Dos candidats del sector 'progressista' per a la presidència del Constitucional: primera prova de foc del nou tribunal

Després de la presa de possessió dels nous quatre magistrats del Tribunal Constitucional (TC) aquest dilluns, al màxim tribunal de garanties constitucionals encara li queda superar una prova de foc: triar el seu nou president o presidenta per als propers dos anys i mig; un paper crucial a l'hora de decidir quins assumptes es deliberen primer, per exemple.

La novetat en aquesta ocasió és que per a la presidència hi ha dos candidats del mateix sector ideològic, l'anomenat sector 'progressista', que ara ha recuperat la majoria perduda el 2013. Amb la incorporació aquest dilluns de Juan Carlos Campo i Laura Díez, nomenats per l'Executiu espanyol; i de María Luisa Segoviano i César Tolosa, designats pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), els progressistes sumen set vots davant de quatre dels conservadors; i amb aquestes xifres han de decidir qui ocuparà la presidència.

El president interí, Ricardo Enríquez-- és el magistrat de més edat i per tant a qui correspon ocupar aquest lloc temporal--, ha convocat un ple dimecres a les 13 hores perquè els magistrats elegeixin el seu nou president en una votació de caràcter secret que requereix majoria absoluta i, en cas que calgui repetir, majoria simple.

Balaguer o Conde-Pumpido

Les dues candidatures per a la presidència del TC són les de la magistrada María Luisa Balaguer, catedràtica de Dret Constitucional, i Cándido Conde-Pumpido, exfiscal general de l'Estat a l'etapa de la presidència del Govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2011).

Al bloc progressista li agradaria portar al ple una única candidatura, però, de moment, les postulacions tant de Conde-Pumpido com de Balaguer continuen en ferm.

La tradició al Constitucional és que la presidència l'ocupi un magistrat del bloc majoritari i la vicepresidència, un del sector minoritari. De fet, Pedro González-Trevijano i Juan Antonio Xiol, que s'han acomiadat aquest dilluns del TC, ocupaven la presidència i la vicepresidència respectivament, sent el primer del sector conservador i el segon del progressista.

Aquest dimarts, després de l'acte solemne de renovació al Constitucional, els progressistes s'han reunit informalment per prendre posicions respecte al 'programa' dels dos candidats.

Per a Balaguer, reconeguda feminista, és important que el Constitucional aconsegueixi comunicar eficaçment a la societat espanyola sobre les seves sentències més delicades i opta per convocar rodes de premsa amb assiduïtat. També advoca per la perspectiva de gènere a la Justícia.

En la mateixa línia, s'ha manifestat la nova magistrada María Luisa Segoviano, recentment jubilada del Suprem i que va ser la primera dona que va accedir a la presidència d'una Sala de l'Alt Tribunal. Es preveu que Segoviano voti a favor de Balaguer.

El disputat vot de Segoviano

Els quatre magistrats conservadors donaran previsiblement el seu suport a María Luisa Balaguer, en un clar gest de rebuig a Cándido Conde-Pumpido per haver estat fiscal general de l'Estat en un govern socialista.

Comptant a més amb el seu propi vot i si rebés el de María Luisa Segoviano, Balaguer podria alçar-se amb la presidència, ja que obtindria sis vots davant dels cinc que podria sumar Conde-Pumpido, que compta previsiblement amb el suport de Juan Carlos Campo i Laura Díez, a més del de Ramón Sáez i Inmaculada Montalbán; tots ells, del bloc progressista.

Segons les regles no escrites que han regit al TC des de la seva creació, la presidència i la vicepresidència es dirimeixen entre els magistrats que es troben a l'últim terç del seu mandat, que és de nou anys. En aquesta situació hi ha tant Balaguer com Conde-Pumpido. La vicepresidència, llevat de sorpreses, recaurà en Ricardo Enríquez.

Amb la renovació d'un terç dels seus magistrats i de la seva presidència, el Tribunal Constitucional intentarà recompondre's d'una de les crisis més agudes de la seva existència, després que la majoria conservadora frenés per primera vegada a la història una tramitació legislativa davant la sorpresa dels progressistes, que en els seus vots particulars han arribat a dir que el PP ha fet servir políticament el TC. La bretxa entre els dos sectors és més pronunciada que mai.

En aquest sentit, María Luisa Segoviano ha manifestat fa uns dies en una entrevista a Onda Cero que "és important llimar asprors entre els membres que componen el tribunal, intentar acostar posicions, ser capaç en un determinat moment de calmar els ànims i suavitzar" i ha al·ludit a l'"empatia" amb què ha de comptar el nou president del TC per aconseguir consensos.

Aquestes declaracions de la nova magistrada han estat interpretades com un tàcit suport a María Luisa Balaguer, coneguda pels seus intents de consens als plens.

L'exministre de Justícia Juan Carlos Campo es podria decantar per Conde-Pumpido. Tots dos van coincidir a l'etapa de Rodríguez Zapatero: el primer era secretari d'Estat de Justícia mentre que el segon era al capdavant de la Fiscalia General de l'Estat.