a avions, de la qual adverteixen des de fa setmanes les aerolínies.

Europa depèn més de les importacions de combustible per a avions —amb un 75% procedent de l'Orient Mitjà— que de qualsevol altre combustible per al transport. Per això, alarmada davant l'augment del preu i la disminució de l'estoc de querosè, Brussel·les pretén maximitzar la producció de les refineries, però també reduir el nombre de vols.

"Quant als vols, el debat és incòmode políticament però ineludible: el transport aeri és minoritari en termes d'usuaris, però altament intensiu en energia i emissions, i continua beneficiant-se d'avantatges fiscals difícils de justificar (exempció d'impostos al querosè, IVA reduït o inexistent). Des d'una perspectiva econòmica, reduir vols curts quan existeix una alternativa ferroviària raonable no és un sacrifici irracional, sinó una correcció de preus i de prioritats", comenta Corrales respecte a aquesta qüestió.

Renovables i electricitat

"Europa no trobarà fàcilment combustibles fòssils demà. La seva vulnerabilitat en aquest camp és estructural. Els preus potser baixin quan acabi la guerra, però no baixaran als nivells previs a causa de totes les incerteses en el mercat. Per tant, Europa té, ara més que mai i de forma urgent, reduir el seu consum de combustibles fòssils i substituir-lo per consums elèctrics que es puguin alimentar amb energia domèstica i renovable", explica Marcel Llavero.

En aquest sentit, el pla de la Unió Europea també contempla una important rebaixa fiscal per a l'electricitat. No obstant això, Llavero adverteix que les rebaixes fiscals han de ser "específiques": "La reducció d'impostos sempre és benvinguda, però aquests impostos han de ser específics. No poden ser indiscriminats com ho és la rebaixa de l'IVA aprovada pel Govern fa uns dies. No es poden baixar els impostos a tots els carburants i a tots els usos, perquè en aquesta situació també s'estaria donant un subsidi als consums superflus de combustibles fòssils com són, en alguns casos, l'aviació, els creuers o el transport per oci privat".

El dubte que queda és si aquestes mesures seran efectives. Llavero afirma que les mesures proposades de Brussel·les "van en la bona direcció, però no són suficients". Corrales també entreveu certs perills, però dona un marge de confiança al pla de Brussel·les: "El risc, com sempre, és que es demanin esforços individuals sense acompanyar-los de canvis reguladors i d'inversió pública suficients. Si això no es corregeix, les mesures perden legitimitat social. Però, ben dissenyades, tenen bastant lògica econòmica".