El deliri podria ser un marcador primerenc de la Covid-19, segons un estudi de la UOC

El deliri acompanyat de febre podria ser un símptoma primerenc de la Covid-19, segons una revisió d'estudis científics feta per investigadors de la Universitat Oberta de Barcelona (UOC). Els experts alerten que, juntament amb la pèrdua d'olfacte i gust i els mals de cap que apareixen dies abans que comencin la tos i les dificultats per respirar, alguns pacients també desenvolupen deliri. Per això, insten a considerar l'estat de confusió quan va acompanyat de febre com marcador precoç de la malaltia, especialment en el cas de persones d'edat avançada.

"El deliri és un estat de confusió en què la persona se sent fora de la realitat, com si somiés", ha explicat Javier Correa, actualment investigador de la UOC, que va dur a terme aquest treball a la Universitat de Bordeus (França). Correa, juntament amb l'investigador del grup Cognitive NeuroLab de la UOC Diego Redolar Ripoll, ha revisat els estudis científics publicats sobre els efectes que té la Covid-19 en el sistema nerviós central, és a dir, el cervell.

La revisió publicada al Journal of Clinical Immunology and Immunotherapy ha constatat que, tot i que la bona part de la recerca que s'ha dut a terme sobre el coronavirus s'ha centrat en els danys que provoca en els pulmons i altres òrgans, cada cop hi ha més indicis que també afecta el sistema nerviós central i que provoca alteracions neurocognitives, com ara cefalees i deliri, però també episodis psicòtics.

Correa ha apuntat que les hipòtesis principals per explicar com el SARS-CoV-2 afecta el cervell assenyalen tres causes possibles: la hipòxia- falta d'oxigen a les neurones-, la inflamació del teixit cerebral a causa de la tempesta de citocines i el fet que el virus tingui capacitat per travessar la barrera hematoencefàlica i envaeixi directament el cervell.

Segons aquests investigadors, molt probablement, el deliri, els dèficits cognitius i les anomalies de comportament són causats per la inflamació sistèmica de l'organisme i per les condicions d'hipòxia. Això també fa que el teixit neuronal s'inflami i provoqui danys en àrees com l'hipocamp, que s'associen amb problemes cognitius i alteracions de comportament que presenten els pacients que deliren.

Testos ràpids, eficaços amb simptomàtics i asimptomàtics

A més de l'estudi presentat aquest dimecres per la UOC, la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses en col·laboració amb l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol ha publicat una investigació que assegura que els testos ràpids d'antígens tenen una alta eficàcia en persones simptomàtiques i asimptomàtiques. Finançada per la iniciativa #YoMeCorono, la recerca apunta que la sensibilitat dels tests ràpids és més alta en les persones simptomàtiques (92’6%) i els seus contactes (94’2%) i més baixa entre els individus asimptomàtics (79’5%). 

Els investigadors apunten que la prova PCR presenta "inconvenients evidents" com a eina de control epidemiològic, i destaquen la necessitat d’un laboratori, el seu alt cost econòmic i un temps massa llarg per processar els resultats. En canvi, els testos ràpids avaluats permeten obtenir el resultat en 15 minuts.