Es debilita el lideratge de Puigdemont a Junts?

Carles Puigdemont, encara exiliat a l'espera del que succeeixi amb l'aplicació de l'amnistia que el Tribunal Suprem ha denegat -pendent de la resolució del Tribunal Constitucional- va recuperar la presidència de Junts a l'octubre, en un congrés del partit on el suport que va rebre va ser categòric. Un 90,18% dels militants van votar que sí en una lluita contra ell mateix, ja que no hi havia candidatura alternativa. Aquell congrés suposava l'enfortiment intern dels postconvergents després de no poder tornar al Palau de la Generalitat i haver de cedir la presidència del país a una formació no independentista per primer cop des de l'inici del Procés, després de la victòria del PSC de Salvador Illa.

Cinc mesos després, però, la situació idíl·lica que s'albirava després de la renovació de la cúpula sembla no ser la mateixa. Cada cop són més les veus que dins del partit mostren la seva inquietud per la marxa de Junts, no tant per motius polítics o de manca de carisma de Puigdemont, ja que l'expresident de la Generalitat manté intacte el seu ferri lideratge intern des del punt de vista orgànic i es manté com la figura més popular del partit, sinó més aviat per motius pràctics i d'estratègia. I és que la darrera enquesta del CEO ha fet saltar les alarmes. Aliança Catalana triplicaria els seus resultats, i el partit que patiria principalment aquest creixement són els juntaires.

A això caldria afegir la incertesa que genera la indefinició del futur polític de Puigdemont, tant pel que fa a quin serà el seu paper a Junts en un possible retorn a Catalunya, com l'actual absència a causa de l'exili que no és clar fins quan s'allargarà. I és que l'activitat diària, parlamentària, de gestió política o fins i tot d'identificació de l'ambient general tant dels militants com de la ciutadania, són barreres que, ara per ara, Carles Puigdemont no pot exercir des de Waterloo amb total eficàcia. Algunes veus parlamentàries reconeixen que la seva absència condiciona fortament el ritme i el relat del partit, en un context en què es fa més necessària que mai la capacitat d'adaptació i resposta.

Des de la seva fundació, una pantalla presideix la sala de reunions de l'Executiva a la seu nacional de Junts. És amb la que es connecta Carles Puigdemont. Però fonts de la direcció asseguren que es fa difícil mantenir el contacte de forma habitual de manera telemàtica, i per això s'han incrementat les trobades presencials a Waterloo (Bèlgica) del nucli més pròxim al president del partit que conformen el secretari general, Jordi Turull, la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, o el president del grup al Parlament, Albert Batet, entre d'altres. Amb les complicacions logístiques que això suposa.

Algunes veus parlamentàries reconeixen que l'absència de Puigdemont condiciona fortament el ritme i el relat del partit

Un altre fet important és la gestió dels pactes amb l'Estat espanyol. I és que a partir de l'Acord de Brussel·les amb el PSOE, Junts manté l'estabilitat del Govern de Pedro Sánchez. Aquest ha estat un gran canvi de rumb dins de la formació, que portava anys criticant els passos que ERC havia fet en aquest sentit. I aquest canvi, amb un líder a la distància que no pot rendir comptes o resoldre els dubtes davant dels seus de manera constant, genera un cert desencís i desconcert, a més de dificultats per cohesionar una línia a defensar pel conjunt del partit.

De fet, fonts del partit expliquen que no poden comptar amb ell en la presa de decisions del dia a dia. "Jordi Turull és qui més a prop està", asseguren les fonts consultades, però recalquen que el número dos no és el líder moral del partit, i això deixa orfes a molts, que es desesperen veient que el pastís de vots cada cop és més petit i que la coherència cau sense que hi hagi claredat. Alguns diputats assenyalen que caldria reforçar la capacitat de decisió col·lectiva i reconèixer que "els lideratges, per molt simbòlics que siguin, han de respondre als reptes del present". També destaquen que l'exili fa que Puigdemont estigui molt centrat en parlar de la repressió i la independència, cosa que ara no dona rèdit electoralment: "La gent ens hauria de reconèixer, la prova és la campanya del Trias. Hem de tornar a ser Convergència", comenta una font parlamentària.

