Posar-se malalt, sota sospita: el PP i els empresaris intensifiquen l'ofensiva contra les baixes laborals

Ja s'ha convertit en un clàssic. Cada pocs mesos, i de forma recurrent, la dreta política i la patronal empitjoren la seva ofensiva contra el que denominen "absentisme laboral". Dimarts passat, Alberto Núñez Feijóo, president del PP, va afirmar que quan sigui president del Govern espanyol augmentarà les competències de les mútues perquè donin altes mèdiques en casos de baixa laboral. "Facilitarem que en determinades patologies les mútues puguin donar altes? Sí", va afirmar el líder del PP davant els empresaris catalans. Ni Feijóo ni el PP han aportat més detalls, ni han precisat al fet que quines patologies es refereix. Malgrat la seva indefinició, la proposta ha encès totes les alarmes entre els sindicats. Una vegada més, les organitzacions sindicals veuen darrere d'aquesta nova escomesa del cap de l'oposició una estratègia concertada amb la patronal per retallar els drets dels treballadors.

La proposta de Feijóo no és nova. Ni tan sols és seva. En realitat, el líder del PP assumeix una de les reivindicacions més antigues de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE). La patronal fa temps que posa el crit al cel per les baixes laborals per malaltia —tècnicament conegudes com a incapacitat temporal (IT)— i reclama que les mútues tinguin capacitat per donar altes. La patronal es queixa, cada vegada amb major freqüència, del "frau" que en la seva opinió s'amaga darrere unes baixes laborals que han crescut molt en els últims anys i que cada vegada duren més. En concret, de mitjana, 56,22 treballadors de cada mil estaven de baixa per contingències comunes cada dia a la fi del segon trimestre de 2026, segons les últimes dades oficials del Ministeri de Treball, un rècord històric.

Feijóo també considera que existeix frau i es proposa combatre'l. Per a això, a més que les mútues puguin donar altes, proposa incrementar les plantilles dels metges avaluadors, reforçar el paper de les mútues i facilitar que aquestes realitzin proves diagnòstiques.

Els sindicats, per contra, consideren que el reconeixement d'una prestació per baixa mèdica ha de seguir estant en mans dels serveis públics de salut. "Per a nosaltres és absolutament primordial. El que proposa Feijóo suposaria creuar una línia vermella. Sembla que preocupa molt poc la salut de les persones que treballen. Anteposen una gestió econòmica a la salut de les persones que treballen", apunta Fernando Luján, vicesecretari General de Política Sindical de la Unió General de Treballadors  (UGT).

En el mateix sentit, fonts de CCOO recorden que les mútues col·laboradores de la Seguretat Social estan reconegudes com a associacions d'empresaris, amb la qual cosa atorgar-los la competència per donar l'alta als treballadors en situació d'incapacitat temporal suposaria "un clar conflicte d'interessos". "Com posarem tots els ous de la salut de les persones treballadores en la cistella de la gestió d'aquestes guineus empresarials?", afirmava fa unes setmanes al respecte Mariano Sanz, secretari confederal de Salut Laboral i Medi Ambient de Comissions Obreres (CCOO) a Público.

La veritat és que la desconfiança cap a les mútues per part de treballadors i sindicats està molt estesa. Un testimoni explica a Público que va estar diversos mesos de baixa il·lustra aquesta situació: "He viscut situacions que crec que reflecteixen molt bé el que falta en aquest debat públic: accidents o recaigudes en els quals la mútua no tramita correctament la baixa; metges que deriven responsabilitats; inspecció mèdica que dóna instruccions difícils d'acreditar després; empreses que converteixen un problema mèdic en un problema disciplinari; treballadors que es veuen obligats a presentar reclamacions, escrits, recursos i demandes només perquè es reconegui una cosa tan bàsica com que no podien treballar en condicions de salut adequades".

