Desmuntant el mantra que augmenta l'absentisme a la feina: no és "picaresca", són drets laborals

Fa uns dies la consultora Randstad va publicar un informe en què s'afirma que l'absentisme laboral a Espanya s'ha duplicat des dels mínims que va marcar l'any 2013. Segons aquest estudi, en només 12 anys la taxa ha passat, en termes generals, del 3,8% al 7% de les hores pactades el 2025. Segons la consultora, aquest percentatge suposa que cada dia 1,5 milions de persones falten al seu lloc de feina.  

L'informe també assenyala que l'absentisme laboral s'ha disparat sobretot després de la pandèmia en passar del 5,2% de finals de 2019, just abans de l'esclat de la crisi sanitària, al 7% actual. En el cas de l'absentisme per incapacitat temporal (IT), és a dir, el que compta amb una baixa mèdica, ha passat del 3,8% de les hores pactades del darrer trimestre de 2019 al 5,5% de l'actualitat.

Randstad apunta que l'augment de l'absentisme des de la pandèmia es deu a una combinació de factors, com l'increment de les baixes relacionades amb la salut mental, quelcom que ja assenyalava fa un parell de mesos un estudi de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE). "A això s'hi suma la saturació del sistema sanitari, cosa que allarga les baixes, i un canvi cultural que ha normalitzat no acudir a la feina sense estar en plenes condicions, configurant un escenari en què les absències són més freqüents i de més durada", afegeix l'informe de Randstad.

Sempre que es publiquen dades noves sobre absentisme laboral, els empresaris posen el crit al cel. La Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) es queixa reiteradament que a Espanya es falta molt a la feina i que això ocasiona milers de milions de pèrdues l'any. Els càlculs assenyalen que la despesa en prestacions socials se situa ja en l'1,5% del PIB, al voltant dels 30.000 milions d'euros anuals.

La patronal no es cansa de repetir que l'absentisme laboral és molt alt a Espanya, que ha crescut molt els darrers anys i que presenta nivells més grans que a Europa. Els empresaris també insinuen amb una certa freqüència que, en la majoria dels casos, l'absentisme és deliberat per part dels treballadors i que hi ha molt frau.

La preocupació és de tal calibre que, en conèixer les dades aportades per Randstad, Mario Hernández, secretari general de la Confederació Regional d'Empresaris de Castella-la Manxa (Cecam), va denunciar aquest divendres "els graus d'absentisme laboral brutals" no només a la seva regió, sinó a tot Espanya.

També aquest mateix divendres, en una trobada amb Alberto Núñez Feijóo, Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, la patronal catalana, va reiterar que l'absentisme és "un tema que afecta molt totes les empreses". "És possible que hi hagi moltes baixes que siguin raonables, però hi ha molta picaresca", va dir Sánchez Llibre.

 "Mala jugada semàntica"  

La Reial Acadèmia de la Llengua (RAE) defineix absentisme com "abstenció deliberada d'acudir al lloc on es compleix una obligació". Aquesta definició, que els empresaris subscriurien sense dubtar, és per als sindicats "una mala jugada semàntica", segons va afirmar Unai Sordo, secretari general de Comissions Obreres (CCOO).

Els sindicats es revolten contra el discurs dels empresaris i argumenten que no es pot demonitzar l'absentisme laboral, que en fer-ho es vulneren drets dels treballadors.

Per això, el passat mes de juliol, CCOO va llançar una campanya sota el lema L'exercici dels teus drets no és absentisme. Que no t'enganyin! (PDF). En la presentació d'aquesta campanya, Unai Sordo va lamentar que des de diverses organitzacions, com les Empreses de Treball Temporal (ETT) o mútues, "generalment vinculades als empresaris", s'estiguin traient tots els anys, i gairebé trimestralment, informes en què, segons va dir, es tergiversa el concepte d'absentisme.

"Crec que estar tot el dia tornant amb l'absentisme, situant l'absentisme com un totum revolutum, on es barregen les incapacitats temporals amb els permisos, amb les llicències, amb els acords en negociació col·lectiva, és una manera indirecta de qüestionar drets adquirits, i d'altra banda, de facilitar l'increment del poder empresarial a l'hora de controlar les baixes d'origen comú", va sentenciar aleshores Sordo.

"Des d'un punt de vista jurídic laboral, el concepte d'absentisme és molt més ampli i no tot és frau o desmotivació", explica a Públic Cinta Vivancos, advocada especialista en dret laboral i vicepresidenta d'Asnala (Associació Nacional de Laboralistes).

En les baixes que no són per IT, Vivancos sosté que "cal distingir entre l'absentisme o manca d'assistència deliberada o voluntària, i la manca d'assistència injustificada o insuficientment justificada. En el primer cas, la persona treballadora actuaria sense una altra causa o justificació que el seu propi desig de no acudir al seu lloc de feina; en el segon, pot existir una causa que no estigui suportada per precepte legal o bé no es donin les circumstàncies que només s'accepten com a justificables de l'absència a la feina", conta Vivancos, tot deixant constància que la casuística és àmplia.

Vivancos, una autèntica experta en el tema, reconeix que efectivament "Espanya s'ha situat al capdavant d'Europa en termes d'absentisme laboral" i que la mitjana espanyola supera gairebé en dos punts la mitjana europea, un 6,5% davant del 4,7%.

Tanmateix, el nivell de frau no és tan alt com volen fer creure els empresaris. "És difícil de quantificar, però les estimacions situen el frau al voltant del 10% de les baixes mèdiques", apunta Vivancos al respecte.

Sobre l'augment de l'absentisme laboral, Vivancos apunta que "es deu a múltiples factors". L'experta laboralista destaca algun ja apuntat per Randstad, com és el cas de "la saturació del sistema sanitari", així com les baixes derivades de la salut mental, però n'enumera alguns més: "La manca de control específic i individualitzat per part del sistema de salut, a més de l'envelliment de la població, cosa que afegeix pressió al sistema, ja que incrementa la prevalença de malalties cròniques i la durada mitjana de les baixes".

Els sindicats, disposats a parlar  

Pel que fa a les causes, els sindicats sempre han mostrat la seva disposició a parlar amb la patronal sobre per què estan augmentant les baixes per incapacitat temporal i la seva major durada, però de manera "multicausal".

Des de CCOO veuen relació entre el volum de baixes per incapacitat temporal i els ritmes i horaris laborals. En aquest sentit, el sindicat sempre ha argumentat que les condicions laborals no només influeixen en les baixes d'origen professional, també en les comunes. CCOO denuncia que a Espanya existeix una "ocultació sistemàtica de l'origen de moltes de les malalties professionals i de moltes de les baixes i dels orígens de les baixes quotidianes".

Els sindicats relacionen l'increment de la incapacitat temporal i de la seva durada amb les noves formes d'organització de la feina (algoritmes, digitalització, no desconnexió de la feina fora d'aquesta). Per això, demanen que en aquest debat pendent s'abordin qüestions com la reducció del temps de feina i, particularment, l'organització d'aquest temps.

Vivancos, per la seva banda, explica que per reduir l'absentisme laboral "s'hi haurien d'implicar, a més de l'empresa i la persona treballadora, els ministeris de Treball, Sanitat i Seguretat Social, perquè en la seva major part és un problema de gestió".

"El principal problema és que l'actual sistema és complex, ple de tràmits, i s'escapa del control de tots els implicats. La clau rau a invertir en prevenció i a conscienciar les empreses i les persones treballadores. Altrament, continuarem atrapats entre sospites de frau i un sistema burocràtic complex que no ajuda a millorar les xifres d'absentisme", conclou Cinta Vivancos.