Ecologistes reclamen una consulta vinculant sobre la central reversible de la Baells a la Nou de Berguedà

La plataforma ClaràViu i el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà han reclamat una consulta popular vinculant a la Nou de Berguedà sobre la construcció de la central hidroelèctrica reversible, a punt de sortir a exposició pública. La iniciativa preveu una inversió de 400 milions i 30 llocs de treball quan estigui en funcionament, segons les dades presentades per part de les empreses promotores al Consell Comarcal. El projecte s'ha donat a conèixer aquesta setmana als mitjans i als municipis afectats, puix també implica Cercs i Vilada.

La iniciativa ha despertat oposició entre els ecologistes pel seu impacte ambiental, especialment al pla de Clarà de la Nou, on es vol ubicar un nou embassament a sobre de la Baells. La central utilitzarà energia per bombar aigua a aquest nou pantà, on s'emmagatzemarà i, de nit, l'aigua s'usarà per generar energia, segons han detallat els promotors. Els ecologistes consideren que la presentació d'aquest dimarts a la Nou fou "una mostra enorme del menyspreu de l’empresa promotora cap a les veïnes i veïns".

"Denunciem que es tracta d’un projecte altament especulatiu, tant pel que fa a l’emmagatzematge i producció d’energia en moments de molta demanda (i preus alts), com pel que fa a la construcció d’aquesta obra, i a l’abocament de fons públics que seran necessaris per assegurar-ne la viabilitat", afegeixen en una nota de premsa. Consideren que les institucions polítiques -citen l’Ajuntament de La Nou, el Consell Comarcal, la Generalitat i el Govern espanyol- han posat la "catifa vermella perquè aquest projecte es dugui a terme sense tenir cap consideració per la població local". 

"Es tracta d’una obra faraònica, extremadament agressiva amb el territori, perillosa en el seu desenvolupament (tant per la situació hídrica i d’escassetat d’aigua, com pels riscos geològics) i amb un impacte ambiental impossible de mitigar o de compensar de cap manera", afegeixen al comunicat. Per tot plegat, les agrupacions demanen una consulta popular "el resultat de la qual sigui respectat i acatat per les institucions i les empreses promotores". Recorden que el consistori i el seu alcalde, Josep Maria Peixó, es van "comprometre" a celebrar-la.

Demanen més informació

Segons detallen les organitzacions, la presentació a la Nou es va limitar a "un conjunt de panells informatius" per on podien passar els veïns, i els representants de l'empresa els podien resoldre dubtes. Tot plegat en castellà, "ja que cap d’ells dominava el català", sempre segons els ecologistes. Part del públic va lamentar la manca d’explicacions que creuen que suposava aquest format, demanant una "explicació general" i no informacions "parcials": "No s'ha parlat en cap cas dels riscos ni dels impactes negatius del projecte". 

Consideren que, amb "condescendència", es va assegurar que a la Nou "li ha tocat la loteria" per poder acollir un projecte d’aquestes característiques, "menyspreant totalment el patrimoni natural del municipi, i el sentir i preocupacions del veïnat". També es van referir a una "pluja de milions", en el que consideren una "clara estratègia de suborn". Alhora, lamenten que no intervinguessin representants de l’Ajuntament, destacant que l'alcalde va evitar estar dins del recinte durant tota la presentació. 

El projecte de la central 

El projecte de central hidroelèctrica que es preveu a La Nou s'anomena reversible o de bombeig. Es caracteritzen per tenir dos embassaments, un a sobre de l'altre. Segons ha explicat aquesta setmana el portaveu del projecte, Carles Farràs, l'aigua es bombeja des de la Baells durant el dia, que és quan hi ha més excedent d'energia. En canvi, de nit, es torna a alliberar per produir energia, puix és quan n'hi ha menys, assegura.

El segon pantà es faria al pla de Clarà, on ara hi ha prats de pastures de vaques, camps de conreu i bosc, i per on passa la carretera que comunica La Nou amb Vilada. El nou embassament tindria 5 hm³ de capacitat (La Baells en té 109 hm³). Quan s'omplís la bassa del pla de Clarà, el nivell de la Baells baixaria al voltant de 6 punts, un metre i mig. La sala de màquines i la subestació elèctrica se situarien al peu de l'aigua del pantà de la Baells, i caldria condicionar i fer camins.

Una de les condicions perquè l'Energètica se sumi al projecte és que tingui el vistiplau dels tres ajuntaments. Farràs recorda que encara està en una fase "molt inicial", però assegura que les reunions "van pel bon camí" i que es tracta "d'una oportunitat" molt bona pel Berguedà. Els tres ajuntaments rebran 12 milions mentre es construeixi i, un cop la central estigui en funcionament, 600.000 euros anuals entre tots tres.