Descobert un espai de culte inèdit al jaciment ibèric de l'Assut de Tivenys

El jaciment ibèric de l'Assut de Tivenys (Baix Ebre) continua sent una font de sorpreses per als arqueòlegs del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili prop d'un quart de segle després que hi comencessin les excavacions. L'última campanya, la vint-i-quatrena, no només ha permès delimitar el perímetre del poblat. També ha servit per identificar un espai de culte construït fora muralles, un fet poc habitual en el món ibèric del nord-est peninsular.

El poblat de l'Assut, segons el director dels treballs i professor de la URV, Jordi Diloli, no només va ser un centre de poder polític, social i econòmic per als ibers, sinó que també va jugar un paper rellevant en els conflictes militars interns de la Roma Republicana del primer segle abans de la nostra era.

El poblat de l'Assut va jugar un paper rellevant en els conflictes militars interns a l'inici de la Roma Republicana 

Tot i que no és un cas únic a la península Ibèrica, Diloli ha precisat que a la zona nord-est i a Catalunya no existeixen exemples d'un espai de culte com el descobert a l'Assut. "D'entrada és una cosa estranya, perquè sí que trobem santuaris estan a dins, i a més, està al costat d'una porta". Bromeja, fins i tot, que van pensar, en un principi, que "els arquitectes ibèrics s'havien tornat bojos" perquè no tenia "cap sentit" construir un temple fora de la muralla defensiva.

La troballa d'alguns elements "indicatius" que el convertien en un espai "singular" ha resultat decisiva. Entre ells, una banqueta que envoltava el perímetre interior, la distribució de l'espai o l'accés des de fora. Enguany s'ha pogut acabar d'identificar com un lloc de culte. "Si havien d'entrar al poblat, feien una purificació o santificació abans d'entrar-hi, resaven a la capella i entraven a l'interior", ha aventurat.

Centre polític, social i econòmic de la zona

Al llarg dels anys, la dimensió del jaciment ha sobrepassat totes les expectatives inicials de trobar un espai on estudiar l'evolució del poblament protohistòric al tram final de l'Ebre.

"Sabíem que havia alguna cosa, però no la magnitud. Quan vam començar per la part de dalt pensàvem que seria un poblat esperonat i poca cosa més. Fins que vam veure que no: anava baixant i parlem gairebé de mitja hectàrea. Quan vam començar eren 1500 o 2000 metres quadrats de poblat com a molt. Però s'ha fet molt gran", precisa el responsable dels treballs.

El poblament en aquest turó hauria començat cap al segle VII abans de la nostra era i hauria finalitzat al segle I, també abans de la nostra era. "Hi passen moltes coses", precisa Diloli. A partir del segle III comença a créixer pel vessant, s'emmuralla i s'aixequen les torres de protecció. El poblat, fortificat, exerceix com a centre polític, social i econòmic de la zona.

Reestructuració romana

Cap al 130 abans de la nostra era s'abandona la part poblada pels ibers. Però això, com passa amb el cas del coll del Moro de Gandesa (Terra Alta), no representaria el seu final. Els romans l'haurien reconstruït i reformat parcialment per dotar-lo de funcions militars. Concretament, en el context de les guerres civils entre Sertori i Gneu Pompeu, al segle primer abans de la nostra era.

D'aquella època en queden modificacions estructurals: una porta tapiada i la reocupació dels espais per defensar-los millor. El control de la desembocadura de l'Ebre i el seu paper com a corredor de comunicació cap a l'interior de la península li conferien una posició estratègica, tant per la comerç com per al control militar. Especialment en els moments de conflicte intern entre els romans, "continus" durant el segle primer abans de la nostra era. "Fins i tot comencem a parlar de -l'època- de Cèsar, però això no ho tenim ben lligat", reconeix.