Desmunten la "trampa" gasista que amaga l'H2Med, el corredor d'hidrogen que connectarà Espanya i França

La Fundació Renovables i Greenpeace han presentat aquest dimarts un document sobre les implicacions socials, econòmiques i energètiques de la construcció de l'H2Med, el corredor d'hidrogen verd impulsat des d'Espanya i que connectarà la península ibèrica amb França i Alemanya. El projecte, segons la publicació, és una "trampa" que respon més als "interessos del sector gasista" que a la necessitat de descarbonitzar i transitar cap a economies netes.

L'informe alerta del risc evident que les canonades acabin transportant més gas que hidrogen verd

L'informe, el primer que analitza els impactes de l'H2Med des que la Moncloa ho va anunciar el desembre del 2022, alerta del risc evident que les canonades acabin transportant més gas que hidrogen verd. I és que, a nivell mundial, el 95% de la producció d'hidrogen no es fa amb fonts renovables sinó amb gas.

La producció d'hidrogen es realitza a través d'un procés anomenat electròlisi, que consisteix a aplicar descàrregues elèctriques a l'aigua per separar els àtoms. L'origen de l'energia amb què es genera la descàrrega elèctrica és el que determina si és renovable o no.

A Espanya, segons revela la publicació, la presència d'hidrogen verd és anecdòtica, ja que el 99% de les 500.000 tones d'hidrogen que es produeixen anualment es generen amb gas natural. De fet, el 6% del consum espanyol de gas es destina a la indústria de l'hidrogen.

Els problemes tècnics de reduir la presència de l'hidrogen gris a favor de l'hidrogen verd són múltiples. La compatibilitat de les canonades actuals de gas amb un corredor que suposadament transportés només hidrogen renovable és una cosa que fa temps que està en debat, ja que fins ara només s'ha aconseguit introduir una barreja de gas natural amb un 10%-20% d'hidrogen verd.

L'anàlisi de la Fundació Renovables i Greenpeace posa també el focus en la despesa elevada que suposarà construir una infraestructura com aquesta. Les xifres anunciades pel Govern espanyol situen la inversió per sobre dels 2.000 milions d'euros. El tram que connectarà Celorico (Portugal) amb Zamora s'estima en 350 milions d'euros i el següent tros, el que unirà Barcelona amb Marsella, arribarà als 2.500 milions d'euros.

Tot i això, en aquestes xifres de per si elevades no s'inclouen altres costos externs que tenen a veure amb l'adaptació de les infraestructures existents a Espanya i la creació de noves dotacions que puguin suportar, en l'escenari més optimista, el transport d'una càrrega de 100% hidrogen verd. La publicació presentada aquest dimarts calcula que tot això requerirà una inversió addicional de 4.670 milions d'euros, cosa que elevaria el projecte fins als 7.000 milions d'euros.

Hi ha prou renovables per fabricar hidrogen verd?

Hi ha, a més, altres qüestions que fan pensar a les dues organitzacions promotores de l'estudi que l'H2Med acabarà sent, al capdavall, un altre gasoducte convencional més. Es tracta de la capacitat renovable existent a Espanya per aconseguir que l'hidrogen espanyol sigui verd d'aquí al 2030, any en què la infraestructura hauria d'estar operativa, segons l'acord entre Espanya, Portugal, França i Alemanya.

Els valors productius inclosos en el projecte situen la generació d'hidrogen verd en les 10 milions de tones a nivell estatal per a finals de dècada, a més de 10 milions de tones més destinades a importacions. Per produir 125.000 tones es requereix, segons el Full de Ruta de l'Hidrogen Verd, una potència de 4GW.

És a dir, per complir els objectius marcats per l'H2Med, el PNIEC hauria de redoblar les projeccions i arribar a instal·lar 40GW addicionals de plantes solars i eòliques. "Aquestes iniciatives converteixen la transició energètica en un model extractiu i insostenible que socialment no serà acceptable", alerta la publicació.

Un projecte que no estima la demanda real d'hidrogen

L'horitzó de producció d'hidrogen verd marcat per aquest corredor europeu sembla, segons les dues organitzacions, inabastable. Es tracta, diuen, d'una inversió molt alta que podria quedar encallada en el futur. "L'H2Med és totalment inoportú i suposa una aposta pel desenvolupament de la infraestructura sense que hi hagi una estimació real de la demanda. Una pràctica que malauradament és habitual", diu José Luis García, responsable de l'àrea de Clima, Energia i Mobilitat de Greenpeace, que posa l'exemple del cas Castor o el de les infrautilitzades regasificadores impulsades a finals dels 90.

Per a Fernando Ferrando, president de la Fundació Renovables, l'H2Med és una cosa "il·lògica" ja que "sempre serà millor transportar directament electricitat renovable que hidrogen". "S'està apostant desencertadament per convertir-nos en el hub de l'hidrogen, per la sobreproducció d'electricitat renovable per produir hidrogen", conclou.