Debat de Política GeneralitatDesprés d'anys de negar-s'hi, el Govern s'obre a modificar l'IRPF per poder aprovar els pressupostos

Obrir la porta a una reforma fiscal que impliqui un increment del tram autonòmic de l’IRPF és un dels grans anuncis que ha ofert el president de la Generalitat, Quim Torra, en el discurs que ha obert el debat de política general del Parlament. En la part final de la seva intervenció, Torra ha demanat suport a la resta de grups de la cambra per aprovar els pressupostos per a l’any vinent, després que l’administració catalana funcioni amb els comptes prorrogats del 2017. I, per mirar d’aconseguir els vots d’altres grups, ha assegurat que “no descartem reformes en alguns impostos”, citant explícitament l’IRPF. No és casual que hagi citat aquest tribut que, des de fa anys, grups com la CUP, Catalunya en Comú Podem o, en menor mesura, el PSC demanen que s’apugi en el cas de les rendes altes.

Fins ara, però, el Govern, tant el de Torra com el previ de Carles Puigdemont, s’havia negat reiteradament a modificar la tributació de l’IRPF. La posició ha estat defensada sobretot per l’espai postconvergent, ja fos representant inicialment per l’antiga CDC, posteriorment pel PDeCAT i, finalment, per Junts per Catalunya, mentre que ERC ha oscil·lat entre declaracions a favor d’un canvi en la tributació i d’altres que la descartaven. Si ens remuntem als anys 2016 i 2017, amb la presidència de Puigdemont i l’aliança de CDC i ERC materialitzada sota les sigles de Junts pel Sí, ja va existir la demanda d’apujar l’IRPF, no acceptada per l’executiu.

Els comptes del 2016 no van aprovar-se, ja que només van tenir el suport de JxSí, mentre que tota l’oposició va votar-hi en contra. En qualsevol cas, durant la seva elaboració va quedar en evidència les posicions discrepants que mantenien ERC i CDC al voltant de l'impost sobre la renda. L'aleshores vicepresident del govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras -actualment empresonat al centre penitenciari de Lledoners- va pronunciar-se a favor d'apujar l'IRPF a les rendes altes del 48% al 51%. La proposta, però, va topar amb la negativa del partit de Puigdemont, que va imposar-se a la pugna interna, i el rebuig a modificar el tribut va ser un dels elements que va justificar el rebuig de la CUP a avalar els pressupostos.

Un any després, els comptes de 2017 sí que van tirar endavant amb el suport dels anticapitalistes, que en aquesta ocasió van optar pel sí amb l'argument que no volien que un no servís com a coartada al govern de la Generalitat per aturar el referèndum de l'1 d'octubre. Ara bé, l'IRPF va tornar a acaparar tensions durant la negociació dels pressupostos. Aquest cop, ni Junqueras ni ERC van verbalitzar públicament una defensa d'incrementar la pressió fiscal a les rendes altes, malgrat les peticions de la CUP en aquest sentit.

La formació de l'esquerra independentista era partidària d'apujar el tribut a les rendes superiors als 60.000 euros anuals, una quantitat que segons les dades que van transcendir del Departament d'Economia només afectaria el 4% dels catalans. La reacció del PDeCat va ser furibunda i Marta Pascal, que aleshores n'era la coordinadora general, va demanar directament a la CUP que aparqués els "debats ideològics" per poder aprovar els pressupostos i va afegir que un canvi d'aquest tipus suposava "castigar les classes mitjanes".

Ja el 2018, durant les negociacions que van mantenir Junts per Catalunya, ERC i la CUP en els primers mesos de l’any per desencallar l'elecció d'un nou president de la Generalitat, JxCat també van negar-se a posar damunt la taula un increment del tipus d'IRPF a les rendes altes, com sí que volien els cupaires. En les negociacions dels comptes del 2019, que tampoc van tirar endavant, el Govern, en aquest a través del vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès (ERC), va negar-se a apujar l’IRPF, tal com demanava Catalunya en Comú, el grup amb qui va mantenir més reunions per tirar endavant els comptes.

Finalment, al novembre de l’any passat, el ple del Parlament va aprovar una moció presentada pel PSC que instava el Govern a apujar l’IRPF a les rendes més altes, amb el suport de Catalunya en Comú i la CUP, mentre que JxCat ERC van abstenir-se, com va fer Cs .