Les administracions públiques han abocat més de 200 milions al Circuit de Catalunya des del 2013

El Govern va confirmar aquest dilluns que el Circuit de Catalunya acollirà el Gran Premi de Fórmula 1 fins l'any 2032. Però a diferència del que ha succeït des de la inauguració de la instal·lació, el 1991, passarà a fer-ho en anys alterns, és a dir, rebrà la prova el 2028, el 2030 i el 2032, a banda d'aquest 2026.

En un comunicat, el Departament d'Empresa i Treball utilitza un to triomfalista per manifestar que l'executiu "considera la celebració del Gran Premi de Fórmula 1 un esdeveniment de gran importància per al posicionament internacional de Catalunya i per posar en valor la seva capacitat d'organitzar competicions de primer nivell amb projecció global".

En el text, també hi afegeix dades i subratlla que el 2024, el certamen "va tenir un impacte econòmic superior als 300 milions i va generar 2.500 llocs de feina equivalents a temps complet". Aquestes, però, no són les úniques dades disponibles i els comptes de la instal·lació fa anys que estan en vermell, en part pels enormes costos que comporta celebrar-hi la Fórmula 1.

De fet, si l'activitat al circuit ubicat a Montmeló es manté és bàsicament gràcies a les carretades de diners públics que les administracions, fonamentalment la Generalitat, hi aboquen any rere any i que superen els 200 milions des del 2013. La instal·lació pertany a l'empresa pública Circuits de Catalunya SL, controlada de manera majoritària per la Generalitat -que hi té una participació del 80,8%-, però on també hi participen l'Ajuntament de la localitat vallesana (6,4%) i una empresa privada com el RACC (12,8%).

Celebrar un gran premi de Fórmula al Circuit de Catalunya comporta el pagament d'un cànon d'entre 28 i 30 milions

Anem a pams. En un context de creixent competència global per acollir un gran premi de Fórmula 1 -com mostra l'entrada de Madrid a la competició-, la societat que organitza el certamen -Formula One World Championship Limited (FOWC)- ha aprofitat per encarir el cànon que cobra a cada circuit, fins al punt que ja s'arriba a xifres de 40 o 50 milions en els casos més elevats. Pel que fa al Circuit de Barcelona-Catalunya, diverses informacions periodístiques situen l'import a pagar en una forquilla d'entre 28 i 30 milions per gran premi, per damunt dels 25 que abonava fins ara. Un cost que difícilment es cobrirà amb la recaptació d'entrades. De fet, segons els comptes anuals del 2022 de Circuits de Catalunya SL, aquell any la venda de tiquets per a la Fórmula 1 va aportar 14,28 milions a les arques de la societat.

Paral·lelament, més enllà de la Fórmula 1, també es paga un cànon quantiós per rebre el mundial de Moto GP, que se situa entre els 12 i 14 milions anuals. En aquest cas, el Circuit de Catalunya té contracte per celebrar un gran premi per temporada de la competició fins el 2031.

Tot i que la instal·lació té un ús intensiu -supera els 300 dies a l'any d'activitat, al voltant de dos terços dels quals a través de lloguers de l'equipament i més d'un centenar per a curses-, és un pol d'atracció massiu d'espectadors especialment els caps de setmana que acull els grans premis de Fórmula 1 i Moto GP. Moment en què rep desenes de milers de persones, una part significativa dels quals són turistes internacionals l'arribada dels quals beneficia sobretot els hotels i restaurants de la zona i de l'àrea de Barcelona.

De fet, quan fa un parell d'anys va transcendir la voluntat de Madrid d'acollir un gran premi de Fórmula 1 i que això podria posar en perill la continuïtat del de Catalunya, l'aleshores president del Gremi d'Hostaleria del Vallès Oriental, David Vázquez, va manifestar que si la competició se n'anava "seria una hecatombe", perquè el Circuit és una instal·lació amb una "repercussió econòmica brutal" a tota la comarca del Vallès Oriental. L'empresari assegurava, directament, que hi hauria hotels que "haurien de tancar" si Montmeló es quedava sense Fórmula 1. Amb tot, a diferència del que succeeix a d'altres països, el sector turístic no contribueix a finançar la instal·lació.

Cada cop més fons públics

Els beneficis privats que genera la instal·lació a determinats sectors econòmics són possibles gràcies a què són les administracions públiques -sobretot la Generalitat- les que assumeixen una part significativa del cost del Circuit i de les competicions que s'hi fan. Segons els comptes anuals de Circuits de Catalunya analitzats per Públic, entre 2013 i 2024 la societat ha acumulat unes pèrdues de 66,8 milions i els números vermells s'han repetit any rere any.

