L'agenda laboral del PP i Vox encén les alarmes sindicals per les baixes, la desocupació i els acomiadaments
Els sindicats temen, amb motius fonamentats, que, si sumen majoria el 29-N, la dreta i l’extrema dreta formaran un Govern totalment alineat amb la patronal i disposat a retallar drets laborals
Aquesta sèrie analitza les propostes polítiques del PP i Vox de cara al 29-N. Un recorregut per les lleis que podrien canviar si arriben al poder i les conseqüències que aquests canvis tindrien per a la ciutadania
Madrid--Actualitzat a
Els sindicats estan convençuts que el desembarcament del PP i Vox al Govern espanyol, si aquests dos partits sumen una majoria absoluta després de les eleccions generals del proper 29 de novembre, portarà aparellat una retallada dels drets laborals per a milions de treballadors a Espanya. Pepe Álvarez, secretari general de la Unió General de Treballadors (UGT) i Unai Sordo, el seu homòleg en Comissions Obreres (CCOO), ho van deixar molt clar el passat 22 d'octubre en un esmorzar informatiu. "La gent necessita saber [abans de votar] si el model construït en els últims anys i que tan bons fruits ha donat es mantindrà. Si se segueix l'estela de Vox no estan garantits ni els drets laborals d'abans de les reformes fetes en els últims anys", va dir Álvarez amb fermesa aquell dia. És més, Álvarez i Sordo van donar fins i tot per fet que un Executiu ultraconservador aprovaria "l'acomiadament lliure i gratuït".
Els temors dels sindicats semblen ben fundats. Com explica a Público Carlos Bravo, Secretari de Polítiques Públiques i Protecció Social de CCOO " a lallum del que han explicitat [PP i Vox], clarament podrien modificar-se les prestacions per incapacitat temporal o malaltia, les pensions i la protecció per desocupació".
Sara García, secretària d'Acció Sindical i Salut Laboral de la Unió Sindical Obrera (USO), comparteix aquesta inquietud que es redueixi la protecció social als treballadors: "Nosaltres veiem amb molta preocupació aquest possible canvi de Govern. Ja sabem una mica del que pretenen per les declaracions que fan. Tot pinta molt malament".
García creu que els sindicats hauran d'afrontar temps difícils si el PP i Vox arriben al poder. "Ens preocupa molt la falta de respecte, la persecució i el descrèdit contra el moviment sindical. És gravíssim. Veurem quin ambient ens trobem si es produeix aquest canvi de Govern, amb un partit com Vox que directament vol il·legalitzar els sindicats. Totes les organitzacions sindicals haurem de buscar la unitat d'acció i potser tornar a restablir una cosa semblant a aquella Cimera Social que es va crear l'any 2012".
Les preocupacions de Sara García troben un precedent en una de les propostes de Vox de cara a la pròxima cita electoral: suprimir les subvencions públiques als sindicats. Afortunadament, aquestes representen una part menor del seu pressupost. Malgrat això, els dos partits de la dreta han acordat reduir-les fins a un 50% a les comunitats autònomes on governen conjuntament: Aragó, Extremadura, Andalusia i Castella i Lleó. El 2022 ja hi va haver un precedent en aquesta comunitat autònoma, quan l'anterior Executiu autonòmic de Mañueco va anunciar una retirada de 20 milions d'euros als agents socials. La Justícia va tombar posteriorment aquesta decisió.
La incertesa és màxima. Com bé assenyalen aquests dos dirigents sindicals, només cal repassar les paraules d'Alberto Núñez Feijó en les últimes setmanes per justificar aquestes sospites i temors.
El també candidat del PP ha carregat en diverses ocasions contra les baixes laborals --que ell denomina absentisme--, ha anunciat que un Govern presidit per ell endurirà les condicions per rebre la prestació per desocupació i la hi retirarà de forma definitiva a qui rebutgi "ocupacions adequades, de forma reiterada i sense causa justificada" --encara que això ja succeeix al tercer rebuig-- i ha anunciat la seva intenció de pactar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) amb la patronal, oblidant esmentar que en els últims set anys ha estat precisament aquesta la que s'ha oposat a pujar-ho.
Vox s'ha expressat fins i tot en una línia més dura, però també més imprecisa. En el seu programa electoral, la formació ultradretana proposa "derogar la legislació laboral de Sánchez que ha agreujat la precarietat, desincentivat la contractació i empitjorat una situació ja de per si insostenible".
Carlos Bravo discrepa frontalment d’aquest diagnòstic: «La protecció social dels treballadors —en matèria de prestacions per desocupació, pensions, malaltia, incapacitat, etcètera— està en una situació millor que abans de la crisi del 2008 i de les polítiques d’austeritat. Els acords assolits amb el Govern durant els darrers vuit anys, a través dels ministeris de Treball, Seguretat Social i Drets Socials, en matèria de pensions, desocupació o dependència, estan donant aquests resultats», matisa el representant de CCOO.
Sara García apunta que els programes del PP i Vox en matèria laboral són "inconsistents". "No entren a fons en res", postil·la. En tot cas, aquests són alguns dels drets laborals contra els quals la dreta podria actuar.
Campanya contra les baixes laborals
Ja fa un temps que la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) va declarar la guerra a les baixes laborals. La patronal deixa anar permanentment una ombra de sospita de frau i es queixa que "l'absentisme és un impost afegit" per a les empreses. En aquest assumpte, el PP i Vox s'han alineat clarament amb els empresaris. Vox no es refereix expressament a l'"absentisme" al seu programa electoral, però el PP sí que ho fa i parla en aquests termes: "Retallarem l'absentisme injustificat". "Establirem un sistema que premiï les empreses que millor gestionin la incapacitat temporal. Perseguirem el frau dels qui s'aprofiten del sistema per no treballar i cobrar prestacions indegudes a costa de l'esforç dels altres", es pot llegir al programa electoral del PP.
