Dos relators de l'ONU condemnen el desallotjament del B9 de Badalona mentre Barcelona debat sobre el sensellarisme

Dos relators l'ONU han condemnat aquest divendres el desallotjament de més de 400 migrants de l'assentament informal a l'antic institut B9 a Badalona. Avisen que pot constituir una "greu violació" dels drets humans dels desallotjats i alerten que seguiran la situació. Al migdia, els afectats han tornat a la plaça on tenien l'acampada, després que la policia els fes fora, amb el dubte d'on dormiran aquesta nit. Mentrestant, des de Barcelona s'ha celebrat un ple extraordinari sobre el sensellarisme, on l'oposició ha criticat la gestió i el "fracàs" del govern municipal.

El relator especial de l'ONU sobre el dret a un habitatge adequat, Balakrishnan Rajagopal, i el seu homòleg sobre els drets dels migrants, Gehad Madi, lamenten que s'hagi procedit al desallotjament "malgrat les crides perquè es posposés la mesura fins que es trobessin alternatives d'habitatge adequades per als residents afectats". En un comunicat, critiquen que l'Ajuntament de Badalona es negui a oferir "alternatives d'habitatge als afectats" i veuen "inacceptable" la "retòrica discriminatòria" contra els migrants.

El text destaca que entre els desallotjats hi ha "dones, gent gran i persones amb necessitats mèdiques". A més, la majoria han estat víctimes anteriorment de desallotjaments. Els relators recorden que "desallotjar una persona en ple hivern i deixar-la sense llar constitueix una greu violació del dret a un habitatge adequat i d'altres drets humans". Per això, avisen que "desallotjar repetidament persones sense oferir alternatives d'habitatge pot constituir un tracte cruel, inhumà o degradant".

Els relators de l'ONU constaten que el desallotjament ha anat acompanyat d'un "discurs estigmatitzador per part de les autoritats públiques", que descriuen tots els que viuen a B9 com "una font d'inseguretat a la zona i els titllen de delinqüents o violents sense aportar proves que ho demostrin". Els experts insten les autoritats a posar fi a "la retòrica discriminatòria contra els migrants". "Les autoritats públiques han d'esforçar-se per combatre la discriminació, no pas per alimentar-la", insisteixen.

En dubte el futur dels desallotjats  

La condemna es produeix mentre els desallotjats del B9 hagin estat també foragitats de la plaça de davant l'edifici han tornat al punt on tenien muntada l'acampada. A primera hora del matí, la Guàrdia Urbana ha desplegat un fort operatiu per demanar als acampats que marxessin argumentant que els operaris de la brigada de neteja havien d'entrar a la plaça. Després de tres hores de negociacions, la cinquantena de migrants instal·lats al lloc han desmuntat les tendes i s'han situat a un carrer adjacent. 

Un cop completat l'operatiu de neteja, però, han tornat al lloc de l'acampada inicial, on han passat les dues últimes nits. La policia ha muntat un cordó per evitar que tornessin al punt d'acampada, però de mica en mica els migrants han anat retornant a la plaça a través d'un petit carrer alliberat. A mesura que han tornat, la policia ha creat un altre perímetre de seguretat per arraconar-los i els ha recalcat que tenien prohibit instal·lar les tendes. 

Mentre la policia els impedeix posar tendes, una màquina excavadora ha enderrocat l'eixam de barraques d'autoconstrucció que ocupaven una part del pati del B9. Només 48 hores després del desallotjament, l'Ajuntament ja ha pogut tirar a terra aquestes edificacions precàries, abans d'iniciar els treballs més minuciosos a l'interior de l'antic centre escolar. En aquests primers dies també s'han segellat tots els accessos, per evitar que hi tornin, entre altres mesures.

En les darreres hores, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, enviés una carta a l'alcalde de Badalona en què li demanava obrir de forma immediata l'alberg de Can Bofí Vell per acollir els expulsats del B9. L'Ajuntament va replicar al Govern que aquesta opció no era viable perquè l'immoble presenta "greus deficiències estructurals", un argument que les entitats socials han atribuït a "una falta de voluntat".

Ple extraordinari a Barcelona  

Tot plegat passa mentre l'oposició de l'Ajuntament de Barcelona ha constatat el "fracàs" de la gestió del govern de Jaume Collboni per fer front al sensellarisme. En un ple extraordinari a instàncies de Junts i Barcelona en Comú, els grups han aprovat una proposició que critica la "inacció i incapacitat" d'oferir respostes. El punt aprovat també reclama impulsar un Pla d'Acció contra el Sensellarisme per al que resta de mandat amb 60 milions. El text s'ha aprovat amb el vot favorable de Junts, BComú, ERC i PP i el vot contrari del govern i de Vox. 

La tinenta d'alcaldia Raquel Gil, responsable de l'àrea, s'ha queixat de la "teatralització" de la sessió convocada i ha defensat que Barcelona ha "liderat" la resposta al sensellarisme. Tanmateix, ha dit que l'Ajuntament ja dedica 51 milions l'any a abordar-ho i ha reiterat, com ja ha fet altres cops, que no poden fer-ho "sols". En aquest sentit, ha dit que el sensellarisme és un fenomen "molt complex", ha demanat defugir "solucions màgiques" i ha demanat la "corresponsabilitat" de la resta de les administracions.

Tant Junts com BComú han lamentat que Gil els hagi acusat de fer teatre. El punt aprovat també planteja que el pla incorpori recursos específics distribuïts per tota la ciutat, especialment un centre de baixa exigència a cada districte de la ciutat, entre altres mesures. També insta Drets Socials a incrementar l'aportació econòmica als ens locals, via contracte programa, en matèria de lluita contra el sensellarisme.