Desentranyant qui mou els fils del poder a Espanya: "Les elits s'erigeixen com a salvadores i així satisfan el capital"

El poder a Espanya es regeix per la màxima lampedusiana que tot ha de canviar perquè res canviï. Igual que la matèria, ni es crea ni es destrueix. Però tampoc es transforma del tot: com a molt es transmet, en alguns casos s'hereta i en d'altres es negocia. A Espanya, el veritable poder sempre ha estat en mans d'unes reduïdes elits —polítiques, tecnocràtiques i econòmiques— que han sabut traspassar-lo de generació en generació a través d'un pacte tàcit. No importa l'època, no importa qui governi: les xarxes de poder a Espanya es vertebren sempre igual i romanen en les mateixes mans, en les d'unes elits que cada cert temps renoven les seves cares per garantir-se la seva continuïtat.

Aquesta és la tesi principal de l'assaig Las élites que dominan España (Libros del K.O.), signat per Andrés Villena Oliver, professor Economía Aplicada en la Universidad Complutense de Madrid i doctor en Sociologia per la Universitat de Màlaga. El llibre és la culminació d'anys d'investigació de l'autor sobre les xarxes de poder a Espanya, la seva configuració i el seu funcionament. Encara que l'obra l'havia de llançar Ariel, pertanyent al grup Planeta, en l'últim moment l'editorial va optar, sense explicacions, per ficar-lo en un calaix. L'editorial independent Libros del K.O. va recollir el guant i l'assaig ja és a les llibreries.

Villena retrata amb precisió de cirurgià les elits que han dominat, dominen i dominaran España. L'autor parteix de l'any 1939, en el moment històric que va acabar la Guerra Civil i va sorgir la dictadura franquista (encara que en realitat podríem remuntar-nos segles enrere i detectaríem una continuïtat històrica en aquestes elits), per analitzar l'estructura de poder que ha dirigit el país en els últims 90 anys i que, sosté Villena, en l'essencial segueix sent la mateixa, malgrat alguna actualització de la mateixa (com si d'un programari es tractés).

En aquesta panoràmica de les elits espanyoles que dibuixa Villena destaquen tres elements, tres característiques que no han canviat en gairebé un segle: una xarxa de poder que inclou dirigents polítics, càrrecs estatals i tecnòcrates vinculats a Administración Pública —alts funcionaris, advocats de l'Estat, tècnics comercials, etcètera—, de la qual entren i surten a través de les portes giratòries; el capital i els diners, sobretot la banca; i, finalment, el que Villena defineix com "un discurs legitimador" que fa acceptable aquesta dominació davant els ulls de la ciutadania. Aquest discurs, no obstant, no tindria cap ressonància sense la inestimable ajuda dels mitjans de comunicació, la tercera pota d'aquesta aliança.

Villena explica com funciona aquesta triple xarxa: "El capital, les grans corporacions i la banca necessiten uns rectors d'Estat que gestionin l'economia perquè produeixin plusvàlua i els garanteixin beneficis. Per això hi ha els tecnòcrates, els tècnics en definitiva, tant del PSOE com del PP". És el que Villena defineix com a "bipartidisme tecnocràtic".

"En paral·lel, aquestes elits difonen un discurs que infantilitza el poble, que diu que el poble necessita ser salvat. Les elits s'erigeixen com a salvadores d'Espanya i així satisfan el poder del capital", abunda l'autor de Les elits que dominen Espanya.

"La teoria de les elits és que el poble no sap el que vol i que la democràcia no pot ser completa precisament per això, que és millor una forma autoritària de governar en la qual al comandament hi hagi gent que sàpiga. Ens diuen que ens han de salvar des de dalt. D'aquesta forma evitarem caure una altra vegada en l'abisme”, certifica Villena.

"Per molt que diguin, la monarquia no és un poder tan simbòlic"

Tots aquests elements determinen "una previsibilitat a l'hora d'ocupar el poder de l'Estat", addueix Villena. Les elits són resilients: "Aquesta continuïtat de les elits no vol dir que sempre hi hagi els mateixos, però sempre ens trobem la mateixa conformació de grups en el poder. L'exemple més cridaner són els governs de Felipe González, d'aquells anys del canvi, la Movida, Barcelona 92, l'AVE a Sevilla, etc. Però quan vas als llocs tècnics, t'adones que Miguel Boyer [primer ministre Economía i Hisenda de Felipe González el 1982] o Carlos Solchaga [ministre Industria i posteriorment d'Economia] i altres en realitat eren tècnics de segon o tercer nivell del tardofranquisme". "No és que fossin franquistes, però formaven part d'una maquinària requerida per a cada etapa que el que fa és anar millorant amb el pas dels anys, i així seguirà succeint. Aquí tenim a Nadia Calviño, ministra d'Economía amb Pedro Sánchez, i filla del primer president de Televisió Espanyola amb González, José María Calviño", il·lustra Villena.

