Clara Mattei: "S'ha de desmitificar la idea que el capitalisme és un sistema democràtic i lliure"

L'economista Clara E. Mattei, professora a la Universitat de Tulsa (Oklahoma) i presidenta fundadora del Forum for Real Economic Emancipation (FREE), s'ha erigit en els últims anys com una de les veus més crítiques contra el capitalisme. "Cal desmitificar la idea que és un sistema democràtic i lliure, perquè en realitat no ho és. La gent està expressant això amb molta claredat a través de les seves protestes [a França]", assegura, contundent, en una xerrada amb Público celebrada a Madrid amb motiu de la presentació del seu últim llibre, Escapar del capitalismo (Capitán Swing), un breu però intens assaig en què convida a superar la pròpia naturalesa i les regles d'un sistema econòmic en què "el que té prioritat és l'acumulació de més capital".

Mattei està convençuda que el capitalisme és incompatible amb el que denomina "democràcia econòmica", que ella diferencia de la "democràcia electoral". "Aquesta última és, en certa manera, filla del capitalisme perquè dóna per descomptat que tots els partits han de, per primer lloc, protegir l'acumulació de capital i assegurar-se que els inversors no se sentin disgustats, doncs, en cas contrari, no hi hauria creixement ni ocupació. El que no és compatible amb el capitalisme és la democràcia econòmica. El sistema actual és antidemocràtic perquè molt poques persones —de vegades, ni tan sols es tracta ja de persones, sinó de corporacions— són les que decideixen què té prioritat i què no. En gran mesura, els qui ens governen ja ni tan sols actuen com a persones, però això no significa que siguin malvades. L'acumulació de capital és una cosa inherent al disseny del sistema; de fet, és la lògica del sistema", abunda l'economista italo-americana.

No obstant això, de vegades aquestes persones que ens governen sí que són malvades. A la part final del seu assaig, Mattei aborda la violència econòmica que exerceix Israel sobre Palestina. "Aquest exemple permet il·lustrar, de forma molt accentuada, dinàmiques que l'economia convencional ha ocultat sistemàticament. L'acumulació de riquesa s'ha nodrit de l'extracció i l'explotació de les poblacions més vulnerables".

"Als territoris palestins, la relació econòmica amb Israel constitueix, en realitat, el nucli de la violència. És evident que avui presenciem una violència física atroç, portada a un extrem absolut; però el fonamental és comprendre que aquesta violència física està intrínsecament vinculada a la violència econòmica en Palestina. Això queda patent en el fet que el genocidi ha resultat summament rendible per a la nostra economia, tant en la fase de destrucció —que involucra a diversos sectors— com en la posterior fase de reconstrucció. No existiria el desenvolupament sense el subdesenvolupament; lamentablement, la forma en què el poble palestí ha estat destruït al llarg del temps -des dels inicis, fins i tot des de l'època del mandat britànic el 1917- és un clar exemple d'això", analitza Mattei referent a això

Hem normalitzat la coacció econòmica fonamental que regeix les nostres vides i que ens obliga a treballar per uns altres amb la finalitat d'obtenir els diners necessaris per cobrir les nostres necessitats

Per aquestes i altres circumstàncies, Mattei proposa una alternativa: escapar del capitalisme. Què significa realment això? "La idea és que recuperem la nostra capacitat de decisió sobre tot el que ens envolta. Es tracta de qüestionar tot allò que donem per fet: hem normalitzat la coacció econòmica fonamental que regeix les nostres vides i que ens obliga a treballar per a altres per tal d'obtenir els diners necessaris per cobrir les nostres necessitats", respon l'economista.

"Hem de treballar en favor d'un sistema que trenqui amb l'ordre econòmic actual. Es tracta d'aconseguir una major participació de la ciutadania en l'economia, la qual cosa pot adoptar diverses formes. Però el primer pas és comprendre què és el que hem de superar: la nostra economia capitalista", afegeix Mattei.

El camí està traçat, però una cosa és tenir-lo marcat i una altra de ben diferent és saber com recórrer-lo. Les dificultats són enormes. És en aquest context, per exemple, que cal situar les protestes socials de les darreres setmanes a França i en altres països europeus. "La reacció és brutal: els governs capitalistes, siguin d'esquerres o de dretes, prioritzen la repressió de les lluites que busquen derrotar la lògica del benefici econòmic en favor de la satisfacció de les necessitats bàsiques. Crec que el que veiem aquí és, una vegada més, la gran fractura que genera el capitalisme entre les persones que estan estructuralment explotades i depenen del mercat, i les elits que encarnen la lògica de la nostra economia capitalista i ens governen", lamenta Mattei.

