Dubtes sobre la legalitat de moltes de les 700.000 multes en estat d'alarma

Des de l'inici de l'estat d'alarma, el passat 15 de març, fins a aquest dilluns 20 d'abril les Forces i Cossos de Seguretat han elevat un total de 667.437 propostes de sanció a les respectives delegacions del Govern espanyol. És a dir, s'ha interposat una mitjana de gairebé 20.000 propostes de sanció diàries per saltar-se el confinament. La quantitat de sancions és elevada, més encara si es compara amb el nombre de sancions a Itàlia, el país europeu més fàcilment comparable a Espanya en la gestió i efectes de la pandèmia del coronavirus.

La via triada per Interior per interposar aquestes sancions ha estat la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, també coneguda com a 'llei mordassa'. De fet, el mateix ministeri va difondre una espècie de guia explicant que les sancions s'interposaran mitjançant aquesta llei i establint una sèrie de pautes per orientar i graduar la incoació de sancions a partir de les actes que s'estan tramitant per incomplir el confinament.

Segons aquesta instrucció difosa per Interior, sortir al carrer sense raó aparent i saltar-se el confinament ja constitueix una infracció per desobediència que ha de ser castigada amb una sanció de 601 euros. No obstant això, el criteri de les forces policials i del Ministeri de l'Interior està sent qüestionat. Per diferents motius.

D'una banda, diversos juristes i especialistes, i fins i tot l'Advocacia de l'Estat, ha posat en dubte que sortir al carrer sense motiu aparent pugui ser considerat una infracció. De fet, els juristes contactats per aquest mitjà animen a recórrer aquestes sancions en cas que finalment es formalitzin en forma de multes en els seus domicilis.

"Per sancionar un ciutadà per desobediència, aquest ha de desobeïr les instruccions concretes i individuals d'un agent", assenyala Presno Linera

Per una altra, el nombre de sancions és tan elevat que també s'estan plantejant dubtes sobre si serà viable que l'Administració tramiti un número tan elevat de propostes de sanció en un any, temps disponible fins que prescriu la proposta efectuada pels agents de policia. Finalment, diverses organitzacions de drets humans continuen denunciant actuacions desproporcionades i "arbitràries" dels Cossos i Forces de seguretat que, de moment, no estan sent investigades per les autoritats competents.

Desobediència a un agent o a l'estat d'alarma?

El principal dubte que generen les propostes de sanció que estan elevant les forces policials és el seu encaix legal. Des del Ministeri de l'Interior s'ha anunciat que les multes es tramitaran a través de la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana i que el fet de sortir al carrer sense motiu aparent serà castigat com una infracció de desobediència a l'autoritat, el que suposa una multa de 601 euros. L'argument és que la ciutadania ja coneix l'ordre concreta de confinament general, les excepcions que permeten sortir al carrer i, per tant, quan decideixen desoir aquest mandat ja estan incorrent en una infracció de desobediència.

No obstant això experts i juristes contactats per aquest mitjà no estan d'acord amb el criteri d'Interior. Tant l'Advocacia de l'Estat com els juristes consultats per aquest mitjà consideren que la infracció per desobediència només pot ser contemplada quan el ciutadà o ciutadana desoeix una ordre concreta, directa i personal de l'agent policial. Sense desobeir aquesta ordre individual, no pot haver-hi infracció. El mateix Ministeri de l'Interior, en 2018, coincidia amb aquest criteri sancionador. No obstant això, amb l'estat d'alarma vigent, la interpretació del ministeri que dirigeix Grande-Marlaska ha canviat.

"La interpretació que està fent Interior de la seva capacitat sancionadora no s'ajusta al que el mateix ministeri deia el 2018. L'argument d'Interior no se sosté. Al meu entendre, per poder sancionar a un ciutadà per desobediència, aquest ha de desobeir les instruccions concretes i individuals d'un agent", explica a Público Miguel Presno Linera, catedràtic de Dret Constitucional en la Universitat d'Oviedo.