Aquesta política contra les baixes laborals ja té algun efecte pràctic. El passat 22 de setembre, la Junta de Castella i Lleó va anunciar que la Conselleria d'Indústria, Universitats, Treball i Comerç estava ultimant l'estructura i el disseny metodològic de l'estudi sobre l'absentisme laboral "per analitzar amb serietat tot el relacionat amb l'absentisme laboral".
Sara García (USO): "Una de les coses que més ens preocupa és aquesta onada que intenta criminalitzar el treballador malalt"
Els sindicats asseguren que darrere d'aquestes acusacions s'amaga una estratègia per retallar drets laborals. "Una de les coses que més ens preocupa és aquesta onada que intenta criminalitzar al treballador malalt en incapacitat temporal i als metges que donen les baixes parlant d'un frau generalitzat en l'absentisme. Volen vincular-ho tot a l'estalvi econòmic per no parlar de la salut dels treballadors ni de la prevenció", es queixa Sara García.
"És una forma de generar un ambient propici per a la nova reforma de la Llei de Mútues, a les quals ja el 2014 li van donar moltíssimes competències en temes de contingència comuna. Encara que no explica com, el programa del PP sí que diu que reforçaran el paper de les mútues perquè puguin donar l'alta mèdica ", postil·la la dirigent d'USO.
L'acomiadament, gratuït
L'acomiadament a Espanya ja és lliure, però encara no és gratuït, tot i que sí barat des de la reforma laboral de 2012 aprovada llavors per un Govern del PP, el presidit per Mariano Rajoy. Pel que fa a aquest assumpte, Sara García lamenta que el Govern de Pedro Sánchez no ha tocat gens la legislació tot i que al llarg dels últims 30 anys les persones treballadores han vist minvada la seva protecció contra l'acomiadament. De fet, ni el PP ni Vox esmenten la paraula “acomiadament” en els seus programes electorals, però això no atenua el temor dels sindicats, als quals no els sorprendria un nou abaratiment de la indemnització per acomiadament.
"Quan revises els programes electorals, les referències en matèria d'ocupació són molt vagues. Per part del Partit Popular només es parla de bonificacions i d'estabilitat laboral”, il·lustra Sara García. Vox, per la seva banda, és encara més imprecís: en matèria d'ocupació proposa "treball estable i salaris dignes per als espanyols".
La protecció per desocupació, en dubte
Un altre temor fundat dels sindicats és que un hipotètic Govern del PP i Vox retalli la prestació per desocupació. Tampoc en aquest cas els programes electorals dels dos partits són gaire precisos. No obstant això, el dia que presentava les propostes del PP, Feijóo va anunciar les seves intencions: va proposar unir l'Ingrés Mínim Vital i els subsidis per desocupació en una "renda d'activació" que es perdrà si es rebutja una ocupació de forma injustificada. "Rebutjar llocs de treball adequats, de forma reiterada i sense causa justificada, suposarà la pèrdua graduada de les ajudes. Treballar ha de compensar més que no fer-ho", va advertir el líder del PP, en el que sembla un clar avís a navegants.
Mentides sobre les pensions
Les pensions són un altre assumpte que afecta els drets de les persones treballadores. Tot i que José María Figaredo, portaveu econòmic de Vox, va arrencar la precampanya dient que el sistema de pensions estava "trencat" i va advocar per "un model mixt" per finançar-les, en el qual tothom va interpretar com una proposta de privatització, en el seu programa electoral Vox no diu res d'això: simplement es limita a assenyalar que cal "garantir la sostenibilitat del sistema de pensions" a través d'una "economia més productiva".
També el PP va ensopegar amb la pedra de les pensions a l'inici de la precampanya. Ester Muñoz, portaveu dels populars, va afirmar que les pensions "petarien". L'incendi va ser de tal calibre que el mateix Feijóo va haver de sortir a apagar les flames i intentar convèncer que el sistema públic de pensions està garantit. El PP també garanteix que els pensionistes mantindran el seu poder adquisitiu. No obstant, en el seu programa també s'afirma que "les grans decisions sobre habitatge, ocupació, pensions, educació i fiscalitat tindran en compte el seu impacte en les generacions següents".
"L'experiència mostra que les reformes pactades perviuen, gaudeixen de doble legitimitat, política i social i han de ser la base des de la qual continuar reforçant el sistema de Seguretat Social. El PP ho sap i qualsevol proposta s'ha de desenvolupar en el marc del Pacte de Toledo i de la Concertació Social. És la garantia necessària de continuïtat, equilibri i respecte del pacte intra i intergeneracional que fonamenta la nostra seguretat social”, explica Carlos Bravo quan se li pregunta per les pensions i els plans de la dreta.
Les reformes pendents que ja no s'aprovaran
Sara García alerta que amb les eleccions del proper 29 de novembre han decaigut diversos projectes que estaven tramitant-se al Congrés i que, previsiblement, un Govern format pel PP i Vox no recuperarà. Les propostes de reforma de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, la reducció de la jornada laboral i el control horari "van a decaure" amb el nou horitzó electoral, subratlla la dirigent d'USO. García lamenta especialment que la modernització de la prevenció dels riscos laborals s'hagi quedat en el tinter: "Necessitem ja una normativa actualitzada i adequada a les necessitats que tenim en aquest moment. L'actual llei és de l'any 1995. No obstant això, el PP i Vox no esmenten aquest assumpte en les seves propostes".
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.