La CUP proposa mesures "urgents" per protegir Catalunya de l'emergència climàtica

Amb motiu del cinquè aniversari del temporal Glòria, gairebé tres mesos després dels devastadors efectes de la DANA al País Valencià i abans del Ple monogràfic d'emergències, la CUP arrenca l'any posant al centre el canvi climàtic. Concretament, el partit anticapitalista ha registrat aquest dimarts una proposició de llei al Parlament amb mesures "urgents" per protegir Catalunya de l'emergència climàtica. 

"Cal garantir la protecció de la nostra societat i assumir la part de responsabilitat que ens pertoca", ha dit el diputat de la CUP Dani Cornellà en una roda de premsa al Parlament, des d’on ha reivindicat la necessitat d’impulsar “polítiques valentes” davant l’auge de l’extrema dreta. Cornella ha fet referència a la investidura de Trump com a 47è president dels Estats Units i ha alertat de l’avenç del negacionisme climàtic arreu del món.

Cal garantir la protecció de la nostra societat i assumir la part de responsabilitat que ens pertoca

Entre d'altres, els cupaires proposen plans de protecció del litoral i el Pirineu català, prioritzar el trasport ferroviari, un percentatge mínim de producte local als supermercats o un impost sobre les activitats econòmiques -relacionades amb la refinació de petroli, la petroquímica i la gestió de residus- segons el grau d’emissions.

Al text, al qual ha tingut accés Públic, la CUP insta el Govern a "dotar urgentment Catalunya d’una estratègia de protecció de la seguretat climàtica que ha de permetre arribar al 2030 sense incrementar la petjada climàtica de sectors altament carbonitzats". 

Són mesures concretes d'una estratègia que apel·la diferents àmbits i sectors de la societat, des de l'empresarial fins a l'educatiu, agrari o de consum

Són mesures concretes d'una estratègia que apel·la diferents àmbits i sectors de la societat, des de l'empresarial fins a l'educatiu, agrari o de consum. Una estratègia que, segons proposta la CUP, ha de penjar directament de Presidència a través de la creació d’una Secretaria General de Planificació Ecològica, "un òrgan de gestió transversal dins el govern que asseguri la màxima eficàcia a l’hora de garantir la consecució dels objectius d’acció climàtica fixats en aquesta llei". 

Més enllà de mesures específiques, en primer lloc, la llei proposa dotar d’una Trajectòria d’Escalfament de Referència per a l’Adaptació a la crisi climàtica (TERACAT) abans que acabi el 2026. D’acord amb l’escenari tendencial previst per l’IPCC de l’ONU, aquest queda fixat a +4 graus el 2100 respecte al 1850. "La TERACAT ha de servir de referència per tal que totes les administracions, institucions, empreses i activitats puguin, al més aviat possible, adaptar les seves previsions a l’avenç de l’impacte de la crisi climàtica".

Plans especials de protecció del litoral i el Pirineu

Tal com han deixat de manifest els darrers temporals, el litoral és un dels punts més vulnerables i exposats a l'emergència climàtica, especialment els deltes de l'Ebre, el Llobregat i la Tordera, el litoral del Maresme i les platges urbanes. En aquest sentit, la CUP proposa un pla de protecció especial pel litural, amb mesures com una reforma urbana en el primer quilòmetre vora mar edificat en cotes baixes. 

La CUP també proposa un pla de protecció del Pirineu que ha d'incloure infraestructures i vies de comunicació ferroviàries i terrestres i sòls agroramaders i biodiversitat, amb especial menció als boscos. La llei també proposa la creació d’una xarxa de reserves forestals centrada en boscos madurs i d’alt valor natural finançada a través dels fons recaptats per l’impost sobre estades en establiments turístics.

Per tot plegat, els cupaires demanen participació de la comunitat científica experta en climatologia, ciències ambientals, hidrologia, geologia, biologia i agroecologia.

Prioritzar el trasport ferroviari 

Pel tal de reduir l'ús del vehicle privat i reduir les emissions, la llei proposa millorar la xarxa ferroviària del país a través de la creació del programa “TrenFuturCAT”, que es fixa l’objectiu de connectar amb ferrocarril totes les capitals de comarca i poblacions de més de 20.000 habitants abans de 2033. 

Entre d'altres, proposa afavorir l’accés ferroviari des del Pirineu i les terres de Ponent i fomentar el desplegament de trens-tram de proximitat entre ciutats i viles mitjanes.

Percentatge mínim de producte local als supermercats

La llei també fa referència al consum responsable. En aquest sentit, proposa crear una quota d’un mínim del 10% de productes de proximitat en el conjunt de l’oferta alimentària de les grans superfícies i supermercats, "per afavorir la sobirania alimentària, la pervivència de la pagesia així com la reducció de la petjada climàtica dels aliments".

En la mateixa línia, afegeix que el Govern faci pública la petjada climàtica dels productes alimentaris importats de l’estranger abans del 31 de juliol del 2026. Proposa fer campanyes institucionals amb les dades principals en comparació amb el de la petjada de carboni de consumir productes de proximitat o de mitjana distància (fins a 1.000 km).

Recerca, graus formatius i adaptació de les escoles

La llei també fa referència al sector educatiu en tres àmbits: la recerca, l'educació climàtica i l'adaptació del mercat laboral. Per una banda, proposa nous cicles formatius d’FP relacionats amb professions essencials per a la seguretat climàtica i el benestar ambiental de cara al curs 2026-2027. Per això proposa la creació d’una nova família professional de “Cura i benestar ecològic”, adreçada a crear llocs de treball en el procés de transició ecosocial, com l’aprofitament i conservació del medi natural, la producció agrícola ecològica, l’agroecologia i acció climàtica o la gestió forestal del medi natural.

Per altra banda, la llei proposa crear el Programa d’R+D+I de resiliència climàtica a Catalunya, que "tindrà com a missió el monitoratge de l’evolució de Mediterrània i arreu del món i l’evolució de les emissions (en conjunt i per sector d’activitat) amb relació als Acords de París i amb l’Objectiu 55 de la UE". 

Finalment, també proposa que els centres d’infantil i primària (abans de finals del 2027) i de Secundària (abans de finals del 2029) estiguin dotats de sistemes d’electricitat 100% solar i de sistemes de calefacció provinents de l’energia solar tèrmica.