En aquesta línia, Presno Linera considera que les sancions que finalment siguin tramitades i arribin a casa dels ciutadans han de ser recorregudes pels presumptes infractors que no hagin desobeït una ordre concreta d'un agent policial. "El risc en aquest punt és que la gent decideixi pagar aviat per a obtenir un descompte del 50% i evitar un procés legal", explica el catedràtic.

L'advocat especialitzat en Dret Penal Daniel Amelang, de Xarxa Jurídica, comparteix la visió de Presno Linera i sosté que les forces policials només han de contemplar la proposta de sanció quan el ciutadà ha desobeït un "mandat individual i personalitzat d'un policia".

El Defensor del Poble també ha anuciat l'obertura d'una investigació sobre si s'està actuant de forma "correcta i proporcional"

"Aquesta interpretació d'Interior atempta contra els principis més bàsics del Dret. Si es cometés una infracció cada vegada que un ciutadà ignora una llei, absolutament totes les condemnes anirien acompanyades d'una sanció per desobediència", explica Amelang.

La mateixa Advocacia de l'Estat ha plantejat seriosos dubtes sobre el fet que es pugui considerar desobediència a l'autoritat el simple fet de no respectar el confinament. El Defensor del Poble també ha anunciat l'obertura d'una recerca sobre si s'està actuant de manera "correcta i proporcional".

En aquest sentit, l'informe de l'Advocacia de l'Estat exposava que hi havia altres dos mecanismes possibles per castigar l'incompliment del Reial decret d'estat d'alarma: la Llei General de Salut Pública i la Llei del Sistema Nacional de Protecció Civil. Així mateix, també deixava una porta oberta a la Llei de Seguretat Ciutadana.

De fet, en opinió de Presno Linera, la via més adequada per sancionar als ciutadans que se salten el confinament és a través de la Llei General de Salut Pública. El jurista Daniel Amelang també considera que aquest escenari es podria haver evitat amb una reforma expressa de la coneguda com a 'mordassa' que estableixi que en cas d'estat d'alarma serà castigat com a desobediència no seguir les instruccions marcades pel Govern per al confinament general.

L'elevat nombre de propostes de sanció que està registrant l'Estat espanyol també ha cridat l'atenció dels experts. D'una banda, posen en dubte que l'Administració sigui capaç de tramitar totes les sancions en menys d'un any. Per un altre, comença a haver-hi la sensació que l'anunci de l'elevat nombre de sancions en els mitjans busca un efecte dissuasiu per a la ciutadania i que, posteriorment, moltes d'aquestes sancions no seran tramitades. Bé per falta de temps o perquè les explicacions dels agents en la proposta no eren prou amplies o encertades per a tramitar la sanció.

Excessos en les actuacions policials

Des de diferents organitzacions de juristes i en defensa dels drets de la ciutadania també han anat acumulant casos en els quals els cossos policials podrien haver incorregut en desproporcionalitat o ús excessiu de la força.

La plataforma Defensar a qui defensa ha recopilat, de moment, 37 casos de presumptes maltractaments per part de la Policia a ciutadans durant l'estat d'alarma. Entre els casos, es troben bufetades d'un agent a un ciutadà retingut, una puntada al cap a una persona reduïda en el sòl o insults a un veí que transitava per la via pública. De fet, des de la mateixa plataforma anuncien que un d'aquests casos ja ha estat denunciat perquè sigui la Justícia la que investigui l'actuació policial.

La jurista Thais Bonilla, membre de Novact i portaveu de Defensar a qui defensa, considera que el nombre de sancions que estan proposant les forces policials és "completament excessiva" i és una dada que permet apreciar que les actuacions, en molts casos, estan sent "arbitràries". "Hem conegut casos d'agents que demanen a un ciutadà que mostri la bossa d'anar a comprar per a veure si és de primera necessitat o no", sentència.