"Els lideratges, per molt simbòlics que siguin, han de respondre als reptes del present", apunten alguns diputats

La inoperància orgànica és un dels elements que també denuncien les fonts consultades: "En el dia a dia s'ha convertit en una figura prescindible, gairebé honorífica", comenta un militant de les comarques gironines. "No facilita la gestió política diària", diu un regidor, que afegeix que "es podria fer més feina" si el partit es deslligués del seu lideratge. En el mateix sentit, alguna veu amb ascendència dins del partit reconeix que "la direcció ha d'afrontar el debat sobre el relleu amb responsabilitat i maduresa", i que no es pot esquivar eternament la necessitat d'un lideratge present i funcional que superi "les barreres del procés".

Malgrat això, totes les fonts consultades coincideixen en què la situació judicial de l'expresident és injusta. "Empatitzem molt amb la seva figura però hem de mirar endavant" o "sabem que l'exili és injust, però no podem viure del passat", són algunes de les afirmacions fetes a Públic. I admeten que ara mateix l'autoritat de Puigdemont al partit és indiscutible, però tot apuntant que això no vol dir que la situació i la perspectiva de futur no generin dubtes.

"La direcció ha d'afrontar el debat sobre el relleu amb responsabilitat i maduresa", comenten veus del partit

Dins del partit hi ha el convenciment que cal esperar a què s'aclareixi el futur de Puigdemont respecte a l'amnistia amb el Tribunal Constitucional, però preocupa que l'exili es pugui eternitzar per les possibles traves que ja ha anunciat que posarà el Tribunal Suprem encara que la decisió del TC sigui favorable a l'aplicació de l'amnistia. I també creuen que cal analitzar la situació que pot esdevenir després d'un possible retorn de l'expresident de la Generalitat, ja que durant la passada campanya electoral Puigdemont va anunciar que no ocuparia l'escó de cap de l'oposició al Parlament.

Desgastar el crèdit polític: el perill de l'absència de relleu

La falta de relleu en el partit ha passat factura. "Fa molt temps que no guanyem unes eleccions", expressa un militant. Aquesta frustració és compartida per molts membres del partit, que veuen com la manca de nous lideratges fa que la formació no sigui capaç de competir amb altres partits ni de frenar l'avanç d'Aliança Catalana.

La falta de noves figures polítiques que es posicionin com alternatives al líder actual és un mal endèmic. "Si el partit vol sobreviure el 2027, potser haurà d'abandonar els vells esquemes i buscar un canvi substancial que revitalitzi la seva oferta electoral", analitza un membre de la formació. "Com que no hi ha solució clara, anem allargant aquesta mena de mort lenta", comenta contundent un altre. En aquest escenari, un diputat remarca la necessitat de buscar un relleu ja, tot alertant que l'electorat reclama projectes amb cara i ulls per afrontar els pròxims anys: "Com a líder, per desgràcia no en tenim cap altre", afirma.

L'amenaça d'Aliança Catalana: un rival inesperat

Però Junts no només lluita amb els seus propis dimonis interns. Un altre factor que podria marcar la seva evolució és l'ascens d'Aliança Catalana, que ja suposa una amenaça real per als postconvergents. El partit d'extrema dreta, que guanya força a mesura que el projecte independentista es fragmenta, reflecteix el descontentament que molts votants senten davant la manca de claredat política i el desgast d'uns lideratges que semblen incapaços de revitalitzar el projecte independentista.

La situació actual de Junts no els ajuda a combatre aquesta amenaça: l'absència de Puigdemont del país, la manca de noves cares i la sensació generalitzada que el partit no està prenent les decisions correctes estan obrint el camí per a una altra formació que pugui captar el votant independentista descontent. Davant d'això, des del Parlament algunes veus reconeixen que caldrà "plantar cara amb valentia, claredat de projecte i lideratges solvents", si no es vol cedir el terreny a una proposta política que rebutgen frontalment.