El Delta del Llobregat, una història d'abandonament institucional

Quan es tracta de preservar el medi ambient, molts veïns de l'àrea metropolitana pensen primer en els boscos pirinencs, les aigües de la Costa Brava o la salut de l'Ebre abans del que és l'hàbitat de 575.000 persones, però també d'espècies úniques que conformen un oasi de biodiversitat mereixedor de la màxima protecció: el Delta del Llobregat. La desembocadura està històricament amenaçada pel totxo, les grans infraestructures i l'agroindústria, quelcom que anys després que ho denunciessin els ecologistes ha reconegut la Comissió Europea (CE) amb una dura carta contra l'Estat espanyol i la Generalitat per incompliment de les normatives ambientals.

En l'origen de la reprimenda està la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA), qui el 2012 va enviar la queixa a Europa després que l'administració incomplís les compensacions a canvi de desenvolupar obres faraòniques com el desviament del Llobregat o l'ampliació del port i l'aeroport. L'executiu comunitari ha donat fins a mitjans d'abril perquè l'Estat adopti les mesures necessàries per garantir la protecció del Delta.

Espècies desprotegides

"Al cap només tenen una cosa: un totxo", denúncia el vicepresident de Depana, José García. Amb ell ens dirigim al pont Nelson Mandela, al Prat de Llobregat. A García de tant en tant se li escapen els ulls al cel perquè no se li escapi cap albirament d'ocell. Es col·loca els prismàtics i els enfoca direcció Mediterrani: "Mira, allà hi ha flamencs. La zona on són no té protecció". Aquests ocells, que tant meravellen amb el seu plomatge rosa a zones com el Parc de Doñana o a l'Ebre, aquí estan al descobert. El per què recau en l'incompliment de la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA), que consistia a integrar el nou llit del riu com a Zona d'Especial Protecció per a Ocells (ZEPA), una demanda que, simplement, no s'ha complert.

La ZEPA obliga l'administració a investigar l'impacte de les activitats humanes. Segons els ecologistes, això xoca de cara contra el projecte de construir una via de tren just per la ribera de la desembocadura. No pensa el mateix el director general de Polítiques Ambientals de la Generalitat, Ferran Miralles, qui assegura que van estudiar aquest cas amb deteniment: "El passadís esquerre de la desembocadura no té interès per als ocells".

El totxo amenaça el Delta

Creuem els camps fins a la denominada ARE Eixample Sud del Prat, un projecte urbanístic als marges de la ciutat amb el Delta. Quan arribem ens trobem amb tècnics recelosos de la nostra presència que estudien el sòl. Un camp més enllà, un tractor arrenca amb la seva pala un espès terreny de mates i flors. García observa amb estupefacció com arrasen amb el verd: “Pensàvem que encara trigarien a començar a treballar aquí”.

Aquestes retallades de Delta són de gran importància per als ocells malgrat no trobar-se dins de la minsa reserva: "Els ocells tenen una cosa, que no saben llegir ‘reserva natural’". Moltes espècies prefereixen cultius o terrenys assilvestrats on troben més tranquil·litat. Per això, l'organització SEO/Birdlife va fer un informe ampliant els marges que haurien d'estar protegits segons els hàbitats reals de les espècies protegides, incloent-hi l'ARE Eixample Sud.

"L'Ajuntament del Prat no és conseqüent. Es queixa per l'ampliació de l'aeroport i després està a favor de construir aquests blocs", opina García. L'ecologista afirma que la Generalitat va protegir el territori segons el seu potencial urbanístic i que diversos ajuntaments de la zona estan desenvolupant projectes immobiliaris com aquest. "Quan es tracta de construir hi ha un partit únic, la sociovergència". Miralles replica que, si bé es va interessar per estudiar la desclassificació d'aquests terrenys, ja no hi ha marxa enrere: "És sòl urbà. Aquesta ARE es va planificar durant el tripartit i ja compta amb tota la valoració ambiental".

Zones naturals sense gestió especial

Les autoritats tornen a proposar una nova ampliació de l'aeroport mentre la CE recrimina a l'administració els danys ambientals de l'anterior ampliació de la tercera pista l'any 2004. Aquesta construcció es va fer sobre aiguamolls com El Pas de les Vaques. A canvi d'aquest impacte ambiental, l'Estat i la Generalitat es van comprometre a generar un pla de gestió especial de tot el Delta, que permetria desglossar al màxim la protecció de l'entorn. "No s'ha fet pla especial ni per al Montseny", explica García. Des de Depana creuen que, en cas de desenvolupar-se, afectaria molts projectes urbanístics.

Miralles comparteix que les obres de l'aeroport van tenir un impacte perjudicial per al Delta i que les mesures compensatòries van ser insuficients, del que responsabilitza a l'Estat. Per part seva, la Generalitat no va desenvolupar el pla especial: "Fa anys que s'hauria d'haver fet". Apunta que les dificultats institucionals, amb el pas de les eleccions municipals i una legislatura convulsa en el Govern, l'han endarrerit encara més: "És una zona amb molts interessos i necessites un temps llarg de calma. Ara creiem que és el moment". El director general posa especial èmfasi en la protecció de les zones humides: "Són molt justes i molt mínimes". Per això, una nova ampliació de la tercera pista, que implicaria tapar aiguamolls, creu que tindria un gran impacte. La història es repeteix: l'aeroport defensa que aplicaria mesures compensatòries, fins i tot sense haver complert les anteriors.

Agricultura ‘fast food’

José García: "Volen imitar el model d'El Ejido d'Almeria".

García també creu que un pla especial limitaria l'acció de l'agroindústria que, per exemple, omple els camps d'hivernacles, aïllant la terra de la biodiversitat: "Un hivernacle és pitjor que una ciutat". García ens ensenya uns camps de carxofes, el producte per excel·lència de la zona: "Són boníssimes per als ocells perquè el procés de recollida és lent. Vénen insectes i aus". Lamenta que les administracions estan potenciant una agricultura fast food: "Volen imitar el model d'El Ejido d'Almeria". Per part seva, Miralles aposta més perquè la Generalitat adquireixi camps per a fer una gestió pública en comptes de limitar els cultius privats i destaca que l'Agència Catalana de l’Aigua ha impulsat un pla d'inversió per a la reparació ambiental en el Delta.

Encara que com recorda l'ecologista, els terrenys protegits també poden sofrir destrosses amb impunitat. El gran símbol de la mala gestió és l'aparcament per a taxis construït en zona aeroportuària, també protegida. Qualsevol acció que es faci sobre aquest terreny ha de comptar amb l'aval de la CE, que imposaria un pla de reparació. Res d'això va fer Aena per a tirar ciment: "L'aeroport no és déu", diu García. Actualment, l'aparcament està inutilitzat.