Beneficis rècord però plantilles al límit: l'altra cara dels anys daurats que viu la banca

La gran banca espanyola viu anys daurats, amb beneficis rècord, però maltractaria els seus treballadors i treballadores, uns 172.000 a tot el país. Un estudi elaborat pel Gabinet d'Estudis del sindicat Comisions Obreres (CCOO) presentat aquest dijous denuncia que mentre els bancs acumulen guanys extraordinaris de 93 milions d'euros al dia-en 2025 van guanyar 36.000 milions i en el primer semestre de 2026, 20.695 milions-, les plantilles han de fer front a "un clima laboral insuportable" marcat per les retallades d'ocupació, salaris a la baixa, enormes càrregues de treball, jornades esgotadores que s'allarguen més enllà del raonable, pressions laborals i, en definitiva, un ambient que els responsables de CCOO no dubten a qualificar de "tòxic".

CCOO -sindicat majoritari en el sector- porta temps denunciant aquesta situació, però ara alerta que s'està arribant a un punt límit. "L'excel·lent eficiència financera de la banca espanyola s'ha aconseguit a través d'un agressiu procés de desmantellament físic i humà que ha tensionat greument als treballadors", es pot llegir en l'informe titulat El sector financer. El moment és ara.

Les dades avalen aquesta afirmació. Ramón González Monroy, secretari general de CCOO Serveis, va il·lustrar amb xifres durant la presentació de l'informe com la banca apuntala la seva eficiència sobre males condicions laborals. Acompanyat pels responsables de CCOO en cadascun dels grans bancs, González Monroy també va explicar com s'ha transformat el sector en menys de 20 anys: "Els bancs han expulsat a 108.000 persones des de la crisi de 2008 i s'han tancat dos de cada tres oficines que hi havia obertes aquest any. El 2008, Espanya era el país europeu amb la major densitat d'oficines bancàries per cada 10.000 habitants. Avui està a la cua".

No obstant, el nombre de clients no ha disminuït. Tampoc ho ha fet el volum de negoci. La càrrega de treball, per tant, ha augmentat de manera evident: segons els càlculs de CCOO, "l'índex de càrrega d'atenció s'ha disparat a 300 habitants per empleat, el doble que el 2008". El mateix passa amb el volum d'actius i crèdits gestionats per empleat, que ha crescut de forma ininterrompuda.

Però no és només la càrrega de treball. També cal mesurar l'impacte en l'ocupació de la Inteligencia Artificial (IA). CCOO xifra aquest impacte entre el 15% i el 20% per als proper anys en un sector que ja es troba "molt tensionat". També compten les hores extra no pagades. El 2025, el 7,8% dels empleats i empleades de la gran banca espanyola va fer hores de més. El 76% d'elles no es van pagar.

A tot això cal sumar salaris baixos i molt vinculats a la retribució variable, el parany amb la qual els bancs pressionen als seus empleats per aconseguir objectius, "una pràctica poc saludable" que, segons González Monroy, només aconsegueix crear un ambient tòxic de treball.

González Monroy també va explicar que la retribució variable pot arribar a representar "el 60% o el 70% del salari" d'un gestor comercial. De fet, entre els caps, la part variable del sou sol ser més gran que la part fixa. D'entrada, la retribució variable condicionada a objectius pot semblar molt llaminera, però en realitat és la porta d'entrada a "pressions brutals" als gestors comercials, que són els encarregats d'aconseguir els objectius, segons va explicar Paola Torrico, secretària general de la secció sindical de CCOO a BBVA.

Torrico va explicar que els gestors comercials dels grans bancs estan sotmesos a un continu control del seu rendiment, "hora a hora i gairebé minut a minut", fins al punt de forçar-los a vendre productes financers "que en realitat no necessiten els clients" per assolir els objectius fixats. "La banca espanyola mai ha guanyat tants diners i les seves plantilles mai han estat pitjor", va concloure la representant de CCOO al BBVA. "Els sistemes de retribució variable són perversos i generen una roda de pressió de dalt i baix", va acusar al seu torn Íñigo Vicente, responsable estatal de CCOO a CaixaBank.

Vicente va aportar una altra dada que reflecteix molt bé l'empitjorament de les condicions laborals a la banca. Entre 2019, els costos salarials del sector suposaven el 35% del marge brut que la banca obté per la seva activitat; en 2025, aquest percentatge havia baixat al 24%."Els bancs no només han de retribuir als seus accionistes, sinó també a les seves plantilles", va intervenir González Monroy.

"El sector de la banca ha deixat de tenir l'atractiu salarial que tenia en el passat", va incidir González Monroy. Davant la falta de noves incorporacions, les plantilles dels bancs espanyols envelleixen i s'esgoten en un clima laboral "tòxic", va apuntar al seu torn Javier de Dios, responsable de Polítiques Sectorials del Sector Financer de CCOO: "Han aconseguit deteriorar el clima laboral fins a portar-lo a un nivell de toxicitat inacceptable".

Totes aquestes condicions adverses generen un malestar cada vegada major en les plantilles dels bancs. Tenir un treball cada vegada pitjor retribuït està ocasionant una deterioració cada vegada major de la salut de les plantilles, segons l'informe de CCOO."El 80% dels treballadors afirma que aquestes condicions afecten a la seva salut mental", va sentenciar Javier de Dios.

L'escenari laboral a la banca és tan advers per als seus treballadors que CCOO creu que ha arribat l'hora d'actuar, sobretot ara que toca negociar els tres convenis col·lectius del sector. "Hem de ser agressius en les nostres reivindicacions", va assegurar González Monroy.

Entre aquestes agressives reivindicacions figuren una important millora dels sous -un augment salarial del 7% per 2027 i del 4% anual entre 2028 i 2030- i, especialment, el que el sindicat denomina "Temps per viure". Aquesta proposta es concreta a reduir la jornada laboral a un màxim de 1.600 hores a l'any i potenciar la conciliació per esmorteir el desgast del dia a dia. Per a això, CCOO proposa una mesura una mica pionera: "Exigim la consolidació de caps de setmana de tres dies mitjançant que permetin gaudir de caps de setmana de tres dies, com a instrument de descans efectiu i de repartiment del temps de vida.

El sindicat també reclama més teletreball amb dret a desconnexió digital garantida i que s'assoleixi un pacte de reposició i relleu generació en el sector. A més, s'aposta per un control a la pressió comercial i una regulació laboral de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA).

Els representants sindicals creuen que ara és el moment de "transformar el sector de la banca". Estan convençuts que ha arribat l'hora de mobilitzar-se. Segons una enquesta que ha realitzat el propi sindicats, més del 90% dels treballadors del sector estan disposats a fer-ho. Per això, Comisiones Obreras anticipa "una tardor calenta" de mobilitzacions en el sector de la banca sense descartar una vaga general a la primavera de 2027.