Com gravar amb més impostos als superrics podria salvar milions de vides abans del 2030: "Els diners existeixen; és una decisió política"

"Un dels mantres de la reducció de l'ajuda humanitària és que no hi ha diners. Això no és veritat. Els diners existeixen; és una decisió política de com es vol redistribuir la riquesa". Ho explica en declaracions a Públic Gonzalo Barreix, investigador a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i autor de d'un estudi científic sobre com gravar amb impostos les grans fortunes i redistribuir la riquesa podria evitar fins a 29,5 milions de morts abans del 2030.

La recerca, publicada a The Lancet, parteix d'una realitat que cada vegada és més difícil d'ignorar: molts dels països que tradicionalment han finançat l'ajuda oficial al desenvolupament (AOD) estan reduint les seves aportacions. L'estudi analitza què podria passar si aquesta tendència es manté fins al 2030 i, al mateix temps, planteja una pregunta: què passaria si es busquessin noves fonts de finançament mitjançant mesures fiscals internacionals que permetessin redistribuir una part de la riquesa?

L'anàlisi estudia 59 països de renda baixa i renda mitjana-baixa entre el 2002 i el 2021 i relaciona el nivell de finançament procedent de l'ajuda oficial al desenvolupament amb els indicadors de mortalitat. A partir d'aquestes dades, els investigadors projecten diferents escenaris fins al 2030 i calculen l'impacte que tindria sobre la mortalitat la combinació de les retallades de l'ajuda amb diferents mecanismes per generar ingressos addicionals. 

Els resultats mostren que els nivells més elevats d'ajuda al desenvolupament s'han associat a una reducció significativa de la mortalitat. Segons el model utilitzat en l'estudi, una major disponibilitat de recursos d'AOD es relaciona amb una reducció del 24% de la mortalitat general i del 33% de la mortalitat entre els menors de cinc anys. La relació no es limita, a més, al finançament directe dels sistemes sanitaris. Els diners de la cooperació també sostenen serveis i polítiques que tenen efectes indirectes però determinants sobre la salut, com l'educació, el sanejament o la vigilància epidemiològica. "Es financen moltíssimes coses, moltes de les quals serveixen per monitorar i controlar brots d'epidèmies, i tot això impacta a curt, mitjà i llarg termini en la salut", explica Barreix.

Una retirada de l'ajuda que ja té conseqüències

L'estudi no parteix d'un escenari hipotètic en què l'ajuda internacional es manté estable. Al contrari, pren com a punt de partida les retallades que ja s'estan produint i que els investigadors preveuen que poden continuar durant els pròxims anys. Barreix assenyala que els descensos es van començar a fer especialment visibles fa aproximadament dos anys. "Han començat a haver-hi retallades bastant fortes i imprevistes, sobretot poc planificades, començant principalment pels Estats Units i després amb diversos països de la Unió Europea que s'han plegat una mica a desfinançar l'ajuda humanitària", explica.

Les dades de l'estudi s'inscriuen en un context internacional en què diversos governs donants han anunciat reduccions de la cooperació exterior. L'OCDE ja preveia nous descensos de l'AOD després de la caiguda registrada el 2024. Per a Barreix, les causes són fonamentalment polítiques. Entre els factors que formen part del debat internacional hi ha també l'augment de la despesa militar i el desplaçament de prioritats pressupostàries cap a altres àmbits. 

Quan es retira finançament d'un programa de vacunació, d'un sistema de vigilància epidemiològica, d'un programa contra la malària o d'una xarxa d'atenció sanitària, l'efecte final pot acabar traduint-se en un augment de la mortalitat. Algunes d'aquestes conseqüències, segons Barreix, ja es comencen a veure.

Què passaria si les retallades continuen?

Per calcular les conseqüències d'aquesta retirada de recursos, els investigadors van construir un escenari en què les retallades de l'ajuda continuen fins al 2030. En aquest escenari de referència, la reducció del finançament podria provocar aproximadament 7,6 milions de morts addicionals, entre les quals 1,4 milions de menors de cinc anys.

Aquesta projecció serveix com a punt de comparació per a la segona part de l'estudi: quantificar fins a quin punt diferents polítiques fiscals podrien generar prou recursos per compensar aquestes pèrdues.

La proposta no consisteix, per tant, simplement a augmentar l'ajuda internacional. La recerca parteix de la idea que el debat sobre la cooperació s'ha construït sovint al voltant de la disponibilitat de recursos: si hi ha o no hi ha diners per mantenir els programes. Els autors plantegen capgirar aquesta pregunta i analitzar què passaria si una part de la riquesa ja existent es gravés i es destinés a finançar salut i desenvolupament.

Els investigadors han dissenyat deu escenaris tenint en compte diversos impostos. Des de l’ISGlobal han identificat les grans fortunes, les grans empreses multinacionals, les transaccions financeres, les emissions de carboni, les criptomonedes i els interessos generats pel deute sobirà com a fonts més "plausibles" de fons.

Una de les mesures que proposa l'estudi seria gravar amb un 3% les grans fortunes. Si es comencés a aplicar aquest 2026, de cara a 2030 podria acabar finançant ajuda suficient com per a evitar la mort de 29,5 milions de persones, entre elles 3,4 milions de nens. Aquesta mateixa mesura, si s'apliqués un impost de l'1%, salvaria 15 milions de vides; 2,1 milions de nens.

Barreix insisteix en què són mesures que ja formen part del debat internacional, algunes de les quals han estat plantejades per organismes multilaterals i institucions econòmiques. Tornem a la reflexió que fa a l'inici de la conversa: "Els diners existeixen; és una decisió política de com es vol redistribuir la riquesa".

La redistribució no recauria sobre la classe mitjana

Un altre aspecte que Barreix considera important és que les mesures analitzades no estan pensades principalment per augmentar la pressió fiscal sobre les classes mitjanes dels països desenvolupats, sinó per captar recursos de les grans concentracions de riquesa i de determinades activitats econòmiques globals. "Són diners que no venen de la classe mitjana dels països desenvolupats, sinó de les grans fortunes", apunta.  

La proposta s'emmarca així en el debat internacional sobre l'augment de les desigualtats. Barreix cita els treballs de l'economista Thomas Piketty com un exemple d'una literatura que ha documentat l'increment de les desigualtats patrimonials i de renda. I subratlla que les propostes estudiades no representen necessàriament una ruptura radical amb les polítiques econòmiques actuals. "Són mesures que proposa la mateixa OCDE", assenyala.

Per als investigadors, la reducció de l'ajuda no és una conseqüència inevitable de la falta de diners. És el resultat de decisions polítiques sobre com es distribueixen els recursos disponibles. I, davant d'aquesta retirada, també hi ha alternatives que passen per augmentar els ingressos públics a partir de les grans fortunes, les multinacionals i determinades activitats financeres.