Els grans fons de Wall Street s'apoderen del festí d'una Borsa espanyola en màxims històrics

L'Ibex 35 capta de forma recurrent l'atenció dels mitjans quan aconsegueix alguna fita. Aquesta primera setmana d'agost ha tornat a copar titulars després de superar la cota dels 20.000 punts per primera vegada en els seus 34 anys d'història. En el que va de 2026, la Borsa espanyola s'ha revaloritzat més d'un 14% a la calor dels beneficis de les grans empreses i de la solidesa del sector bancari, que segueix batent rècords de guanys any rere any. No obstant, fa temps que la positiva evolució de l'Ibex va deixar de ser notícia: de fet, ja fa quatre anys que pitja l'accelerador. Entre principis d'agost de 2022 i principis d'agost de 2026 el selectiu espanyol ha crescut un 145% en passar de 8.168 punts a 20.176 al tancament de la sessió d'aquest passat divendres. El focus cal posar-lo, doncs, en una altra part: en els accionistes, en els quals de debò es reparteixen els sucosos dividends que genera l'Ibex —41.503 milions d'euros el 2025 i més de 26.399 en els sis primers mesos d'aquest any— i en com ha canviat l'estructura accionarial del selectiu espanyol al llarg de la seva història.

L'últim informe (PDF) publicat a finals de l'any passat pel servei d'estudis de Borses i Mercats Espanyols (BME), el gestor del parquet espanyol, sobre la propietat de les accions de les empreses de l'Ibex deixa alguns detalls interessants. D'entrada, el 48,7% d'aquests valors està en mans de grans inversors i fons d'inversió estrangers, encara que el percentatge ascendeix fins al 60% si es mesura el valor de capitalització d'aquestes accions.

Segons els comptes de BME, fins a 8.634 fons privats institucionals de tot el món, sobretot procedents d'Europa i els Estats Units, participaven en empreses de l'Ibex en el primer trimestre de 2025 amb paquets d'accions per valor de 207.320 milions d'euros. BlackRock, Vanguard i Capital Group són les gestores privades que encapçalen la llista d'inversors forans. Addicionalment, 22 fons sobirans tenen participacions per valor de 34.937 milions d'euros. El principal d'ells és el noruec Norges Bank, el més gran del món.

Al llarg dels últims anys, la participació estrangera en l'Ibex ha anat guanyant terreny a costa fonamentalment de les famílies, del que es coneix com a petit inversor, i de la banca espanyola. Les famílies han anat perdent pes i ara mateix posseeixen només el 15,8% de les accions cotitzades, el seu mínim en 32 anys. El 1998, les famílies espanyoles van arribar a tenir sota el seu control el 35%.

Pel que fa a la banca, aquesta amb prou feines acapara el 4% dels valors de l'Ibex, un nivell extremadament baix si es compara amb les xifres que presentava a mitjans dels anys 90 del passat segle, quan bancs i caixes controlaven al voltant del 15% de les accions de l'índex borsari espanyol.

Pel que fa a altres grups d'inversió, les empreses no financeres —apartat en el qual cal incloure també les participacions familiars com la Amancio Ortega, amo d'Inditex, o d'altres cognoms il·lustres de l'elit econòmica com els Del Pino, Botín o Entrecanales— posseeixen el 21,6% de les accions de l'Ibex. La indústria de la inversió col·lectiva espanyola manté un 5,85% i l'Estat, un 4,1%. Aquesta és la seva participació més gran en 27 anys, fruit de l'efecte de la seva entrada a Telefónica amb el 10% del capital.

La veritat és que l'Ibex és menys espanyol a mesura que passen els anys. El tomb crida l'atenció si es compara la situació actual amb la del 1992, l'any que va néixer l'Ibex. Llavors els fons d'origen controlaven només el 30,6% del mercat espanyol, Darrere venien les famílies (24,4%), l'Estat (16,6%), bancs i caixes (15,6%), les empreses espanyoles no financeres (7,7%), i les gestores de fons i de pensions nacionals (5%).

Rubén Juste, professor de Sociologia de la Universitat Complutense especialitzat en govern corporatiu i autor d'un llibre canònic sobre la història del selectiu espanyol —Ibex 35. Una historia herética del poder en España (Capitán Swing)—, explica que el gran desembarcament dels grans fons estrangers a l'Ibex va començar amb el Govern de Mariano Rajoy el 2012. "És el 2012, després de la fallida de les caixes d'estalvi i Bankia, quan entren totalment BlackRock i altres fons a quedar-se amb tot el que venien les caixes. Bankia va ser l'últim refugi del capital espanyol", analitza Juste.

Només cal fer una ullada a les dades proporcionades per BME per confirmar la cronologia aportada per aquest expert. El 2012 va ser l'últim any en què la inversió estrangera a l'Ibex es va mantenir per sota del 40%. Des de llavors, la participació estrangera en les accions de Ibex ha crescut de forma sostinguda fins a aconseguir el sostre del 49% en 2023, encara que després ha descendit lleugerament fins a aquest 48,7%. Bancs i empreses energètiques són els seus plats preferits quan aquests inversors estrangers s'asseuen a menjar a la taula de l'Ibex.

BlackRock, que gestiona una cartera de gairebé 13 bilions d'euros a tot el món, encapçala aquest desembarcament i s'erigeix en el paradigma de la inversió estrangera a l'Ibex. El passat mes d'abril, el major gestor de fons del món va informar que tenia 41.308 milions d'euros invertits (i això que recentment s'ha desfet de la seva participació en Naturgy). Els seus tentacles són molt llargs dins i fora de l'Ibex. A la Borsa espanyola destaca com el primer accionista de Banc Santander (6,86% de les accions) i de BBVA (7,16%), els dos principals bancs espanyols; a més, posseeix el 7,17% de Repsol i controla el 5,99% de Telefónica o el 4,98% de Caixabank, entre altres inversions. Fora de l'Ibex, acumula inversions de 20.000 milions en deute Ibex, 12.000 milions en préstecs corporatius i més de 3.000 milions en actius no cotitzats.

