El crèdit pateix els efectes de la guerra de l'Iran: la banca endureix les condicions i baixa la demanda

Demanar un crèdit a Europa és més difícil ara que a la fi de l'any passat, tant per a les empreses com per als particulars. Els bancs de la zona de l'euro van augmentar les restriccions per a la concessió de préstecs o línies de crèdit a empreses durant el primer trimestre del 2026 com no ho feien des de l'any 2023. La banca europea —i, per tant, l'espanyola— també va endurir els criteris de concessió d'hipoteques i va elevar les condicions per als crèdits al consum fins a aconseguir les condicions més exigents dels últims tres anys. Aquest enduriment coincideix amb un descens de la demanda de préstecs, que des del gener s'ha reduït de manera perceptible.

Aquestes són les principals conclusions de l'Enquesta sobre Préstecs Bancaris (EPB) publicada aquest dimarts pel Banc Central Europeu (BCE) i difosa pel Banc d'Espanya. Aquesta enquesta, que el BCE realitza quatre vegades a l'any entre 161 bancs europeus per comprendre millor el mercat creditici, assenyala que el conflicte a l'Orient Mitjà, l'encariment de l'energia, la incertesa que s'ha traslladat als mercats internacionals i una menor tolerància al risc són els principals factors que pressionen el mercat del crèdit, segons reconeixen les pròpies entitats financeres.

Julio Rodríguez, membre d'Economistas Frente a la Crisis i expert en bancs, confirma que en l'arrencada de 2026 els bancs s'han tornat "més conservadors" a l'hora de prestar diners, però també apunta que "hi ha un descens de la demanda de crèdit per part dels clients".

"Encara que pot haver-hi una mica d'estacionalitat en el primer trimestre, l'enquesta del BCE és un avís perquè en altres anys no s'observa una caiguda tan pronunciada com ara, tant dels crèdits concedits com de la pròpia demanda de crèdit, sobretot entre les empreses", afegeix Rodríguez en la seva anàlisi.

Les dades de l'enquesta del BCE són clares: els bancs enquestats van informar d'un lleuger descens en el cas dels préstecs o línies de crèdit a empreses, un 2% menys, enfront de les expectatives d'un augment de la demanda assenyalades en l'enquesta anterior, que preveien una pujada del 6%.

Tot i que ja fa temps que els bancs van endurir les condicions del crèdit, les entitats financeres no comptaven amb la guerra a l'Iran. "En comparació amb les expectatives que les entitats bancàries tenien fa tres mesos, els criteris de concessió es van ajustar a l'esperat en el cas dels crèdits a llars per a adquisició d'habitatge, mentre que, en la resta de segments, el comportament ha estat més desfavorable del previst", afirma la nota de premsa del Banc d'Espanya.

L'expert consultat per Público té clar que la guerra desencadenada per Donald Trump a l'Iran explica en bona mesura la nova conjuntura. "En aquest moment estem assistint a una posició molt més conservadora tant dels demandants de crèdit com dels bancs derivada de la situació geopolítica", sosté Rodríguez.

D'acord amb les dades de l'EPB, un 10% dels bancs que el BCE ha enquestat reconeix haver endurit els estàndards (criteris per concedir-los) dels crèdits a les empreses en el primer trimestre, sobretot a aquelles relacionades amb un alt consum energètic i amb el Pròxim Orient.

"El tancament de l'Estret d'Ormuz no només provoca un augment del preu del petroli, sinó que fins i tot pot provocar problemes de subministrament. Els Estats Units no els tenen, però la resta del món sí, i tots els actors implicats opten per actituds més conservadores”, il·lustra Rodríguez.

Pressió sobre el mercat hipotecari espanyol

Aquestes actituds més conservadores es noten en la concessió del crèdit. Menys demanda de les empreses i condicions més dures per part de les entitats de crèdit. Però, com s'ha apuntat abans, aquesta conjuntura no només afecta les empreses. "En el primer trimestre de 2026 els criteris de concessió de préstecs es van endurir en els tres segments", explica el Banc d'Espanya en una nota de premsa. Els tres segments són, a més de les empreses, el mercat hipotecari i els crèdits al consum.

Segons l'enquesta del BCE, un 2% dels bancs de l'eurozona va endurir en el primer trimestre els criteris de concessió d'hipoteques. La percepció del risc va influir en l'enduriment dels criteris de concessió de crèdit per comprar-se una casa. Entre les majors economies de l'euro, els criteris de concessió d'hipoteques es van endurir a Alemanya i Espanya, i es van mantenir sense canvis a Itàlia i França, apunta el BCE.

Un 2% dels bancs de l'eurozona va endurir en el primer trimestre els criteris de concessió d'hipoteques, segons el BCE

Les entitats apunten que el deteriorament de la confiança del consumidor i l'evolució dels tipus d'interès contribueixen negativament a la demanda d'hipoteques. En aquest sentit, el mercat hipotecari espanyol no s'ha lliurat de les conseqüències de la crisi a l'Orient Mitjà. La guerra a l'Iran va interrompre de forma abrupta una tendència a la baixa de l'euríbor i ha tornat el sector a "un escenari de màxima inestabilitat i imprevisibilitat", apunten alguns experts. Amb un euríbor a l'alça, l'escenari desplaça el focus dels compradors cap a un esforç financer major, la qual cosa també detreu la demanda. Alguns experts fins i tot s'atreveixen a assenyalar que la situació ha fet un tomb radical en tot just tres mesos.

Malgrat tot, l'enduriment dels criteris de concessió de crèdit per a préstecs hipotecaris es va ajustar en general a les expectatives dels bancs, apunta l'enquesta del BCE. En aquest sentit, Rodríguez adverteix que des de principis d'aquest any el mercat dels crèdits per a habitatge ja venia alentint-se. "En els dos anys anteriors els crèdits al comprador d'habitatge havien crescut a Espanya com un 20%. El creixement del crèdit està sent més prudent en aquests últims mesos", assenyala el membre d'Economistas Frente a la Crisis.

On l'enduriment de les condicions és més visible és en el crèdit al consum. La pròpia enquesta del BCE reconeix que en aquest sector l'ajust és major del previst. Un 15% dels bancs de l'eurozona va endurir els estàndards de crèdit de consum i altres préstecs a les llars.

La demanda de crèdit al consum i altres préstecs a les llars va disminuir notablement: un 11% després d'un lleuger descens en el trimestre anterior i en contrast amb les expectatives dels bancs que apuntaven a un lleuger augment del 2%.

Les previsions per als propers mesos auguren que la situació empitjorarà. L'enquesta assenyala que per al segon trimestre de 2026, els bancs preveuen que els criteris de concessió de crèdit s'endureixin encara més tant per als préstecs hipotecaris com per al crèdit al consum. Aquest enduriment arrossegarà noves caigudes en la demanda de préstecs hipotecaris, que baixaran un 20%, i del crèdit al consum, que mostrarà un descens del 9%, segons les previsions.

"El pitjor és que per al segon trimestre les previsions de l'enquesta revelen un empitjorament que persistirà, la qual cosa no m'estranya per l'impacte que està tenint la guerra a l'Iran sobre el preu del petroli i dels subministraments. Moltes activitats poden veure's afectades com a conseqüència d'aquesta evolució", conclou Julio Rodríguez.