Deu anys de la Nau Bostik, un espai de resistència en una Barcelona cada cop més hostil

Deu anys després de la seva creació, la Nau Bostik és avui un imprescindible espai social i de cultura de gestió comunitària situat al barri de la Sagrera de Barcelona. Amb una forta capil·laritat amb l'entorn, acull activitats impulsades per múltiples entitats del barri, que hi participen activament. "Aquell 15 de febrer del 2015 semblava poc probable que arribaríem fins aquí", recorden des del col·lectiu que el gestiona.

Des d'aleshores, han defensat l'espai davant la pressió immobiliària: "Hem aguantat, hem resistit i tenim la ferma voluntat de continuar construint aquest espai esgarrapat a l'especulació immobiliària", afegeixen. En aquest sentit, la Bostik s'ha integrat en un ecosistema d'economia social i solidària que vol preservar la memòria obrera del barri i impulsar "una cultura accessible, crítica i transformadora". El seu horitzó és clar: "Lluitem per consolidar un model on la cultura esdevé un dret fonamental i no un element instrumental per fomentar l'activitat econòmica i el turisme".

"Lluitem per consolidar un model on la cultura esdevé un dret fonamental i no un element instrumental"

La Nau Bostik, una antiga fàbrica d'adhesius construïda als anys seixanta, formava part d'una multinacional nascuda el 1889 als Estats Units. El seu nom prové de la fusió del nom Boston amb stick (adhesiu en anglès). Després del seu tancament el 2006, l'espai havia de ser enderrocat, però el 2015 un grup de veïns -bàsicament provinent de moviments socials- en va aconseguir l'ús temporal. "Vam contactar amb la immobiliària i li vam demanar que ens cedissin l'espai mentre no en fes ús", expliquen els seus integrants. Des d'aleshores, l'antiga fàbrica s'ha transformat en un espai cultural viu i obert al barri, de gestió comunitària -és a dir, ciutadana- sent així "part del patrimoni industrial de la Sagrera".

Entendre la cultura com un dret fonamental

"La cultura comunitària és l'eix transversal de la Nau Bostik", declara Jorge Sánchez, el seu coordinador. "Entenem la cultura com un dret fonamental, no només com un art o espectacle, sinó com un procés col·lectiu", afegeix. Sánchez expressa que volen que la gent sigui subjecte cultural, no només consumidora. Aquí pots venir a veure un concert, però també organitzar-lo o formar-hi part". Tenen clar que democratitzar la cultura és un dels objectius i valors principals d'aquest espai.

La Nau Bostik s'ha convertit en un espai transversal i acollidor on conviuen escoles del barri que hi fan tallers, sindicats com el de l'Habitatge de la Sagrera que hi celebren reunions, i aficionats del Barça que hi veuen els partits. Des de concerts i exposicions fins a activitats educatives i assembleàries, la Bostik és part activa de la vida comunitària del barri.

Per celebrar el desè aniversari no han volgut fer una sola jornada, sinó que han decidit organitzar diferents activitats durant tot l'any, "per projectar la Nau Bostik al barri i a la ciutat". A l'hivern van organitzar una calçotada molt participativa, on van assistir més de mil persones. També va acollir La Juganera, un festival autogestionat i gratuït, oferint dos dies de música. Pel que resta d'any, una de les activitats organitzades serà unes jornades temàtiques al novembre que tractaran el dret a la ciutat, la cultura comunitària i els models de governança.

La Nau Bostik no és només un espai que acull activitats itinerants, sinó que hi conviuen entitats residents, creant així un ecosistema de projectes i un teixit associatiu. De fet, més de 10 projectes que tenen la seu a la Bostik, i "a diari venen unes 120 persones a treballar-hi. A banda de la programació, és un equipament molt viu", recalca Sánchez. A més, al cap de setmana pretén ser un espai lúdic per a famílies i persones de totes les edats.

Jorge Sánchez, coordinador de la Nau Bostik: "El nostre model es basa en l'autogestió i el finançament propi"

També destaca pel seu model de gestió i sostenibilitat econòmica. "El nostre model es basa en l'autogestió i el finançament propi", afirma Sánchez. "No és una autogestió 100%, però hem sobreviscut 10 anys i els primers sis sense cap tipus de finançament públic". Sostenen el projecte amb el lloguer d'espais per a diferents esdeveniments, rodatges audiovisuals, quotes d'entitats residents i activitats obertes.

Interlocució difícil amb el govern municipal

L'equip de la Bostik reivindica que l'Ajuntament compri l'immoble i garanteixi que la "gestió continuï sent comunitària, no externa ni directa". Afirma que actualment hi ha hagut una aprovació inicial perquè el sòl de l'espai passi a ús d'equipament públic. A més, ara han topat amb una nova problemàtica, la relació amb el govern socialista de la ciutat: "Bona part dels grups municipals —BComú ERC o Junts— donen suport a la Bostik, però el PSC ens bloqueja. L'actual govern no ens vol. Hem demanat reunions i no ens reben. No tenim interlocució amb el consistori", comenta Sánchez. Aquesta situació ha aturat provisionalment l'aprovació definitiva perquè es converteixi en un equipament públic.

Definida com "un espai de resistència dins una ciutat cada vegada més hostil a l'autoorganització i als moviments socials", el seu equip afegeix que "encara som aquí perquè fer-nos fora tindria un cost polític molt alt", tot i la manca de finançament públic, els entrebancs administratius i la inacció institucional. La samarreta de l'efemèride ho resumeix clarament: "10 anys de Nau Bostik exercint el dret a la ciutat".

"Sabem que la Bostik no és nostra. La gestionem, però volem que sigui un espai de ciutat, que es quedi", afirmen des del col·lectiu. Cosa que passa per la compra pública, però mantenint un model de gestió comunitària, que ja es dona en espais com l'Ateneu de 9 Barris o Can Basté. "Barcelona necessita espais que no siguin només contenidors d'activitats, sinó que estiguin impregnats d'una mirada comunitària i d'un compromís amb el dret a la ciutat", conclouen els seus membres.