Les pèrdues van ser especialment destacades entre 2013 i 2018, quan va arribar a registrar-se un dèficit anual de 10,9 milions el 2016 i de 10,2 el 2018 i han anat a la baixa des d'aleshores. Amb tot, el 2024 -el darrer any amb dades-, les pèrdues van ser de 2,9 milions, superiors als 2,4 del 2023 i als 2,5 del 2022.

En l'informe dels comptes del 2023, el propi auditor exposa que la "situació de desequilibri econòmic i financer, continuada en el temps, és un factor que genera dubtes sobre la continuïtat de les operacions de la Societat [Circuits de Catalunya SL]. Els membres del Consell d'Administració de la Societat són conscients d'aquest desequilibri financer existent i mantingut en els darrers exercicis, i es comprometen a continuar estudiant i proposant a la Junta General de Socis les mesures necessàries per a corregir-lo, entre les quals s'inclouen la capitalització del deute amb la Generalitat per excessos de transferències rebudes en els darrers exercicis, així com, i si s'escau, noves ampliacions de capital en els propers exercicis".

Ras i curt, Circuits de Catalunya SL manté un fons de maniobra negatiu, que si no és alarmant és gràcies a les aportacions públiques -si cal extraordinàries- que li permeten continuar operant. Unes aportacions que han anat a més els darrers anys. Des del 2013 i fins el 2024, en total s'eleven a 200,9 milions, la major part de les quals correspon a la Generalitat -156,2 milions-, però també n'hi ha de l'Ajuntament de Barcelona -25,65-, la Diputació de Barcelona -13- i el Govern espanyol a través del Consell Superior d'Esports (CSD, per les sigles en castellà), amb 6 milions.

Les aportacions de diners públics han crescut i el 2024 van apropar-se als 40 milions

Fins el 2018, les aportacions públiques al Circuit van moure's entre els 9 i 13 milions anuals, amb la Generalitat al capdavant, amb partides d'entre 5 i 7 milions per curs. En aquella època, l'Ajuntament de Barcelona va arribar a destinar 4 milions per any al Circuit durant l'alcaldia de Xavier Trias (2011-2015), xifra que es retallaria fins a sota del milió en el mandat d'Ada Colau i que Jaume Collboni ha tornat a elevar fins als 2,5 milions actuals.

A partir del 2019 hi ha un salt, i amb l'excepció del pandèmic 2020, els recursos públics abocats al Circuit es mouen entre els 18,2 milions d'aquell 2019 i els 38,6 del 2024. El creixement s'explica per l'entrada del CSD, que dedica 2 milions per any a la instal·lació catalana des del 2022, mentre que la Diputació de Barcelona també hi ha incrementat el fons fins als 1,4 milions per curs. La Generalitat ha arribat a abocar-hi més de 30 milions tant el 2021 com el 2024. El setembre de fa dos anys, el Govern va aprovar fer-hi una aportació extraordinària de 20,5 milions destinada bàsicament a la realització d'obres i millores al circuit amb l'objectiu de garantir-hi la continuïtat de la Fórmula 1.  

I en aquest 2026, la Generalitat de moment ha pressupostat 14,2 milions per a Circuits de Catalunya, una xifra que prové de la pròrroga dels comptes del 2023 i que, òbviament, pot elevar-se si s'aproven uns pressupostos nous o via aportacions extraordinàries. A més a més, els últims anys també s'han tirat endavant diverses ampliacions de capital de la societat, que han anat bàsicament a càrrec de la Generalitat. Així, per exemple, el 2015 se'n va registrar una de 2,5 milions, mentre que el 2016 una altra de situar-se en 7,5. El 2018 n'arribaria una tercera per valor de 4,5 milions, i el 2019 s'hi abocarien 8 milions més per aquesta via.

Resta per veure si la situació financera del circuit va millorar durant l'any 2025, el primer en què l'explotació i gestió de l'activitat a la instal·lació va recaure a la societat Fira Circuit, propietat de la Fira de Barcelona. La companyia té un acord per gestionar l'equipament durant 20 anys i pretén incrementar-ne els ingressos. A canvi, paga un cànon a la Generalitat, de 9 milions el 2025 i de 10 aquest 2026.