D'acord amb aquesta teoria, Villena afirma que determinats esdeveniments històrics com la Guerra Civil, la transició, el 23-F o, més recentment, el 15-M operen com "un mecanisme de control" sobre la societat.

L'important, però, a més de conservar el poder, és fer negocis. Com sosté un altre professor universitari, Carlos Arenas, autor del llibre El Estado pesebre. Una historia de las élites españolas, aquestes elits parasiten l'Estat. Aquesta teoria és compartida per Villena. "Les xarxes tecnocràtiques al capdavant de l'Estat tenen el suport del capital. Hi ha, a més, similituds ideològiques al marge de la recompensa". En aquest sentit, la banca ha estat la gran beneficiària d'aquest joc de poder de les elits espanyoles. La banca sempre guanya i mai perd, almenys des de 1939. "Els bancs segueixen sent un poder imprescindible. Sempre han tingut una influència política bestial. Encara hui és així malgrat que ara el poder financer està més repartit i no s'acumula només en la banca”, matisa Villena

Villena descriu al llarg del llibre com des del principi la banca va fer grans negocis a costa de la Guerra Civil i d'un Estat en el qual la gent es moria de fam. Però sempre que les coses li han anat malament, la banca espanyola ha demanat la protecció a aquest mateix Estat al qual no va tenir objeccions a esprémer. "Aquesta protecció l'exigeixen la banca i les grans corporacions per seguir generant grans plusvàlues", postil·la Villena.

"Totes aquestes grans sumes de diners exigeixen ordre per seguir parasitant l'Estat, els recursos i les oportunitats públiques. Però això només s'aconsegueix si els ciutadans accepten l'ordre vigent, aquesta dominació de les elits. Per això, aquest capital ha de generar ocupació i expandir l'economia, però això no és més que la precondició necessària perquè segueixi obtenint grans beneficis", insisteix Villena. I per darrere es repeteixen discursos i missatges com el del "miracle econòmic", una expressió que es deia tant en els anys 60 com en els anys dels Governs d'Aznar.

Els governs d'Aznar. Convé aturar-se en aquesta època. De vegades part d'aquestes grans elits no només persegueixen guanyar diners o mantenir el poder, sinó que volen imposar també una narrativa, afavorir una ideologia, un sistema de pensament. "El PP va fer una operació d'Estat per controlar més recursos de la societat i quan va arribar Zapatero ja no va poder penetrar en aquesta espessa xarxa clientelar que va crear el PP amb les privatitzacions que va impulsar", conclou Villena.

El paper de la monarquia

I la monarquia quin paper té en aquest joc de poder? "Per molt que diguin, la monarquia no és un poder tan simbòlic, sobretot amb Joan Carles I, qui sempre va estar darrere de tot aquest intercanvi entre polítics, corporacions i altres. La monarquia és un poder rellevant, una prefectura d'Estat que fa d'intermediària amb altres països. Joan Carles I, a més, té legitimitat també afegida amb tot aquest mite que s'ha creat al voltant del 23-F, la seva proximitat als socialistes que durant la Transició es van abstenir en el vot de república o monarquia.

Villena sosté que hi ha hagut alguns moments en què les coses van poder ser diferents, en el que es va poder reconfigurar la relació entre les elits i el poble. Villena cita diverses finestres d'oportunitat: la Transició o l'arribada del PSOE al poder, però es queda amb un en el qual tot el sistema va poder canviar: "El sorgiment de Podem i l'arribada dels ajuntaments del canvi el 2015 és un moment que recorda a l'any 1931 i a l'arribada de la Segona República. Aquí hi ha un moment en què es desafia el sistema tradicional tal com havia estat conegut fins llavors, però el PSOE i el PP es van unir per fer front a Podem. Al final el que passa és que l'Estat és una construcció mil·lenària amb capacitat per defensar-se d'aquells que li planten cara".

El llibre d'Andrés Villena és, en el fons, un recull de veritats incòmodes. L'autor recorre més de 90 anys de la història d'Espanya per explicar-nos com pensen, actuen i es renoven els que mouen els fils de poder a Espanya. Cap gran elit queda fora del seu focus: ni els tecnòcrates, gairebé convertits en casta, ni els bancs, la influència dels quals en l'aparell d'Estat continua sent notable, ni els mitjans de comunicació, el relativisme dels quals és cada vegada més gran. Tots s'uneixen, conclou Villena, per preservar el seu poder i defensar-se davant els atacs externs. I serà per les bones o per les dolentes: "Si em molestes, o et contracto o et munto una operació Kitchen", conclou Villena.

Les elits espanyoles sempre han buscat blindar-se i acumulen molt de poder. Malgrat tot, Villena acaba el seu llibre amb un missatge optimista: al final del llibre recorda que bona part dels canvis que han permès tenir una societat més oberta són el resultat de mobilitzacions socials i de manifestacions d'aquest poble al qual no sempre es pot menystenir. "Quan el sistema no sembla donar més de si, són els col·lectius socials i les formes més o menys espontànies d'associació les que poden generar més oportunitats", escriu l'autor al final del seu llibre com a missatge per al futur.