És la injustícia social la que ha portat a la gent a sortir als carrers. I aquesta injustícia es manifesta en la desigualtat econòmica. Mattei explica que "tot el procés de producció es basa en la desigualtat". Per ella, "si la majoria de la població tingués les necessitats bàsiques cobertes, la desigualtat no seria un problema tan greu". "El problema és que aquesta injustícia social és la que provoca que la meitat de la població mundial visqui en la pobresa", matisa.

L'austeritat forma part de l'ADN del capitalisme. En realitat, el capitalisme no pot existir sense l'austeritat, perquè aquesta funciona com una eina activa per preservar l'equilibri de classes, la dependència del mercat i la protecció dels grans inversors

Hi ha un altre obstacle en el camí: l'austeritat econòmica. Mattei ha desenvolupat una interessant teoria sobre aquest tema: sosté que l'austeritat no és necessària, sinó que és un instrument imposat pels economistes —emparats en una suposada (i falsa) superioritat intel·lectual— per disciplinar als treballadors. "L'austeritat forma part de l'ADN del capitalisme. En realitat, el capitalisme no pot existir sense l'austeritat, perquè aquesta funciona com una eina activa per preservar l'equilibri de classes, la dependència del mercat i la protecció dels grans inversors. L'austeritat resulta molt eficaç per a mantenir a la majoria en una posició de feblesa i a la minoria en una de fortalesa. Aquesta és la base del sistema", il·lustra Mattei.

En aquest sentit, Donald Trump, Javier Milei, Giorgia Meloni i fins i tot Santiago Abascal a Espanya, poden ser fills polítics de l'austeritat. "Sabem que la raó per la qual figures com Javier Milei, Trump i altres van arribar al govern, es deu a l'èxit de l'austeritat aplicada per governs anteriors. És un procés a llarg termini que podríem descriure com la formació d'un 'sentit comú' mitjançant el qual les persones interioritzen la lògica dels seus opressors", assenyala Mattei.

L'economista aprofundeix en la seva anàlisi per explicar com personatges com Trump o Milei han arribat al poder: “Els governs anteriors —suposadament liberals o de centreesquerra— van normalitzar tant l'austeritat que van provocar una falta de poder organitzat entre els treballadors, una absència de consciència de classe i un sentiment de Odiem els migrants, som pobres i hem de salvar-nos a nosaltres mateixos. Per tant, aquests governs de dreta, en certa manera, s'han beneficiat de l'austeritat prèvia".    

"Si volem satisfer les necessitats socials, hem d'oposar-nos a la lògica del capitalisme"

Mattei considera necessari rebel·lar-se contra aquest sentit comú que es vol imposar a la ciutadania. "Des de l'esquerra, tenim la gran responsabilitat de no caure en gran part del discurs que afavoreix a la dreta. El que intento fer en aquest llibre és proposar noves categories que vagin més enllà de la idea convencional que, per exemple, n'hi ha prou amb augmentar la productivitat, o que els estímuls socials són positius per al creixement. Hem d'abandonar la idea que és possible fer compatibles les necessitats socials amb el creixement econòmic i les categories del capitalisme. És fonamental tenir clar que, si volem satisfer les necessitats socials, hem d'oposar-nos a la lògica del capitalisme", insisteix Mattei.

Per canviar aquesta lògica, Mattei aporta la seva pròpia recepta: "És necessari construir una narrativa molt més contundent". "Hi ha una contradicció essencial entre la lògica de la necessitat i la lògica del benefici; això és el que la gent necessita escoltar. Si aconseguim expressar això amb claredat, podrem transformar, a poc a poc, el sentit comú imperant", afegeix.

Per descomptat, això ha d'anar acompanyat de "pràctiques de solidaritat i de noves formes d'organització", diu Mattei. Serà sota una forma de revolució. "La qüestió és que una revolució és un procés, i aquest comença desafiant el nucli mateix del sistema", assenyala Mattei. "Cal exercir una pressió radical. Els drets no es regalen; així ha estat la història del capitalisme. Si existeixen certs drets sota el capitalisme, és perquè s'ha lluitat per ells. Per tant, aquesta lluita requereix una visió a llarg termini que exigeix molta valentia", sentencia.

Per a alguns aquest discurs pot semblar massa optimista i fins i tot il·lús. Mattei sí que es declara optimista, però no il·lusa: "Només hem de posar-nos a la feina! M'he tornat més optimista en veure a tanta gent disposada a participar i l'ampli marge que existeix per crear noves institucions", exclama abans d'explicar que el Forum for Real Economic Emancipation (FREE), aquesta espècie de think tank que ha fundat, rep cada vegada més suports.