Les comunitats del PP bloquegen almenys 41 sol·licituds de zona tensionada en municipis amb els preus de l'habitatge disparats

Tres anys després de la seva posada en marxa, ja són 317 els municipis declarats com a zona de mercat residencial tensionat (ZMRT). En total, al voltant de 9,3 milions de persones viuen en una àrea sota aquesta denominació, segons dades del Ministeri d'Habitatge. Encara que la majoria es concentren a Catalunya, la mesura s'ha estès amb força a Navarra i Euskadi. A més, a Astúries, els municipis de Gijón, Avilés, Llanes i Cabrales van incorporar barris a aquesta categoria fa unes setmanes. Però la mesura xoca amb el boicot dels governs autonòmics del PP, que han bloquejat la iniciativa en 41 localitats si tenim en compte tant la denegació expressa com el silenci administratiu.

De moment, Galícia és l'única autonomia governada per la dreta on els ajuntaments han vist prosperar les seves sol·licituds, malgrat que la Xunta ha reiterat la seva oposició a llei estatal. La Corunya es va convertir en zona tensionada el juliol de l'any passat i Santiago de Compostel·la ho ha aconseguit el mes de juliol passat. Vigo, de moment, no ha fet el pas, encara que el BNG està pressionant el seu alcalde, Abel Caballero, perquè ho faci.

La llista de comunitats del PP on es bloquegen més sol·licituds d'ajuntaments, malgrat complir amb els requisits, l'encapçala el País Valencià. Hi ha 16 municipis que ho han intentat sense èxit. El Govern li ho ha negat a Dénia, Mislata, Sedaví, Pobla de Farnals, Alginet, Sagunt, Almàssera, Gandia, Burjassot, Aldaia, Bonrepòs i Mirambell, Petrer i Buñol, mentre que Dénia, Alboraia i Alaquas ho van reclamar però només han obtingut el silenci del govern valencià fins al moment. Una de les últimes ciutats a iniciar aquests tràmits ha sigut Paiporta, epicentre de la DANA, però encara no ha aprovat la petició al ple. Tot apunta que es trobarà amb la mateixa negativa.

"La Generalitat sempre s'hi ha negat. Jo mateix, a Les Corts, he sol·licitat en reiterades ocasions, mitjançant proposicions no de llei, que s'aplique la norma, però PP i Vox sempre voten en contra", assenyala Benjamí Mompó, portaveu d'habitatge del PSPV-PSOE en Les Corts Valencianes.

La situació és molt semblant a Madrid. Són almenys onze els municipis que han tractat d'entrar en el llistat de zones tensionades: Rivas Vaciamadrid, Alcorcón, Ciempozuelos, Coslada, Fuenlabrada, Getafe, Mejorada del Campo, Pinilla del Valle, San Fernando de Henares, San Martín de la Vega i Velilla de San Antonio. D'ells, Rivas -on Izquierda Unida ostenta l'alcaldia- ha optat per denunciar a la Comunitat de Madrid davant el Tribunal Superior de Justícia, que va admetre el seu recurs a tràmit al febrer de 2025.

Les altres 10 localitats, que abasten a uns 800.000 habitants, estan governades pel Partit Socialista. Totes elles es van unir l'any passat per presentar una proposició de llei amb la qual reformar la llei del sòl i aconseguir que s'apliqués la normativa estatal. La majoria de PP i Vox ho va impedir. "Estem intentant obrir més vies. El que ens queda és anar al Defensor del Poble, perquè al final és un dret que s'està furtant als nostres veïns", afirma Candela Testa, alcaldessa d'Alcorcón.

Recentment, la regidora s'ha reunit amb la Federació Regional d'Associacions Veïnals de Madrid (FRAVM) per estudiar que siguin les mateixes organitzacions socials les que denunciïn la situació davant el Defensor del Poble. Un dels seus últims moviments en aquesta línia va ser suggerir l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per obligar Ayuso a complir amb la llei estatal. No obstant això, els números no donen, ja que el PP compta amb majoria absoluta al Senat.

Testa recorda que urbs madrilenyes com Alcorcón no només compleixen amb els requisits que marca la llei d'habitatge per acollir-se a la declaració de mercat tensionat, sinó que els dupliquen. Per poder iniciar aquest procediment s'exigeix complir amb un d'aquests dos criteris: o bé que les famílies dediquin més d'un 30% dels seus ingressos al pagament del lloguer o la hipoteca, juntament amb els subministraments bàsics; o que el preu de lloguer o compra hagi experimentat un increment acumulat d'almenys tres punts per sobre de l'IPC en els cinc anys anteriors.

"Nosaltres el que li diem a la Comunitat és que si no aporta, que s'aparti. Tenim l'exemple de la Xunta, on la dreta sí que està habilitant aquest mecanisme", recorda Testa. "Estem parlant de municipis que som limítrofs a la capital, el turisme està expulsant la gent cap als nostres barris i els preus estan pujant moltíssim. Al final la nostra gent s'està havent d'anar a Toledo o Guadalajara, on també augmenten els costos", denuncia. Tot i la situació, més recentment Los Santos de la Humosa o Cercedilla també han iniciat tràmits per intentar ser ZMRT.