"S'està parlant massa del cost de les baixes per a les empreses i massa poc del cost humà, sanitari, econòmic i judicial que pateix el treballador quan se li nega una baixa, se li dóna una alta prematura o se l'obliga a reincorporar-se sense estar en condicions", afegeix aquest treballador anònim en el seu missatge a Público.

Luján assenyala a Público que el suposat frau que denuncien el PP i els empresaris "és menor del 5%". Si hi ha més baixes i si aquestes duren més, l'explicació cal buscar-la en una altra part: la falta de recursos. Per als sindicats, la solució a l'increment de les baixes en els últims anys passa per augmentar els mitjans públics i per utilitzar els recursos ociosos de les mútues. "No pot ser que entre totes les mútues patronals del país hi hagi 16 psiquiatres i 70 psicòlegs quan les baixes per salut mental s'han disparat", exemplifica Luján.

Hi ha un altre factor que intervé en aquesta major durada de les baixes i que Luján també destaca: "No es pot dir absentista a un treballador que, a causa de les insuportables llistes d'espera en la sanitat pública, ha d'esperar quatre mesos perquè l'operin d'una cama".

Feijóo no està sol. Com ja va passar després d'unes polèmiques declaracions que va realitzar a principis del mes de juliol sobre aquest assumpte i suggerir la necessitat de retallar el sou als treballadors que estiguin de baixa, el president del PP no es queda sol. Molt al contrari, les seves declaracions són gairebé un toc de corneta: dimarts, en el mateix acte, Foment del Treball, la patronal catalana, va reclamar recuperar l'acomiadament per baixa mèdica, així com "revisar" els complements per incapacitat temporal, una altra vella reclamació dels empresaris.

"Crec que aquestes declaracions tenen molt poc d'humanitat. Això és atemptar contra drets humans bàsics. Estan confonent situacions de malaltia amb no assistir a la feina. Quan un no assisteix al treball perquè no vol, ja existeix en tots els convenis un règim disciplinari que sanciona a aquesta persona. Què és el que estan insinuant llavors? Estan dient que una persona amb càncer que no va a treballar per rebre quimioteràpia pot ser acomiadada?", Pregunta amb indignació Luján quan se li demana una valoració.

Una estratègia que comença pel relat

Totes aquestes declaracions es produeixen en una setmana en què la consultora Randstad ha publicat un nou estudi que sosté que en el segon trimestre de 2026 es va perdre el 7,2% de les hores laborals pactades, la majoria per baixes per incapacitat temporal. Segons Randstad, 1,6 milions de treballadors van cada dia a treballar, encara que gairebé el 80% té una baixa mèdica. La queixa principal de la patronal se centra en el cost econòmic de les baixes: uns 33.000 milions d'euros a l'any, però en realitat les empreses 16.000 milions: la Seguretat Social paga 17.000 milions.

Luján veu darrere de tot això una estratègia concertada. "És una estratègia que comença pel relat. La patronal té poder econòmic i aquest poder li permet col·locar els seus missatges amb més facilitat i pervertir el missatge per utilitzar paraules aparentment neutres. Però no ho són. Per què en diuen absentisme? Per què no es parla del tractament de la malaltia a la feina? Per què absentista té una significat negatiu?", planteja el dirigent d'UGT.

Malgrat les seves enormes diferències, Luján creu que és possible un acord entre els sindicats, els empresaris i l'Administració Pública. Prova d'això, sosté, és l'acord aconseguit a Galícia amb la Xunta i la Confederació d'Empresaris de Galícia (CEG) per reduir les baixes laborals. "Des de la bona voluntat es poden fer coses. En aquest acord es parla de contractar metges, d'acompanyament, de prestar serveis, de millorar l'assistència sanitària, de reduir les llistes d'espera i no es parla de la paraula absentisme, ni es retallen les prestacions dels treballadors. A Galícia, la conseqüència que esperem tots és que es curaran més i millor els processos que hi hagi d'incapacitat temporal", conclou el representant d'UGT.