Democràcia a les empreses: el mandat constitucional que la patronal es nega a complir i que funciona a gairebé tot Europa

En un to inusitadament agressiu, la CEOE i Cepyme, les dues principals organitzacions empresarials de l'Estat, van rebutjar aquest passat dimarts assistir aquest dijous a la reunió amb el govern espanyol i els sindicats sobre la democratització de les empreses i la participació dels treballadors en els mecanismes de governança de les mateixes. Aquesta proposta impulsada pel Ministeri de Treball dirigit per Yolanda Díaz, ha posat en peu de guerra els empresaris, malgrat que està recollida de forma expressa a la Constitució espanyola del 1978, en concret a l'article 129.2 de la Carta Magna.

Treball va presentar el passat mes de febrer un informe elaborat per un grup d'experts en el qual es planteja que els treballadors tinguin un terç dels llocs en el consell d'administració de les empreses d'entre 50 a 1.000 empleats i que representin la meitat dels seients a les empreses de més de 1.000 treballadors. Els experts de Treball recomanen, així mateix, democratitzar la propietat de les companyies, facilitant l'accés dels empleats a un mínim del 2% de les seves accions.

A més, els autors de l'informe també plantegen implementar una sèrie de mecanismes complementaris per reforçar "la veu dels treballadors". Entre ells, destaca l'"enfortiment" de les competències dels comitès d'empresa i dels delegats del personal. També la creació del "representant conjunt de personal" per a les companyies més petites, de menys de deu treballadors. O la incorporació del "dret de codecisió" en assumptes com el foment de la IA en els entorns de treball.

Treball vol que aquesta iniciativa es plasmi en una nova llei negociada amb la patronal i els sindicats "en un breu període de temps", segons va explicar Yolanda Díaz durant la presentació de l'informe. La patronal, però, es nega en rodó a participar-hi i ni tan sols acudirà a la reunió d'aquest dijous. A més, el temps juga en contra: tot just queda un any de legislatura i el govern no té, ni de bon tros, lligada una majoria al Congrés per tirar endavant el projecte. La reunió d'aquest dijous és una primera presa de contacte, amb la qual cosa el camí sembla llarg.

Un camí llarg i ple d'obstacles: la patronal espanyola considera que impulsar la democràcia a les empreses i obrir la participació als treballadors "suposa un nou exercici d'intervencionisme i una vulneració del dret a la propietat privada". Això és el que diu en un contundent comunicat publicat aquest dimarts, en què a més, qualifica la proposta d'"atac populista i de profunda càrrega ideològica contra el món de l'empresa".

"És un atac populista i de profunda càrrega ideològica contra el món de l'empresa", afirma la patronal

"Plantejar una suposada falta de democràcia a l'empresa per tornar a posar sobre la taula un model socioeconòmic propi de règims autoritaris del passat suposa, al mateix temps, un nou menyspreu a la negociació col·lectiva", afegeix el comunicat de la patronal.

Antonio Garamendi, president de la CEOE, va anar fins i tot una mica més lluny dimarts i va qualificar d'"absurd" el debat sobre la democratització en les empreses i va afirmar, sense aportar més dades, que "la mesura retirarà la inversió." "Què vol dir que a les empreses no hi ha democràcia? Estem parlant de regalar el 10% de les companyies als treballadors? Estem parlant que el 50% del consell d'administració siguin els sindicats? Això com es menja, per exemple, en el sector de la banca, què han de fer els consellers uns test davant la Unió Europea duríssims? És que, sincerament, són debats absurds que es posen damunt de la taula per crear inestabilitat", es va queixar el president de la patronal.

Preguntes sense resposta

Des de l'altre costat, el Ministeri de Treball mostra la seva sorpresa per la decisió de la patronal: "És insòlit que, sense conèixer la proposta, es neguin a debatre sobre una qüestió habitual a la UE i que és, a més, un mandat constitucional", van declarar fonts de Treball a Público.

Obrir la participació dels treballadors a la governança de les empreses és una idea que està recollida en l'article 129.2 de la Constitució del 1978. "Els poders públics promouran eficaçment les diverses formes de participació a l'empresa i fomentaran, mitjançant una legislació adequada, les societats cooperatives. També establiran els mitjans que facilitin l'accés dels treballadors a la propietat dels mitjans de producció", diu aquest article.

Malgrat que aquest mandat d'impulsar la democràcia a les empreses data de 1978, Espanya segueix sent "una anomalia" a Europa aquest sentit, explica a Público Fernando Luján, sotssecretari de Política Sindical d'Unió General de Treballadors (UGT). El dirigent sindical recorda que 18 dels 27 països que componen la UE han regulat ja la implicació dels treballadors en els òrgans de direcció de les empreses. A Espanya aquesta pràctica s'aplica de manera molt puntual en empreses públiques com Navantia i fins i tot en algunes companyies privades del País Basc, però no és generalitzada.

A les preguntes que es fa Garamendi, Luján contraposa unes altres: "Hem de complir la Constitució íntegrament? No és hora ja que es compleixi l'article 129.2 de la Carta Magna? Quin problema hi ha en què ens reunim els agents socials per veure si complim un mandat constitucional? El nostre compliment de la Constitució se circumscriu només als articles que ens agraden?".

Fernando Luján (UGT): "Quin problema hi ha en què ens reunim els agents socials per veure si complim un mandat constitucional?"

A tall d'exemple, Luján cita el cas de Matías Carnero, president d'UGT a Catalunya i primer espanyol que s'asseu al Consell de Supervisió de Volkswagen. "No entenc per què un sindicalista espanyol no pot incorporar-se al Consell de Vigilància d'una multinacional espanyola, com Repsol, Iberdrola o el Corte Inglés, però aquest mateix sindicalista pot estar a Volkswagen fins a l'extrem que té capacitat de decisió sobre inversions, reorganitzacions industrials o estratègies tecnològiques de l'empresa", postil·la Luján.

"Alemanya, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Finlàndia, França, Hongria, Irlanda, Luxemburgo o els Països Baixos no són països comunistes", sentencia Luján.

El dirigent assegura, en contra del que pregona la patronal, que el model de permetre la participació dels treballadors en els òrgans de decisió de les grans empreses funciona "fins a les últimes conseqüències". "Les empreses alemanyes, austríaques, daneses, franceses, eslovenes o finlandeses estan millor o pitjor que les espanyoles? Quin exemple volem seguir ara que parlem tant de productivitat i competitivitat?", insisteix Luján.

"Se li ha de preguntar a la patronal per què no vol assistir a la reunió i complir amb un mandat constitucional". Potser vol incomplir un article de la Constitució? ", conclou el representant sindical.