Díaz a l'OIT, Planas a la FAO o Neira a l'OMS: així poden afectar les eleccions a les candidatures a organismes internacionals    

Queda poc més d'un mes per a les eleccions generals del 29 de novembre. Les urnes decidiran si continua al capdavant del Gobierno Pedro Sánchez o hi ha un canvi per deixar pas al PP d'Alberto Núñez Feijóo amb una més que presumible coalició al costat de Vox. Més enllà d'un hipotètic gir polític a nivell local, en l'horitzó proper es troben una sèrie de processos d'elecció també en organismes internacionals. En diversos d'ells hi ha candidatures avalades per España molt ben situades.

En primer lloc la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, aspira a liderar l'Organització Internacional del Treball (OIT)."Ha impulsat algunes de les principals reformes laborals i socials dels últims anys, totes elles en el si del diàleg social amb 30 acords", va defensar Moncloa al juliol en proposar-la formalment. Un dels eixos centrals de la seva proposta és la creació d'una Carta Global de Drets Laborals, concebuda com un conveni internacional que estableixi un "sòl universal" de protecció per als treballadors.

La política gallega competeix amb l'actual director general de l'OIT, Gilbert Houngbo, de Togo; i l'exministre d'Exteriors del Perú, Javier González-Olaechea. La votació es produirà el proper 16 de novembre, uns dies abans de les eleccions pel que el que succeeixi a les urnes no afectarà la seva possible elecció. Al Gobierno són optimistes sobre el resultat favorable a Díaz, que ha treballat de manera intensa durant els últims mesos en aquesta qüestió.

Hi ha un altre ministre de l'actual Ejecutivo amb aspiracions en un organisme internacional. Es tracta de Luis Planas, responsable de la cartera d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Ha presentat la seva candidatura per liderar la FAO, Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, que va ser anunciada al mes de març pel ministre d'Exteriors José Manuel Albares. Planas ha pres la decisió "personal" de no concórrer en les llistes electorals del PSOE per al 29N.

La votació es produirà al juny del proper any 2027 i Planas competirà, tret que hi hagi renúncies, amb altres dos candidats europeus: l'irlandès, Phil Hogan, excomissari europeu de Comerç i l'italià Maurizio Martina: exministre Agricultura i actual sotsdirector general de la FAO. També s'han postulat Josefa Sacko, ambaixadora Angola a Itàlia i Mehmet Mehdi Eker: exministre d'Agricultura de Turquia.

Fonts pròximes a Planas, en conversa amb Público, prefereixen no fer hipòtesis sobre un canvi de Gobierno i el suport que podrien oferir-li PP o Vox. Asseguren, això sí, que la candidatura "segueix endavant" i que els terminis per formalitzar-la s'estenen des del 27 de novembre al 26 de febrer."És molt complicat que es facin marxa enrere a projectes consolidats, són candidatures de país", assenyalen altres fonts governamentals."No ho hem pensat encara", assenyalen mentrestant fonts oficials del PP a Gènova sobre quin paper jugaran en favor, o no de Planas i d'altres candidatures com la de Maria Neira per a l'Organització Mundial de la Salut (OMS).En el cas de la FAO hi ha almenys dos precedents de països que retiren les seves candidatures un cop presentats. Va passar el 1993 amb Grecia i amb el Camerún i l'Índia el 2019.

Neira, metgessa i actual directora del Departamento de Salud Pública i Medio Ambiente de l'OMS, aspira a ser directora general d'aquesta organització. Ha estat proposada pel Gobierno de Sánchez i la votació, on participen tots els Estados membres de l'OMS, serà al maig del proper any. Competirà amb sis candidats més. Fonts coneixedores del procés reconeixen a aquest mitjà que un canvi de PP i Vox "podria afectar" ja que "necessitaria suport diplomàtic d'Exteriors". "Si no existeix, ho té difícil", afegeixen aquestes fonts. En tot cas recorden que Neira és un perfil que hauria de suscitar consens perquè va ser nomenada presidenta de Agencia Española de Seguridad Alimentaria (AESA) durant el segon Gobierno de José María Aznar l'any 2022.

"Les candidatures presents i futures a organismes internacionals van en l'interès general España i han de ser recolzades per qualsevol Gobierno decent sigui del color polític que sigui el candidat", assenyalen fonts d'Exteriors a aquest mitjà en relació a aquests casos concrets.

Una altra candidatura en marxa és la Ana Peyró per formar part com a jutgessa de la Corte Penal Internacional (CPI) per al període 2027-2036. Està avalada per l'actual ministeri d'Exteriors, que la va presentar després de la mort de Concha Escobar el 2025, que havia de ser la candidata. La votació es produirà entre els dies 7 i 17 de desembre pel que encara no hi haurà un nou Gobierno constituït ja que les Cortes Generales no es constituiran fins al dia 23 de desembre. Per tant, la seva candidatura no hauria de córrer perill. Peyró pot ser la primera jutgessa espanyola en la CPI.

Tampoc afectaria un hipotètic nou Ejecutivo a la terna de candidats proposats per formar part del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH). Es tracta dels jutges Luis Jimena Quesada, Ana María Salinas de Frías i Daniel Sarmiento Ramírez-Escudero. Les seves candidatures ja estan formalment registrades i no es poden retirar segons el reglament d'aquest organisme. La votació, per elegir un dels tres com a representant d'Espanya, es produirà a finals del mes de gener.

Tots aquests noms se sumen a altres representants espanyols recentment elegits en organismes de ONU. Com va informar aquest mitjà, Ana Peláez va ser reelegida com a membre del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW), organisme del qual forma part des del 2018. També Ignacio Campoy ha entrat al Comitè dels Drets de l'Infant.

Consens amb Hernández de Cos

Finalment, l'exgovernador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha estat proposat per presidir el Banco Central Europeo (BCE). L'elecció per substituir Christine Lagarde, resultant d'una Banco de España en el si de la UE, no té data exacta. El mandat de l'actual presidenta del BCE acaba a l'octubre de l'any que ve però podria donar-se de forma anticipada, segons han publicat diversos mitjans de comunicació.

En aquest cas es dóna la circumstància que Hernández de Cos compta amb consens entre el PSOE i el PP.. Alberto Núñez Feijóo el va recolzar públicament la setmana passada en declaracions realitzades a Brussel·les."És la persona adequada, no he vist un millor currículum que aquest. Després de la seva experiència al Banc d'Espanya i el BIS, i després de la seva experiència al Banc d'Espanya i al banc europeu que dirigeix, penso que és un molt bon candidat", va afirmar. Per tant, si el líder dels populars manté aquesta posició, un hipotètic Gobierno del PP hauria de fer força diplomàtica a favor seu.