Deu anys de la confessió de Jordi Pujol que va dinamitar el seu prestigi

A les sis de la tarda del 25 de juliol del 2014, l'advocat de l'expresident català Jordi Pujol va enviar un comunicat a totes les redaccions per sortir al pas de les informacions sobre una presumpta fortuna familiar il·lícita i oculta. Aquell document de 575 paraules escrit en català contenia una confessió inaudita, el reconeixement explícit i sense precedents que durant dècades la família havia ocultat a l'estranger uns fons heretats del seu pare.

"El meu pare Florenci Pujol i Brugat va disposar com a última voluntat específica que uns diners ubicats a l'estranger -diferent del compromès en el seu testament-, rendiment d'una activitat econòmica de la qual ja s'ha escrit i comentat, i que no es trobava regularitzat en el moment de la seva mort el setembre del 1980, es destinés als meus set fills i a la meva dona...". Així arrancava un comunicat que va canviar la imatge pública de Pujol.

Es tractava d'uns comptes a Andorra, uns diners mai regularitzats i que van acabar sent detectats per les autoritats espanyoles. Aleshores, no se sospitava del terratrèmol polític i social que provocaria el seu escrit, que venia precedit d'un degoteig d'articles periodístics que el situaven a l'ull de l'huracà.

Els primers a abjurar immediatament de la seva figura i estendre un tallafoc per evitar que l'incendi els aconseguissin van ser els seus, just quan Convergència es disposava a accelerar el procés independentista. Quatre dies després de la confessió, va comparèixer públicament el llavors president de la Generalitat, Artur Mas. Anunciaria la renúncia de Pujol de tots els seus càrrecs a CiU i CDC, i a les prerrogatives com a expresident.

Entre aquestes prerrogatives perdudes, a més del tractament protocol·lari de "Molt Honorable", figuraven una pensió vitalícia de 82.000 euros a l'any, un despatx al passeig de Gràcia de Barcelona, personal de suport en aquesta oficina i un vehicle propi. La seva reputació entre els seus propis partidaris es va traduir, al cap de dos anys, en el procés de refundació de Convergència abanderat per Mas. Va culminar amb l'enterrament de les sigles creades el 1974 i el naixement d'un projecte hereu, PDeCAT, que mai no va aconseguir assentar-se i del qual va acabar sorgint Junts per Catalunya.

Un nou aproximament a Pujol

Després de llargs anys d'arraconament, tractat per alguns dels seus com un actiu tòxic del qual calia allunyar-se, Pujol ha vist gestos d'aproximació a la seva figura. A mesura que embarrancava el Procés, el sobiranisme moderat tornava a mirar amb respecte i admiració l'obra de govern dels 23 anys de Pujol al capdavant de la Generalitat (1980-2003) i els actes de reivindicació del seu llegat polític es multiplicaven.

Després d'anys a l'ombra, Pujol també s'ha prestat a manifestar obertament el seu suport a Carles Puigdemont com a candidat de Junts a les darreres eleccions catalanes. Als seus 94 anys, després de quedar vidu aquest mes per la mort de la seva dona, Marta Ferrusola, aspira a tancar la seva biografia. Això passa per recuperar, almenys, part del reconeixement públic que es va veure volatilitzar aquell 25 de juliol del 2014 amb el comunicat que va dinamitar el seu prestigi.