A Aragó tres són les localitats que han aprovat en plens municipals ser declarades zones tensionades i que fins al moment han rebut el silenci de executiu autonòmic: Canfranc, Biescas i Aínsa. Fa unes setmanes el Consell de Govern assenyalava que havia acordat no tramitar cap iniciativa relativa a aquest àmbit.

El bloqueig del PP es repeteix en altres comunitats on es deixa sentir la pressió del turisme. A Cantàbria, el Govern liderat per María José Sáenz de Buruaga (PP) ha denegat les sol·licituds de Castro Urdiales i Comillas. De la mateixa manera, a les Illes Balears ja són nou els municipis que han sol·licitat formalment aquesta declaració i no ho han aconseguit: Manacor, Artà, Puigpunyent, Algaida, Esporles, Santa Maria, Pollença, Ciutadella i Maó (Menorca). L'Ajuntament d'Inca té pendent portar-lo a ple.

A aquestes 41 localitats de comunitats governades pel PP cal unir altres cinc de l'arxipèlag canari, on el president és de Coalició Canària, encara que el Govern és de coalició amb els populars. El veto el pateixen els ajuntaments de Las Palmas de Gran Canaria, Adeje, Granadilla de Abona i Villa de Mazo.

L'exemple de Catalunya

"Catalunya ha tractat de presentar-se com el gran exemple per a tot l'Estat que la llei d'habitatge funciona, per això és on més s'ha expandit la normativa. Tot el contrari és el que està passant a Madrid, que es nega rotundament a aplicar la llei, com a part de la seva batalla contra el govern central, fins i tot encara que els preus estiguin completament disparats", explica l'antropòleg urbà José Mansilla. L'expert assenyala que aquestes localitats tenen poc a fer, ja que les competències en matèria d'habitatge pertanyen a les comunitats autònomes.

Encara que en la majoria dels casos se segueix una via de baix a dalt —els ajuntaments demanen la declaració de zona tensionada, l'autonomia l'aprova i el govern central la publica formalment—, no sempre és així. La norma permet que siguin les comunitats autònomes les que promoguin la iniciativa directament, sense haver d'esperar les administracions locals. Això ha fet que alguns municipis amb governs de dretes acabin sent catalogats com a zona de mercat tensionat.

El cas més conegut és el de Badalona, ciutat governada per Xavier García Albiol. L'alcalde del PP ha mantingut una postura molt crítica amb la llei de vivenda, que qualifica d'"intervencionista". Durant un acte a Madrid el passat 26 de març, va assegurar que en el seu municipi la norma està tenint l'efecte contrari al desitjat i que l'oferta d'immobles s'està reduint. Una visió idèntica comparteixen Manuel Reyes a Castelldefels i Núria Carreras a Monistrol de Montserrat -tots dos del PP-, els consistoris també han estat inclosos en aquestes zones tensionades.

Més enllà d'aquests tres ajuntaments catalans, a Navarra existeixen sis localitats governades per UPN declarades zones tensionades, malgrat el rebuig del partit a aquesta norma: Tudela, Barañáin, Estella-Lizarra, Valle de Egüés/Eguesibar, San Adrián i Cintruénigo. La formació regionalista sosté que la mesura genera "inseguretat jurídica" i espanta els inversors.

El Ministeri d'Habitatge desmenteix aquestes tesis i defensa que la regulació ja mostra els seus primers resultats positius. Segons dades de la Generalitat, durant els dos primers anys d'aplicació, els preus del lloguer han caigut Generalitat 4,7% a Barcelona i un 1,3% en el conjunt de les àrees tensionades, on a més el parc residencial habitual s'ha incrementat en 20.994 contractes. A Navarra, la baixada arriba al 8,6% en els municipis regulats, mentre que la signatura de contractes manté el seu ritme i concentra gairebé nou de cada deu nous arrendaments de la Comunitat Foral.

Després de reunir-se amb el rei a Mallorca, fa deu dies, Pedro Sánchez va tornar a criticar el "biaix ideològic" dels governs autonòmics del PP per negar-se a aplicar la llei d'habitatge. El president va recordar que aquesta norma habilita tant comunitats com ajuntaments a activar eines per intervenir "un mercat desbocat". Precisament, Sánchez va posar com a exemple Catalunya i Euskadi, on assegura que "ja s'observa una contenció en l'increment del lloguer".

Durant el balanç del curs polític, Sánchez també va reivindicar el text estatal d'habitatge davant del "dogmatisme neoliberal" que impedeix la seva aplicació a tot el país. "L'habitatge ha de ser un dret per a tothom, no un negoci per a uns pocs, i per descomptat no pot ser ostatge d'estratègies partidistes que res obeeixen a l'interès de la gent", va sentenciar, fent una crida als governs autonòmics perquè "deixin el sectarisme".