Si ens atenem a les dades proporcionades per BME, el segon major inversor forà de l'Ibex és Vanguard, un altre colós dels fons d'inversió, sobretot dels fons cotitzats i de la inversió passiva, que compta amb una cartera de 10,4 bilions d'euros en actius. A principis de 2025, BME li atribuïa 22.989 milions d'euros a l'Ibex, si bé estimacions més recents situen aquesta quantitat al voltant de 32.000 milions d'euros. El tercer en discòrdia és Norges Bank, el fons sobirà noruec, el més gran del món amb gairebé dos bilions en actius. D'acord amb els càlculs més recents, els noruecs mantenen inversions a la Bolsa espanyola per valor de 15.700 milions d'euros, però també hi ha càlculs posteriors que eleven aquesta quantitat. De fet, el fons sobirà noruec posseeix accions de gairebé totes les companyies de l'Ibex, encara que no solen superar el llindar del 3% en el capital, donada la seva estratègia de diversificació. Santander, BBVA i Inditex són les seves principals inversions a l'Ibex.

L'eix del poder

"Tot això cal entendre-ho com una transició dins del poder econòmic a Espanya, com un desplaçament de l'eix del poder", subratlla Juste. L'expert en l'Ibex recorda que les caixes d'estalvi, les empreses de construcció i les grans famílies de l'elit econòmica es van veure afavorides pel procés privatitzador d'empreses públiques impulsat pel Govern de José María Aznar a partir de 1996. "La teoria que subjeia darrere d'aquelles privatitzacions era que servís una mica per incrementar la renda de les llars i de les empreses. Van ser les caixes d'estalvi les que es van quedar amb les joies de la corona: empreses d'energia, Telefónica, banca pública, etcètera", apunta Juste. Però, com s'ha vist, tot va començar a canviar amb la crisi econòmica que va arrencar el 2008 i es va perllongar fins a l'any 2014.

En qualsevol cas, aquesta transició del capital nacional al capital estranger és una tendència que també es produeix en altres països de la Unió Europea. Amb la internacionalització del seu accionariat, l'Ibex s'ha anat homologant als principals mercats financers d'Europa. Al Regne Unit, el 58,8% de la Borsa de Londres està en mans estrangeres, segons les últimes dades publicades per l'Oficina Nacional d'Estadística. En el cas del Cac 40 francès, també amb dades de 2024 publicades pel Banc de França, els inversors no residents controlen ja el 50% dels títols.

Encara que soni a tòpic, la rendibilitat és clau per explicar la forta presència forana a la Borsa espanyola. L'Ibex és una de les Borses més rendibles del món -es va revaloritzar un 50% el 2025- i aquest és el principal motiu que esgrimeixen els grans fons d'inversió internacionals per invertir. La bona marxa de l'economia espanyola també actua com a imant. "Aquests grans fons busquen la rendibilitat. El dividend que paga l'Ibex als seus accionistes no el paguen altres borses. Si els inversors vénen aquí és perquè l'espanyol és un mercat altament rendible", confirma Juste. A més, apunta l'expert, fons com BlackRock tenen un alt retorn per als seus accionistes, en concret del 8%.

Però en la recerca d'aquesta rendibilitat hi ha certs riscos. Les empreses i els bancs espanyols que compten entre el seu accionariat amb aquests inversors estrangers poden estar més exposats als vaivens dels mercats financers internacionals. "Aquests grans fons tenen una particularitat: estan en gran mesura exposats en sectors amb grans riscos, com pot el sector tecnològic als Estats Units. Al final hi ha una rendibilitat alta, però el risc també ho és. Aquest pot ser l'efecte perniciós", conclou Juste.

El paper de l'Estat

La tradicional aliança entre el capital públic i el capital privat espanyol ja fa temps que va saltar pels aires en favor dels inversors estrangers, i això també implica algun risc afegit, segons Juste: "Hi ha un doble component. D'una banda, no socialitzar la riquesa financera, i de l'altra, les dificultats a l'hora de retenir la bandera d'aquestes empreses". En aquest marc és en el qual cal valorar l'escut antiopes, mesura adoptada pel Govern estatal el 2020 i prorrogada fins al final de 2026 que obliga els inversors estrangers a obtenir una autorització prèvia abans d'adquirir participacions superiors al 10% en empreses de sectors considerats estratègics

I això també explica en bona mesura el repunt de la presència de l'Estat a l'Ibex, fins a assolir, com s'ha dit abans, el seu màxim nivell en 27 anys. Juste entreveu un cert retorn del capital públic a tot el món. "En el cas d'Espanya, el paper de la SEPI [Societat Estatal de Participacions Industrials] no havia estat tan rellevant com ara. Es tracta d'equilibrar una mica, de pal·liar els efectes que podien tenir la reculada de les famílies de la Borsa, encara que això no solament succeeix a Espanya, sinó també en la resta de països europeus i als Estats Units".

"Encara que soni paradoxal, estem tractant de semblar-nos al model de capitalisme xinès. És un model híbrid on l'Estat es converteix en un inversor minoritari, però amb capacitat de control. Això és el que està tractant de fer el Govern a Telefónica, Indra i altres empreses. El cas d'Indra és positiu perquè produeix grans retorns i al mateix temps permet una política industrial a mitjà termini. Aquesta seria el doble vessant: d'una banda, el capital estranger domina més que mai l'Ibex, i, d'altra banda, l'Estat intenta equilibrar una mica la situació", conclou Juste la seva anàlisi.